5. Els Impostos Especials

Els ingressos pels Impostos Especials (IE) van ser un 12,1% inferiors als registrats el 2019, reduint-se la recaptació fins als 18.790 milions, un nivell equivalent al que es tenia en els anys 2011-2012. Els ingressos van disminuir en totes les figures, però, pel que fa a les tres de més pes, la caiguda més intensa es va localitzar en l'Impost sobre Hidrocarburs (-15,8%). La seva trajectòria va ser paral·lela a la de l'activitat i el consum, accentuada en l'última part de l'any per les limitacions a la mobilitat. En l'Impost sobre l'Electricitat, que està lligat a les mateixes variables, els ingressos van disminuir, però de forma alguna cosa més moderada (-10,1%) en afectar-li menys algunes de les mesures restrictives. En l'Impost sobre Tasques del Tabac el descens dels ingressos no va ser una novetat (és el quart any en el que es produeix), encara que el van fer a un ritme major (-3,1%) que en els anys anteriors. Els canvis normatius van aportar una xifra marginal als ingressos.

La caiguda del consum dels productes subjectes a IE va ser general (Quadre 5.1), en alguns casos de molta intensitat, com en el de gasolines i gasoils (-14,9%) o en el d'alcohol (-30,6% el de major graduació,-12,1% en la cervesa), conseqüència lògica de la reducció de la mobilitat interna i externa i del tancament, en major o menor grau, de l'hostaleria i la restauració. Igualment van experimentar pèrdues el consum de tabac (un 6% en cigarrets, encara que, com en anys anteriors, van pujar la resta dels productes) i d'electricitat (-5,7%).

Les mateixes raons que expliquen el comportament del consum van ser les que van estar darrere de l'evolució a la baixa dels preus en els combustibles i en l'electricitat. Així, el preu mitjà de gasolines i gasoils es va reduir, en mitjana de l'any, un 13,7% (un 21,2% abans d'impostos; Quadre 9.1) per la feble demanda durant l'any, també en el context mundial (el preu del barril en euros va baixar més del 37%). En l'electricitat la disminució va ser del 5,5% en el conjunt de l'any (Quadre 5.7), si bé durant els últims dies de l'any es van començar a observar repunts. En canvi, en els altres impostos la mala situació del consum no es va traduir, en general, en un descens dels preus. El preu mitjà de venda al públic del paquet de cigarrets va pujar un 0,9%, davant la lleugera caiguda de 2019. L'increment es va produir en les varietats més cares, mentre que en les més barates i a la resta de productes el preu sí que va baixar (Quadre 9.2). En les begudes alcohòliques el preu va augmentar un 1,2% en les de major graduació (Quadre 5.2) i un 2,9%, taxa similar a la de 2019, en cervesa (Quadre 5.3). La caiguda dels consums i la significativa reducció dels preus dels productes energètics va portar a un descens del valor dels productes subjectes a IE (abans de l'IVA) del 17,4% (Cuadros 1.3 i 5.1).

No es van produir canvis normatius el 2020, de manera que les variacions dels tipus efectius (Quadre 5.1) obeeixen exclusivament a la diferent intensitat en la caiguda dels consums dels diferents productes i, en el cas dels impostos que giren sobre el valor, a l'evolució dels  preus. El primer d'aquests elements s'aprecia amb claredat en l'Impost sobre Hidrocarburs en el que el tipus efectiu de gasolines i gasoils va baixar un 2,8% per la major caiguda registrada en el consum de productes amb tipus més alt (les gasolines).

Els Impostos Especials meritats van perdre un 13,3% respecte al nivell assolit el 2019 (Quadre 5.1). Totes les figures van disminuir, tant pels consums com, en alguns casos en els que la base és el valor, pels preus. Gairebé tres quartes parts de la caiguda l'explica l'Impost sobre Hidrocarburs (-17%), el més important de tots ells, encara que els descensos més cridaners van ser els registrats en l'Impost sobre l'Alcohol i les Begudes Derivades (-30,4%) i en l'Impost sobre el Carbó (-57,5%), en procés de virtual desaparició des que els grans productors van anunciar l'abandonament d'aquest producte com primera matèria per a la generació d'electricitat.

