14. Monedes virtuals
Normativa: Art. 24 Llei Impost Patrimoni
La "moneda virtual" (també trucada "criptomoneda") es defineix en l'article 1.5 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme com "aquella representació digital de valor no emès ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament."
Tenint en compte aquesta definició les monedes virtuals es consideren, a efectes fiscals, com béns immaterials, computables per unitats o fraccions d'unitats, que no són moneda de curs legal, però que s'utilitzen com a mitjà de pagament al poder ser intercanviats per uns altres béns, incloent altres monedes virtuals, drets o serveis si s'accepten per la persona o entitat que transmet el bé o dret o presta el servei. En tenir contingut econòmic les monedes virtuals com la resta dels béns dels que sigui titular el subjecte passiu de l'impost sobre el patrimoni han de ser declarats.
Sota el terme "monedes virtuals" ("criptomonedas") s'inclouen diverses categories com són els bitcoins (la més coneguda i popular) i altres monedes alternatives al marge d'aquests (que es denominen genèricament "altcoins"), totes elles baixo el comú denominador de crear-se amb una base "criptogràfica" (sistema que protegeix la informació i les comunicacions mitjançant algoritmes que les fa segures i immutables) i d'operar de forma independent en les seves pròpies xarxes DLT (tecnologia de registre distribuït o blockchain) fet que permet un registre públic de totes les transaccions que es realitzan amb la corresponent moneda virtual, fins a les més recents com el stablecoins (que són monedes virtuals dissenyades per reduir la volatilitat que es dona en el bitcoin o d'altres criptomonedas, en estar vinculades al valor d'una o més monedes legals-com el dòlar o l'euro-, a béns materials com l'or o els immobles, o a una altra criptomoneda o estar controlades mitjançant algoritmes que permeten mantenir un preu estable) i, en general, els denominats "tokens" de pagament que, a diferència de les anteriors (bitcoins o altcoins), no tenen la seva pròpia DLT o cadena de blocs per la qual cosa requereixen una altra plataforma DLT (no pròpia) per funcionar. Així per exemple Ethereum és una de les plataformes que permet que persones o entitats puguin crear les seves pròpies monedes virtuals per finançar projectes.
El finançament de projectes a través d'aquestes plataformes es produeix, avui dia, principalment a través de les denominades "ofertes inicials de criptomonedas " o ICOs (Initial Coin Offering, acrònim que evoca l'expressió IPO o Initial Public Offering, utilitzada en relació amb processos de sortida a borsa),
No obstant això, l'expressió ICO pot fer referència tant a l'emissió pròpiament dita de criptomonedas com a l'emissió de drets de diversa naturalesa generalment denominats "tokens".
El terme token ("fitxa" podria ser la traducció a l'espanyol) és més ampli que el de criptomonedas doncs pot utilitzar-se no només com a mitjà de pagament sinó per a uns altres usos diversos en convertir qualsevol dret en actiu digital fungible i negociable. Un token pot representar una moneda, però també una propietat, una acció, un actiu financer, etc. Per això actualment es parli de criptoactivos.
Els usos i característiques d'aquests"tokens" (fitxes o criptoactivos) varien, essent la classificació més habitual d'aquests"tokens" la que permet diferenciar entre dos tipus o categories:
-
"Tokens de pagament ("Payment tokens"), criptomonedas o monedes virtuals, que s'utilitzen com a mitjà de pagament i com dipòsit de valor i unitat de mesura operant de manera similar els diners de curs legal. Es negocien i poden ser intercanviades per monedes tradicionals o virtuals en plataformes especialitzades en monedes, després de la seva emissió.
-
"Tokens de seguretat" ("Security tokens"), dissenyats com actius negociables que es mantenen per a fins d'inversió atès que generalment atorguen drets de vot o de participació en els futurs ingressos o en l'augment del valor de l'entitat emissora o d'un negoci.
-
"Tokens d'utilitat"("Utility tokens"), traduït a l'espanyol actualment com "fitxes de servei", que donen dret a accedir a un servei o rebre un producte, sens perjudici de la qual cosa amb motiu de l'oferta se sol fer menció a expectatives de revalorització i de liquiditat o a la possibilitat de negociar-los en mercats específics.
En el cas de les monedes virtuals (criptomonedas) el subjecte passiu ha de declarar en l'impost sobre el patrimoni el saldo de cada moneda virtual diferent de la que sigui titular a la data de la meritació, és a dir, a 31 de desembre de cada any, valorant-se a preu de mercat en l'esmentada data, és a dir, pel seu valor equivalent en euros a aquesta data.
Obligació d'informar sobre saldos en monedes virtuals
Normativa: disposició addicional tretzena Llei IRPF i art. 39 bis Reglament
Des de l'11 de juliol de 2021, la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE ) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc (BOE del 10), ha modificat la disposició addicional tretzena de la Llei de l'IRPF per establir dues noves obligacions informatives referides a la tinença i operativa amb monedes virtuals.
Respecte a la tinença de monedes virtuals s'estableix per a les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger, que proporcionin serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, ja es presti aquest servei amb caràcter principal o en connexió amb una altra activitat, l'obligació de presentar una declaració informativa anual referent a la totalitat de les monedes virtuals respecte de les que salvaguardin les claus criptogràfiques privades.
La informació a subministrar a l'Administració tributària comprendrà el nom i cognoms o raó social o denominació completa i número d'identificació fiscal de les persones o entitats als qui corresponguin en algun moment de l'any les claus criptogràfiques privades, ja sigui com a titulars, autoritzats o beneficiaris, les claus públiques vinculades a aquestes claus privades i els saldos a 31 de desembre.
Aquestes noves obligacions d'informació sobre monedes virtuals estan pendents de desplegament reglamentari.