L'entorn econòmic
El PIB en termes reals va créixer el 2018 un 2,6%, gairebé mig punt menys que l'any anterior. La tendència dins l'any, en termes interanuals, va anar a la baixa després del creixement relativament estable que es va observar el 2017. El treball total, mesurat d'acord amb el nombre d'ocupats equivalents a temps complet, va seguir una trajectòria similar, encara que amb un petit repunt a final d'any, i va tancar 2018 amb un increment del 2,5% davant el 2,9% de 2017. La desacceleració de l'activitat s'explica, fonamentalment, per l'evolució de la demanda externa que va restar quatre dècimes al creixement.
Els indicadors de conjuntura que es construeixen a partir de la informació declarada a l'AEAT pels contribuents abunda en el diagnòstic anterior. Les vendes de les Grans Empreses no financeres corregides de calendari i deflactadas, van créixer el 2018 un 3%, set dècimes menys que el 2017. Durant el primer trimestre de 2018 es va mantenir un creixement pròxim al del final de l'any anterior, però a partir del segon la desacceleració es va ser accentuant. Les vendes interiors també van mostrar moderació, encara que menys intensa, i va ser en les vendes a l'exterior on més es va notar la desacceleració: durant el primer semestre de l'any van créixer de manera relativament estable en l'entorn del 5%, mentre que en la segona meitat de l'any el creixement es va reduir a prop de 2 punts.
Un altre dels indicadors d'origen fiscal és el nombre de perceptors de rendiments del treball a les Grans Empreses , que aproxima l'evolució del treball assalariat. El 2018 va créixer un 3,1%, mig punt per sota de l'augment estimat per a 2017, continuant així amb la trajectòria decreixent que segueix aquesta variable des de mitjan 2017.
Així mateix, els afiliats a la Seguretat Social van augmentar per sota del registre anterior (3,1% el 2018 i 3,6% el 2017) i amb un perfil coherent amb la resta d'indicadors reals: lleu desacceleració al començament de l'any i més profunda segons avançava el mateix.
Per a l'anàlisi dels ingressos les variables que cal tenir en compte són les nominals, que inclouen l'efecte dels preus. El 2018 aquests van créixer a un ritme similar al de 2017. En general tots els indicadors van presentar creixements propers als de l'any anterior, en particular els relacionats amb el consum. És el cas del deflactor de la despesa en consum final de les llars (1,6% el 2018, igual que el 2017) i de l'IPC, tant en l'índex general (1,7% i 2%, respectivament) com en el calculat sense aliments no elaborats ni productes energètics, que va créixer dues dècimes menys que el 2017. Dins l'any, com va succeir el 2017, l'evolució dels preus va estar marcada pel comportament dels productes energètics. El 2017 el repunt d'aquests preus es va produir en la primera meitat de l'any per relaxar-se posteriorment; el 2018, en canvi, les pujades es van concentrar en la segona meitat de l'any. En mitjana anual la pujada en els dos anys va ser, com a la resta d'indicadors, aproximadament la mateixa.
Els agregats macroeconòmics més relacionats amb l'evolució dels ingressos són la demanda interna a preus corrents i la remuneració d'assalariats. La demanda interna va créixer un 4,5% el 2018, amb una desacceleració de dues dècimes respecte a 2017, lleugerament inferior a la que va mostrar el PIB real. Per part seva, la remuneració d'assalariats va augmentar sis dècimes més que el 2017, fins al 4,1%. En un entorn de creixements més moderats del treball, l'augment de la remuneració s'explica per l'increment dels salaris mitjans que, després d'anys d'estancament, va començar a remuntar a finals de 2017 i el 2018 es va consolidar, especialment després de la pujada de salaris públics aprovada a meitat d'any juntament amb els Pressupostos.