Salta al contingut principal
Manual de Trànsit

IX.1.2. Principis del règim TIR

El règim TIR s'assenta sobre cinc pilars fonamentals:

  • el transport de mercaderies sota precinte duaner en vehicles amb plaques TIR o contenidors prèviament autoritzats;
  • durant tot el procés de transport TIR, els drets de duana i impostos deguts sobre les mercaderies queden en suspens i s'asseguren mitjançant una cadena de garanties vàlides a escala internacional. L'associació garant nacional de cada Part contractant garanteix el pagament de l'import del deute duaner assegurat o d'uns altres gravàmens que puguin arribar a exigir-se en cas que es cometi una irregularitat en aquell país amb motiu d'una operació TIR. Cada Part contractant determina l'import màxim garantit, encara que l'import màxim recomanat que podrà ser reclamat a cadascuna de les associacions nacionals en cas que es produeixi alguna irregularitat ascendeix a 100 000 euros (100 000 euros o una suma equivalent en moneda nacional en el cas de la Unió);
  • el quadern TIR és una declaració duanera que acompanya el transport de les mercaderies i constitueix la prova de l'existència de la garantia. Els quaderns TIR són distribuïts per l'organització internacional autoritzada pel Comitè Administratiu TIR [en l'actualitat, la Unió Internacional de Transport per Carretera (IRU)] a les associacions garants nacionals. El quadern TIR és vàlid per a un només viatge TIR. Es comença a utilitzar al país de partida i permet efectuar controls duaners en les Parts contractants de partida, trànsit i destinació;
  • les mesures de control duaner aplicats al país de partida són acceptades pels països de passada i de destinació. En conseqüència, les mercaderies transportades a l'empara del règim TIR en vehicles o contenidors precintats no són, per regla general, sotmeses a inspecció en les duanes dels països de passada;
  • per tal de controlar l'accés al règim TIR, les associacions nacionals que desitgin expedir quaderns TIR i les persones que pretenguin utilitzar-los han de complir una sèrie de condicions i requisits mínims i obtenir una autorització de les autoritats competents (generalment les autoritats duaneres) del país en què estan establertes.