2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

El 2018 els ingressos tributaris per l'IRPF es van elevar fins als 82.859 milions d'euros, un 7,6% més que el 2017. Les causes principals del creixement van ser dos: l'augment de les retencions del treball i els bons resultats en la declaració anual, encara que unes altres partides, com els pagaments fraccionats i les retencions per rendes del capital, també van registrar increments significatius. El creixement es va veure limitat per l'ampliació, des de juliol, de la reducció per rendiments del treball, que va suposar una disminució de les retencions per a les rendes més baixes, i per les devolucions lligades a la prestació per maternitat, que es van començar a pagar després de la sentència del Tribunal Suprem l'octubre declarant exemptes aquestes rendes.

El 2018 les rendes brutes de les llars van créixer un 5,2%, més d'un punt per damunt del creixement registrat el 2017. Tots els components van créixer de manera significativa (el 5% o més), llevat dels guanys patrimonials que a més van patir una forta correcció respecte a l'elevat increment que havien registrat el 2017. El característic de l'evolució durant l'any va ser l'impuls que van rebre les rendes en la segona part del mateix, després de les pujades de salaris i pensions públiques aprovades amb el Pressupost. Així, si en la primera meitat de l'any les rendes de les llars creixien a un ritme del 4,7% (prolongant la tendència creixent que s'havia començat a notar des de mitjan 2017), en la segona el creixement es va elevar fins al 5,6%.

Les rendes del treball, que són el component de major pes dins les rendes de les llars, van augmentar un 5% davant el 3,6% de l'any anterior. Dins elles, la massa salarial va créixer un 5,4%, un punt més que el 2017. A diferència d'anys anteriors, el major creixement es va deure a la millora del salari mitjà que va permetre compensar el menor ritme de creació de llocs de treball. El salari mitjà havia donat mostres de recuperació en l'última part de 2017 i el 2018 la tendència es va consolidar, especialment a partir de juliol quan es va sumar a la pujada del sector privat la dels empleats públics. Amb els increments registrats el 2018 el salari mitjà resulta ser lleugerament superior a l'observat el 2009 que era, fins al moment, el màxim històric.

L'altre component d'importància dins les rendes del treball és la massa de pensions que el 2018 va créixer un 4,4%, gairebé dos punts més que el 2017. És el major augment des de 2011. Donada l'estabilitat del creixement de la població (des de 2007 no s'ha desviat molt de l'1,1% anual), l'evolució de la massa de pensions la marca l'increment de la pensió mitjana i aquesta varia bé per l'actualització de les pensions que s'aprova per a cada any, bé pel lliscament a l'alça que es produeix en incorporar-se a la població noves pensionistes amb pensions més altes (també influeix, de manera marginal, el comportament que tinguin en cada any les pensions privades, com va succeir el 2016 i 2017). L'entrada de nous pensionistes va ser la responsable de pràcticament tot l'augment de la pensió mitjana en els últims anys, a prop d'un 2% de mitjana anual entre 2014 i 2017. El 2018 a aquest factor es van afegir les pujades aprovades juntament amb els Pressupostos, el que va fer que el creixement de la pensió mitjana s'accelerés fins al 3,2%.

Les rendes del capital (mobiliari, arrendaments i guanys patrimonials) van créixer un 5,6%, per sota del 9,4% de 2017 (Cuadros 2.1, 2.4, 2.5 i 2.6). La desacceleració es va produir pel comportament dels guanys patrimonials, que el 2017 van augmentar un 29,5% i el 2018 tan sols un 2,7%. Aquesta evolució està vinculada a la que van seguir els guanys en fons d'inversió, relacionades, al seu torn, amb la situació dels mercats secundaris de valors que van assolir un màxim el 2017 i van experimentar un notable descens el 2018. A part d'això, la novetat va ser la recuperació de les rendes de capital mobiliari. Aquestes rendes havien estat disminuint gairebé sense interrupció des de començaments de 2012, tendència que es va trencar durant els mesos centrals de 2018 en els que es va registrar un creixement del 9%. Durant l'últim trimestre la millora es va confirmar i va accentuar. La causa principal de la recuperació va ser l'augment dels dividends i de les rendes procedents de títols de deute privat (el 2018 els interessos de comptes van continuar caient; aquesta vegada un 30%). En el cas dels dividends la millora va ser encara major en produir-se durant els mesos finals de l'any un avançament del repartiment de beneficis per evitar el canvi en la tributació de les rendes de l'estalvi superiors a 140 mil euros que estava previst en el projecte de Pressupostos per a 2019.

