2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos en l'IRPF van créixer un 7,5% fins a assolir els 94.546 milions. En el context de 2021 l'increment és relativament petit, però cal recordar que aquest impost va augmentar el 2020 gràcies al matalàs que van suposar les rendes de caràcter públic (salaris dels AP, pensions, transferències lligades a l'ERTO i als ajuts a autònoms); per això, el creixement el 2021 va ser també més moderat. La fortalesa d'aquesta figura s'aprecia millor si la comparació es realitza amb 2019. En aquell cas es conclou que aquest impost va ser el que més va aportar al creixement respecte a aquell any. El creixement dels ingressos es va consolidar, lògicament, en el bon comportament de les rendes de les llars, amb tots els seus components, llevat dels rendiments del capital mobiliari, mostrant bons resultats. Un lloc destacat en aquesta evolució general el van tenir les pimes, tant en la part salarial com en els beneficis de les empreses personals.

Les rendes brutes de les llars van créixer un 5,9% (Quadre 2.1 ). Donada la situació de 2020, les rendes que més van millorar van ser les que l'any passat van tenir un pitjor comportament, això és, les rendes procedents del sector privat (vegeu el Gràfic 1.15). En canvi, les rendes públiques, que el 2020 havien servit de suport a les rendes de les llars, el 2021 es van mantenir pràcticament estables. Excepte les rendes de capital mobiliari i les procedents d'arrendaments de locals, la resta dels rendiments es van recuperar amb intensitat quedant al final de l'any per damunt del nivell que tenien el 2019.

Les rendes del treball, que són la principal font de renda en les llars, van créixer un 4,3% (Quadre 2.1 ). Els salaris el van fer un 7,4%. La tònica l'any, com reflex del que havia succeït el 2020, va ser la diferent evolució en els sectors privat i públic. Els salaris del sector privat van créixer un 8,2% gràcies, en particular, als bons resultats de les pimes (15,1%,-12,4% el 2020), sobretot en la segona meitat de l'any. A les Grans Empreses el creixement va ser del 3,4% el que va compensar la caiguda el 2020 (-2,7%). En ambdós casos la massa salarial el 2021 va superar a la que havia el 2019 (+0,6% a les Grans Empreses i +0,8% en les pimes; +0,7% en el conjunt). Per activitats la recuperació va ser desigual doncs el 2021 encara van existir restriccions en alguns períodes de l'any que van impedir la normalització completa. El Gràfic 2.1, que recull la variació de la massa salarial entre 2021 i 2019 per branques d'activitat, il·lustra bé aquest punt.

Per part seva, els salaris públics van créixer un 5,1% (el 2020, 5,2%). Durant l'any el ritme de creixement es va ser moderant com a conseqüència de la progressiva absorció de l'impacte de les contractacions en sanitat i educació que van tenir lloc el 2020 i de les pujades derivades del procés d'equiparació salarial en els cossos de seguretat. Resultat de l'anterior i a diferència del que ha passat el 2020, la massa salarial va créixer més per l'augment del treball i menys per l'augment del rendiment mitjà, afectat precisament per l'entrada de nous assalariats amb retribucions mitjanes més baixes. Per administracions, van ser, com el 2020, les CCAA les que van registrar un major augment de la massa salarial, encara que la millora va ser major en les CL (Gràfic 2.2).

En el que fa referència a les pensions públiques, la massa de pensions va créixer durant l'any al voltant del 3,5% de manera estable. Dos punts i mitjà es van deure a la pujada de la pensió mitjana, que es va produir per la revalorització de començament d'any i, com és habitual, per la incorporació de pensionistes amb pensions mitjanes superiors als que ja estan en el sistema. L'altra part del creixement va venir de l'increment en un 1% en el nombre de pensionistes. En el Gràfic 2.3 es comparen aquests resultats amb els dels 10 anys anteriors.