L'Impost sobre Hidrocarburs va registrar un descens del 17% (Quadre 5.5) que contrasta vivament amb l'augment de 2019 (12,4%), encara que cal recordar que aquest s'havia de tan sols als canvis normatius (tarifa autonòmica i RDL 15/2018) i que, sense ells, l'augment es reduïa pràcticament a zero. El perfil durant l'any d'aquests ingressos va ser un bon exemple de l'impacte de les restriccions derivades de la lluita contra la pandèmia. Des del primer moment va notar amb tota la seva intensitat la caiguda de l'activitat, amb mínims que van arribar a ser en alguns productes propers al 80% durant els mesos de confinament estricte. Posteriorment, durant el tercer trimestre, les taxes negatives es van moderar substancialment, però les limitacions de mobilitat durant els mesos finals de l'any van provocar una recaiguda. L'evolució de cadascun dels principals productes revela el diferent grau en el que es van veure afectats els diferents usos: -20,9% en gasolina (lligada al consum),-17,2% en gasoil d'automoció (més relacionat amb el transport) i +0,8% en gasoil bonificat (tasques agrícoles i pesqueres, i calefacció). Aquest entorn va provocar que es trenqués la tendència a un major protagonisme del consum de les gasolines, fet que s'analitzava amb detall en l'informe de l'any passat. Al mateix temps, com s'ha vist en un paràgraf anterior, la major caiguda de les gasolines i el petit increment que es va observar en el consum de gasoil bonificat va suposar una baixada del tipus mitjà efectiu de l'impost. Com es pot veure en Gràfic 5.1, reduccions del tipus d'aquesta magnitud només s'han observat en uns altres moments de crisi com 2008 o 2012.

L'Impost sobre Tasques del Tabac meritat va caure un 4,2% el 2020 (Quadre 5.6). El descens es va concentrar en els cigarrets (-5,4%), mentre l'impost de la resta de les tasques va créixer un 5,5%. Els ingressos generats per aquestes altres tasques s'han duplicat en l'última dècada, però fins i tot així segueixen tenint un paper molt marginal en el conjunt de l'impost, dominat pels cigarrets. Durant l'any el comportament de l'impost va mantenir la pauta d'irregularitat que li caracteritza, aguditzada pels acaparaments en previsió d'escassetat en alguns moments de l'any (sobretot al començament del confinament) i la incertesa associada als moviments turístics en vigílies de l'estiu. Tot això va provocar un gran augment de la recaptació durant el primer trimestre i pèrdues significatives a la resta de l'any. Igual que s'ha comentat en els hidrocarburs, la situació excepcional també va trencar la tendència d'anys previs, en aquest cas d'estabilitat, amb un impost meritat una mica per sota dels 6.600 milions d'euros (mitjana des de 2013 fins al 2019), basada en els cigarrets, amb consums a la baixa compensats amb una suau pujada de tipus lligat als preus.

El 2020 l'Impost sobre l'Electricitat meritada va descendir un 9,7% (Quadre 5.7). La seva evolució va ser similar a la dels hidrocarburs, seguint el ritme de les restriccions, però sempre amb caigudes més moderades, fins i tot malgrat la disminució dels preus (que en aquest impost formen part de la base imposable), a causa del seu major vinculació amb el consum de les llars. La conseqüència va ser una contracció de la base de l'impost del 10,9%, 5,7 punts procedents del consum i 5,5 dels preus. Com contrapès a aquestes caigudes. l'impost es va beneficiar de les menors reduccions a les que tenen dret els grans consumidors i determinats sectors, per això la pèrdua en l'impost meritat fora una mica menor que la de la base imposable.

En els impostos sobre l'alcohol la caiguda va ser molt pronunciada, en especial en l'Impost sobre l'Alcohol i Begudes Derivades (-30,4%; Quadre 5.2), encara que en l'Impost sobre la Cervesa (-12%; Quadre 5.3) tampoc s'havia produït mai un retrocés de tal calibre. Lògicament, les raons d'aquests descensos es troben en les limitacions d'aforament en l'hostaleria i la restauració i en les restriccions a la mobilitat que es van establir, en diferents graus, des que va començar el primer estat d'alarma. Tant en una com en una altra figura la disminució durant el segon trimestre va ser molt intensa (-53,5 i-23,7%, respectivament) per a, a continuació, produir-se una recuperació que es va frustrar al final d'any.

L'Impost sobre el Carbó va evolucionar al marge de la situació viscuda el 2020. Va tornar a reduir-se, en aquesta ocasió un 57,5%, de manera que a finals de 2020 l'impost meritat era poc més del 12,5% del que va ser en els anys de màxim rendiment entre 2014 i 2018 (35 milions el 2020, 271 en mitjana d'aquells anys). Com ja es va advertir en l'informe de l'any passat i en els successius informes mensuals, aquesta figura està destinada a complir un paper residual dins el sistema una vegada que es va ser abandonant l'ús del carbó en la generació d'electricitat per part dels majors productors.

Els ingressos en caixa per Impostos Especials van disminuir menys que l'impost meritat (-12,1 davant el-13,3%) gràcies a l'efecte positiu que es produeix en els moments de caiguda de la recaptació (la dada de caixa inclou una dada sense descens, el que es trasllada des de l'any anterior, i no es comptabilitzen els últims períodes de 2020, amb taxes negatives, que passen a la caixa de l'any següent). Les mesures normatives i de gestió aporten uns quants milions (24; Quadre 1.5) que no alteren amb prou feines el resultat. Aquestes mesures estan relacionades amb els serrells de canvis produïts el 2019 (tarifa autonòmica en l'Impost sobre Hidrocarburs) i amb les aprovades per facilitar el pagament ajornat dels deutes tributaris.