Finalment, les rendes empresarials van créixer un 7,6% (6,2% el 2017). S'estima que el nombre d'empresaris i professionals va augmentar al mateix ritme que el 2017 (1,9%), de manera que l'increment de la renda mitjana va ser una mica superior al de l'any passat. Amb aquest resultat, i després de sis anys consecutius de pujades, la renda mitjana està en un nivell pròxim a l'aconseguit en els anys previs a la crisi.

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va ser pràcticament igual al de 2017 (Quadre 2.1), encara que va haver diversos fets que van afectar al mateix. Per una part, va pujar el tipus mitjà de retenció en salaris i pensions (Quadre 2.3). En els salaris el creixement va ser de l'1%, en contrast amb la pràctica estabilitat dels dos anys anteriors. Darrere de la pujada està l'increment dels salaris mitjans (també a diferència dels anys previs) i el consegüent augment del tipus mitjà de retenció. En les pensions el creixement del tipus va ser del 2,2%. Cal recordar que el tipus efectiu de les pensions puja sistemàticament en incorporar-se al sistema pensionistes amb pensió mitjana superior. No obstant això, les pujades del tipus mitjà tant en salaris com en pensions van ser menors del que haguessin estat en absència de canvis normatius com el que es va produir després de l'aprovació dels Pressupostos, quan va entrar en vigor l'ampliació de la reducció per rendiments del treball. Aquest canvi va suposar el descens del tipus en els salaris i les pensions dels trams més baixos i va limitar amb això l'augment dels tipus de retenció. D'altra banda, també amb el Pressupost, es van aprovar noves deduccions familiars. L'impacte complet d'aquestes noves deduccions sobre el tipus mitjà només es veurà quan es presenti la declaració anual de 2018 (l'ampliació de les antigues deduccions familiars només va tenir un petit efecte en les deduccions anticipades i d'altres, com les despeses de guarderia, només és possible aplicar-les en aquesta declaració anual). Aquestes deduccions compensen la pujada de tipus de salaris i pensions i d'aquí l'estabilitat observada en els tipus efectius el 2018.

L'IRPF meritat va créixer el 2018 un 5,3%, per sota del 6,2% de l'any anterior (Quadre 2.1). Donada l'estabilitat del tipus efectiu, el creixement va obeir exclusivament a l'evolució de les rendes. El menor augment en comparació de 2017 és conseqüència de l'impacte negatiu de les deduccions familiars que s'acaba d'assenyalar. Sense aquestes ni la quota diferencial, l'impost meritat va créixer un 6,3%, gairebé dos punts més que el 2017.

El principal component de l'impost, les retencions sobre les rendes del treball, va créixer un 6,5%, amb un augment similar en els salaris i del 6,7% en les retencions sobre pensions (Quadre 2.3). En els salaris l'augment del salari i del tipus mitjà va permetre compensar el menor ritme de creació de llocs de treball. En les pensions el creixement de les retencions es va comportar de forma relativament estable durant tot l'any, encara que amb una composició diferent abans i després de la pujada de les pensions mitjanes i de la rebaixa de retencions: les rendes van créixer a prop del 3% abans de la pujada i gairebé el 5% després, mentre que el tipus efectiu va pujar un 3% abans i un 1,4% amb posterioritat a la reducció de les retencions.