Les rendes de capital de les llars (mobiliari, arrendaments i guanys patrimonials) van créixer un 12,6% (Cuadros 2.1, 2.4,  2.5 i 2.6 ). Malgrat el creixement, no es va aconseguir recuperar el nivell que van registrar abans de la pandèmia (Gràfic 2.4). Com s'aprecia en el gràfic, tampoc es va aconseguir assolir el pes que aquestes rendes tenien dins les rendes de les llars, percentatge que havia crescut des de 2017 després del lent descens que va succeir a la caiguda des dels màxims dels anys d'auge en la primera dècada dels 2000.

No obstant això, l'evolució va ser molt desigual en els diferents tipus de renda. Les rendes de capital mobiliari van tornar a disminuir, un 2,2% després de les pèrdues del 19,7% de 2020. Respecte a 2019, aquestes rendes van tancar l'any amb una caiguda del 21,5%. Els dividends, que són els rendiments amb més importància dins aquestes rendes, han retrocedit a nivells anteriors al 2018, i una cosa semblant es pot dir d'uns altres actius, com la renda fixa, que, miserables pels baixos tipus d'interès, han anat sortint de les carteres de les famílies. El resultat és una evolució com la que mostra el Gràfic 2.5.

Les rendes procedents del capital immobiliari van patir pèrdues considerables el 2020 (-6,1%), però es van recuperar el 2021 (+7,5%, +1% respecte a 2019). Es distingeixen clarament dues trajectòries, la que van seguir els arrendaments d'habitatges i la que van mostrar els arrendaments de locals, que estan subjectes a retenció. Els primers van caure el 2020 (-2,7%), però el 2021 van reprendre un ritme de creixement similar als que s'observaven abans de la pandèmia (+8,4%; +5,4% respecte a 2019). Els segons, en canvi, també van créixer el 2021 (+5%), però sense poder compensar la forta caiguda que van tenir el 2020 (-14,4%), de manera que van romandre molt allunyats del nivell del 2019 (-10,1%). El pes que tenen aquestes rendes dins les rendes de les llars, en continu creixement abans de 2020, va tornar a créixer sense assolir els nivells previs (Gràfic 2.6).

Els guanys patrimonials van ser, amb diferència, les rendes amb millors resultats el 2021: van créixer un 31% (el 2020 havien disminuït un 12,2%). Encara que el seu pes és petit, va destacar l'excepcional increment dels guanys lligades als fons d'inversió (un 80% després del creixement del 12,3% el 2020). En el cas d'aquestes rendes, la comparació amb 2019 és gairebé irrellevant atès que la tendència que han seguit en els últims anys, accentuada amb els bons resultats de 2021, han fet que l'import d'aquests guanys hagi assolit el seu major nivell des de 2007, igual que succeeix amb el seu pes dins les rendes de les llars (Gràfic 2.7).

Pel que fa a beneficis de les empreses personals (Quadre 2.8 ), el seu creixement el 2021 va ser del 20,6%, superior al descens del 14,6% de 2020, amb la qual cosa les rendes el 2021 van acabar essent superiors a les de 2019 en un 3%. El resultat és més destacable per tal com aquestes empreses estan molt concentrades en activitats com el transport, l'hostaleria i els serveis personals i d'oci, que es van veure especialment afectades per les limitacions a la mobilitat el 2020 i que el 2021 encara no havien recobrat la normalitat (cal recordar que la Setmana Santa es va celebrar encara amb moltes restriccions). La millora de les rendes, tant respecte a 2020 com, sobretot, a 2019, va ser fonamentalment una millora del rendiment mitjà per empresa atès que el nombre d'empresaris es va mantenir en nivells similars als anteriors a la pandèmia.

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 3,2% (Quadre 2.1 i Gràfic 2.8). L'origen d'aquest augment es troba en tres elements: els canvis normatius amb la pujada del tipus en la base general i de l'estalvi per a les rendes més altes (2 punts en la tarifa estatal a partir dels 300.000 euros en el primer cas i 3 punts des dels 200.000 euros en el segon) i la modificació dels límits en les reduccions lligades als plans de pensions; l'increment del tipus de les pensions (degut, sobretot, a l'habitual efecte lliscament cap a pensions mitjanes més altes pels nous pensionistes que entren en el sistema); i la pèrdua d'importància el 2021 de les prestacions per desocupació, amb tipus mitjans gairebé zero, i que el 2020 havien fet baixar el tipus efectiu. L'augment del tipus provocat per aquests elements es va veure matisat perquè durant l'any va ser augmentat l'aportació en les rendes de les llars dels salaris de les pimes que, amb menors tipus mitjans, van pressionar a la baixa sobre el tipus efectiu, el contrari del que havia succeït l'any anterior.

