VIII.2.3. Extinció del deute

Article 112, apartat 2, de l'apèndix I del Conveni
Article 124, apartat 1, lletres g) i h), del CAU
Article 103, lletra c), de l'AD

L'extinció del deute es produeix quan:

• la sostracció de les mercaderies al règim de trànsit o l'incompliment de les condicions establertes per a la inclusió de les mercaderies en el règim de trànsit o per a la utilització d'aquest règim es derivi de la destrucció total o la pèrdua irremeiable d'aquestes mercaderies (és a dir, han quedat inutilitzables) per una causa que depengui de la seva pròpia naturalesa (p. ex., evaporació normal), com a conseqüència de cas fortuït o de força major o per instrucció de les autoritats competents;
• l'incompliment que va portar al naixement del deute no tingui efectes significatius per a l'adequat funcionament del règim de trànsit i no constitueixi temptativa de frau. Segons aquesta disposició, correspondrà a les Parts contractants determinar les situacions en les que això pot aplicar-se i, per consegüent, limitar el seu abast.
  «Frau» es refereix a la comissió d'un acte que doni lloc a procediments judicials penals o a l'intent de cometre un acte d'aquestes característiques;
• es realitzin a posteriori tots els tràmits necessaris per regularitzar la situació de les mercaderies.

La forma de dur a terme aquesta «regularització» dependrà de l'obligació o de la condició de què es tracti. L'article 103, lletra c), de l'AD precís que un dels casos d'aquest incompliment és quan s'hagi restablert posteriorment la vigilància duanera per a mercaderies que no formin part formalment d'una declaració de trànsit, però que anteriorment estiguessin en dipòsit temporal o haguessin estat incloses en un règim especial juntament amb mercaderies formalment incloses en aquest règim de trànsit (80).

_{(80) Exclusivament en el règim de trànsit de la Unió.}