A la resta de conceptes, van destacar, pels seus elevats creixements, les retencions sobre rendes de capital mobiliari (8,5%) i els pagaments i retencions sobre els rendiments empresarials (7,4%), i, pels seus descensos, les retencions sobre guanys patrimonials derivats de fons d'inversió (-21,1%) i el gravamen sobre premis de loteries (-17%). Aquest últim va estar afectat per canvis normatius (el límit exempt es va elevar de 2.500 a 10.000 euros), però amb un impacte mínim en els ingressos.

Com s'ha vist, els ingressos tributaris van créixer un 7,6%. La diferència entre aquest creixement i el de l'impost meritat (5,3%) es produeix de moment en el que es registra la declaració anual: en els ingressos figuren els resultats de la declaració de l'exercici anterior (el 2018, la de 2017), mentre que en l'impost meritat és la del mateix any. La divergència és tan acusada el 2018 pel diferent comportament de totes dues. El 2017 el resultat va ser menys negatiu que l'any anterior (de manera que va aportar gairebé 1.000 milions d'euros al creixement de la recaptació) i el 2018, en canvi, empitjorarà a causa de l'impacte de les deduccions familiars.

Les causes principals del creixement dels ingressos tributaris van ser l'augment de les retencions del treball i els bons resultats en la declaració anual. Les retencions del treball i activitats professionals van créixer un 6,5% el 2018, amb un augment d'un 7% en el sector privat i del 5,8% en les retencions sobre els salaris i pensions pagades pels AP La dinàmica durant l'any en ambdós sectors va ser també diferent. En el sector privat el creixement va ser perdent intensitat segons avançava l'any a causa del menor ritme en la creació de llocs de treball. La tendència es va veure reforçada en la segona part de l'any en entrar en vigor l'ampliació de la reducció per rendiments del treball aprovada amb els Pressupostos. La rebaixa de retencions en els salaris més baixos conseqüència d'aquesta mesura va tenir efecte especialment en les pimes (en el tercer pagament de l'any, l'únic afectat per la mesura, el creixement de les retencions de les pimes es va reduir al 4,5% davant la mitjana del 7,3% dels dos trimestres anteriors). En els AP, en canvi, el creixement de les retencions va ser més intens en la segona part de l'any després de l'aprovació de les pujades de salaris i pensions públiques. L'any es va tancar, com s'ha aquest, amb un augment del 5,8% quan el creixement fins al juliol havia estat del 4,5%, encara que part d'aquella diferència cap atribuir-la al pagament dels endarreriments durant els primers mesos del segon semestre..

La declaració anual (corresponent a l'exercici 2017) va aportar més de 1.000 milions al creixement de l'IRPF. Els ingressos bruts van augmentar un 11,3%, mentre que les devolucions van créixer tan sols un 1,1%. Cal assenyalar que en aquestes devolucions estan inclosos els 94 milions retornats per la sentència relativa a les prestacions de maternitat, de manera que, sense elles, les devolucions realitzades haguessin estat pràcticament les mateixes que el 2017. També durant aquell any es va viure una situació semblant amb els resultats de la declaració anual, amb forts increments dels ingressos. Les raons són similars en un i altre any: l'elevat creixement en l'exercici anterior de les rendes no subjectes per complet a retencions i pagaments a compte (rendes empresarials, immobiliàries, guanys patrimonials) impost del qual es liquida en la declaració anual. L'única diferència respecte a 2017 hauria estat el menor protagonisme el 2018 dels guanys patrimonials.

Quant als altres components de l'impost, s'ha de destacar l'augment, per damunt del 6%, dels pagaments fraccionats i de les retencions per rendes de capital mobiliari. En el costat negatiu, s'ha d'esmentar la reducció del 20% en les retencions per guanys patrimonials en fons d'inversió i de gairebé el 13% en el gravamen sobre els premis de loteries.