L'IRPF meritat va créixer el 2021 un 9,2% (Quadre 2.1 ). Com s'ha vist, el creixement de la base (la renda de les llars) explica gairebé sis punts d'aquest augment i la resta procedeix del major tipus mitjà efectiu. Respecte a 2019, el creixement va ser del 9%.

Les retencions sobre les rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 7,1%, un 6,7% si només es consideren les del treball (Quadre 2.3 ). En aquest últim cas, la massa de retribucions (principalment, salaris, pensions i prestacions per desocupació, incloses les transferències de l'ERTO) va augmentar menys, un 4,2%. La resta el va aportar la pujada del tipus efectiu conseqüència de l'augment del tipus en les pensions (degut, sobretot, a l'entrada de pensionistes amb una pensió mitja superior als que ja l'estaven rebent l'any anterior) i de la pèrdua de pes de les prestacions per desocupació, d'un import excepcionalment elevat el 2020 i amb retenció mitjana pràcticament igual a zero. Dins els salaris, el creixement de les retencions va ser major en el sector privat (7,1% respecte a 2020, 4,4% respecte a 2019), malgrat la disminució del tipus a causa de la recuperació de la massa salarial en les pimes on el tipus mitjà és inferior. En el sector públic, les retencions per salaris van créixer un 5,8%, dos punts menys que el 2020, amb un augment molt similar en la massa de salaris (5,1% el 2021, 5,2% el 2020). En les pensions, les retencions van créixer un 7,2%, per sota del 8,8% de 2020. La moderació observada en aquesta part de les retencions és conseqüència de l'irregular comportament que van tenir les pensions privades el 2019 i 2020 (forta caiguda en el primer d'aquests anys i excepcional augment en el segon). Si es consideren només les pensions públiques, el creixement de les retencions el 2021 és superior al que es va observar el 2020 (7,2% davant el 6,4% de l'any anterior) degut, sobretot, l'augment de la massa de pensions.

Les retencions sobre rendes del capital van créixer un 7,4%, però encara van seguir per sota dels nivells assolits el 2019 e, fins i tot, de 2018 (Quadre 2.1 ). En les retencions sobre les rendes de capital mobiliari, atès que no va haver canvi en els tipus (la pujada dels tipus sobre la base de l'estalvi per a les rendes altes es concretarà en la declaració anual), l'evolució és la mateixa que la de les rendes: una caiguda del 2,2% el 2021 que se suma a la del 20,5% de 2020. En comparació de 2019, aquestes retencions estan un 22,3% per sota de les d'aquell any. Per part seva, les retencions per arrendaments, principalment de locals, van pujar un 5%, però aquell creixement és insuficient per recuperar els nivells previs a la pandèmia (el 2021 les retencions meritades eren encara un 10,1% inferiors a les de 2019). A diferència de les anteriors, les retencions derivades dels guanys patrimonials procedents de fons d'inversió van tornar a créixer el 2021 i a més amb una intensitat inusitada (un 80%, el 2020 l'havien fet un 12,3%). Des que estan vigents aquestes retencions, només en quatre anys (1999, 2000, 2007 i 2008) s'han registrat nivells superiors als de 2021.

En el que fa referència als pagaments fraccionats, van augmentar un 25,6%, taxa condicionada per la comparació amb un 2020 afectat per les diferents mesures adoptades per pal·liar els efectes de la pandèmia entre les empreses acollides a la modalitat d'estimació objectiva. No obstant això, si es comparen amb 2019, els pagaments el 2021 van ser un 10% superiors als d'aquell any, el que dona idea de la intensitat de la recuperació de les pimes, especialment en l'últim tram de l'any.

Els ingressos per retencions del treball en el sector privat van disminuir un 0,8%. En aquesta xifra s'inclouen els imports procedents d'ajornaments concedits durant els primers mesos de la pandèmia i que es van ser recuperant durant l'any (resta d'ingressos en el Quadre 2.3). La caiguda no va ser gran en comparació de la que es va observar en l'activitat a causa de l'impacte de l'ERTO sobre el treball (els treballadors es van mantenir en l'empresa, encara que una part del seu salari la sufragués el SEPE) i a la pujada del tipus efectiu dels salaris (per la major incidència de la crisi en sectors d'activitat amb nivells salarials baixos). Precisament aquest diferent impacte de la crisi en els diferents sectors productius ajuda a explicar la disparitat entre el lleuger increment dels ingressos per retencions que es va registrar a les Grans Empreses (0,8%) i el retrocés del 4,1% que es va observar en les pimes (inclòs la resta d'ingressos). En els AP els ingressos per retencions van augmentar un 7%. El comportament va ser similar al que venien tenint aquests ingressos el 2019 (el creixement llavors va ser del 6,5%) i això es pot dir tant per als salaris com per a les pensions. En el primer cas es va produir un repunt en l'última part de l'any per l'increment de les retencions procedents de sanitat i educació, i pel pagament del tercer tram de la regularització retributiva en els cossos de seguretat. El creixement final de 2020 de les retencions per salaris públics va ser superior al 7%, amb un augment per damunt del 5% en la massa salarial i la resta a causa de la pujada del tipus mitjà. En les pensions les retencions van créixer a prop del 6,5%, pujada lleugerament superior a la de 2019 i amb una distribució diferent: la pensió mitjana va pujar menys (el 2020 no va haver els increments que es van produir el 2018 i 2019) i el tipus efectiu molt més (3,5% davant un 2019 en el que amb prou feines va créixer perquè les pensions més baixes es van beneficiar de majors pujades), compensant fins i tot el menor creixement en el nombre de pensionistes (0,5%, 1,2% el 2019).

En el que fa referència als pagaments fraccionats, van augmentar un 25,6%, taxa condicionada per la comparació amb un 2020 afectat per les diferents mesures adoptades per pal·liar els efectes de la pandèmia entre les empreses acollides a la modalitat d'estimació objectiva. No obstant això, si es comparen amb 2019, els pagaments el 2021 van ser un 10% superiors als d'aquell any, el que dona idea de la intensitat de la recuperació de les pimes, especialment en l'últim tram de l'any.

Els ingressos en l'IRPF van créixer un 7,5% (+8,8% respecte a 2019). La xifra és inferior a la que van mostrar els impostos meritats. La diferència ha de veure bàsicament amb dos factors: en l'impost meritat s'inclouen mesures normatives (com les pujades de tipus a les rendes altes) que afecten a la declaració anual i que, per tant, en caixa tindran efecte el 2022, i el desplaçament de les últimes meritacions entre un any i el següent (en la caixa de 2021 estan els dolents resultats de finals de 2020, però no els bons de 2021 que passen a 2022).

El creixement el 2021 es va basar en quatre elements: l'augment de les retencions del treball (en particular de les pimes), la disminució de les devolucions (inclosa l'Assignació a l'Església Catòlica, de la qual liquidació de 2019 es va avançar a desembre de 2020), el creixement dels pagaments fraccionats de les empreses personals i l'excepcional increment de les retencions sobre els guanys patrimonials en fons d'inversió. El 2021 els ingressos per retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques van créixer un 6,1% (7,7% respecte a 2019). L'augment va ser parell en el sector privat i en el públic (7% i 6,8% respectivament), encara que cal tenir en compte que en els AP l'any passat va ser també de creixement i que parteix de les retencions del sector privat el 2020 es van comptabilitzar a la resta d'ingressos en estar afectats pels ajornaments propiciats per les mesures fiscals per pal·liar la situació de falta d'activitat de les empreses (si se sumen aquells imports el 2020 l'increment en el sector privat es reduiria un punt i mitjà).

Dins el sector privat el major creixement es va observar en les pimes ingressos dels quals per retencions van créixer un 14,7% davant el 3,6% de les Grans Empreses. Aquestes últimes no van arribar a caure el 2020 per l'existència d'alguns ingressos extraordinaris i això va fer que el 2021 la taxa no fora molt elevada. En qualsevol cas, en comparació de 2019, les pimes també van recuperar la seva posició amb més intensitat que les Grans Empreses (5,4% en les primeres, 4,4% en les segones). En aquesta comparació amb 2019 cal introduir el factor del canvi sectorial que s'ha produït en els dos últims anys, reduint-se la importància d'activitats amb salaris i tipus efectius més petits que la mitjana. Aquest factor ha suposat un creixement del tipus de retenció i, en conseqüència, que les retencions superin el nivell de fa dos anys, amb més claredat del que el va fer la massa salarial (+0,7% respecte a 2019).

En els ingressos per retencions dels AP, els procedents de salaris van créixer un 6,6% i els de pensions un 7,2%; en el primer cas per sota de 2020 i, en el segon, al contrari. En els salaris l'any va començar amb un ritme de creixement alt, similar al que s'havia observat després de l'estiu de 2020 com a conseqüència de les contractacions en sanitat i educació. Aquest impacte (i un altre similar derivat de la regularització retributiva dels cossos de seguretat) es va ser difuminant segons transcorrien els mesos i, llevat d'algun increment ocasional, la tendència va ser de moderació. A diferència de 2020, en què el creixement es va produir malgrat la caiguda del treball en les CL i en l'Administració Central, el 2021 el resultat final de l'any es va haver de, sobretot, precisament a l'augment del treball, que a més va fer que es moderessin les pujades salarials i el tipus efectiu. En les pensions, en canvi, la pauta va ser de relativa estabilitat durant l'any, amb augments en l'entorn del 7,1% des de març, distribuïts de manera equilibrada entre l'increment de la massa de pensions i del tipus.

El segon element que va permetre l'avenç dels ingressos van ser les devolucions realitzades. Les lligades a la declaració anual van disminuir un 4,6%. La major part corresponen a sol·licituds de devolució de la Campanya de Renda de 2020 que, donades les especials circumstàncies d'aquell exercici, es van reduir un 5,9% respecte a la campanya anterior. A això se suma el fet que també va estar fora del patró normal la manera com es va realitzar la liquidació anual de l'Assignació a l'Església Catòlica. Aquella liquidació se sol fer el gener pels saldos pendents de la declaració de dos anys abans. Tanmateix, la corresponent a 2019, que s'hauria d'haver pagat el gener de 2021, es va avançar a desembre de 2020. La conseqüència va ser que el 2021 els imports per aquest concepte van ser menors que els de 2020 i, per tant, el seu impacte negatiu sobre els ingressos també.

En línia amb el comentat en uns altres llocs d'aquest informe, els elevats creixements en les pimes també es van reflectir en un notable increment dels pagaments fraccionats de les empreses personals: un 17,4% respecte a 2020 i un 5,7% per damunt de 2019. Els pagaments van estar afectats per diverses mesurades normatives el 2020 i 2021, encara que la de major impacte (l'augment de la reducció general aprovada a finals de 2020) va tenir efecte en la declaració anual (de fet, el descens dels ingressos en aquesta va ser pràcticament del mateix import que l'impacte estimat d'aquesta mesura).

L'últim element a destacar el 2021 va ser l'excepcional creixement de les retencions derivades dels guanys patrimonials en fons d'inversió. El 2020 no havien tingut dolents resultats (van ser les úniques retencions sobre rendes del capital que no van caure, fins i tot van pujar a prop d'un 12%), però el 2021 el seu increment va ser extraordinari: un 86,2%. Mai abans s'havia assolit un nivell com el de 2021 (1.052 milions). En les altres retencions sobre el capital, la situació no va ser tan favorable. En les retencions sobre rendes del capital mobiliari es va registrar un creixement del 7,4%, insuficient per compensar la forta caiguda de 2020 (-20%), de manera que els ingressos segueixen més d'un 14% per sota dels obtinguts el 2019. I una cosa semblant es pot dir de les retencions per arrendaments; el 2021 es van situar pràcticament al nivell de 2020 i, per tant, els seus ingressos es mantenen allunyats dels de 2019 (-7,6%).