3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, a diferència d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.
L'any 2015 es van ingressar 182.009 milions d'euros, un 4 per cent més (7.021 milions) del recaptat el 2014. En termes homogenis (és a dir, corregint, entre altres elements, el diferent grau d'execució de les devolucions en ambdós anys, les devolucions del cèntim sanitari i els ajornaments dels ens públics), els ingressos van créixer un 4,4 per cent. En els següents apartats de l'Annex es desenvolupa aquesta informació:
Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total (Annex) Gràfic núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributària (Annex)Com s'ha assenyalat, hi ha dos factors que expliquen el creixement: l'evolució de les bases imposables i l'augment dels ingressos lligats a liquidacions de períodes anteriors. Les bases imposables dels principals impostos van créixer un 3,6 per cent, davant el 2,5 per cent de l'any anterior, que cal recordar va ser la primera taxa positiva després de sis anys consecutius de caigudes. En aquest sentit l'any 2015 va ser una continuació de la tendència creixent que va començar a finals de 2013, amb la diferència de que mentre durant 2014 es va poder apreciar una certa pauta alcista, el 2015 el comportament va ser relativament estable al voltant del valor mitjà anual. El major creixement de 2015 es va haver de principalment a la millora de les rendes brutes de les llars i, en concret, al creixement del treball, a la lleugera pujada del salari mitjà (fins i tot sense tenir en compte la recuperació parcial de la paga extra de 2012 per part dels empleats públics) i al fort augment de les rendes dels empresaris personals, element aquest indicatiu del dinamisme de les petites empreses, un altre dels trets destacables de l'any. En el que fa referència als beneficis de les societats, van tornar a créixer per damunt del 20 per cent, encara que la base consolidada de l'impost de societats el va fer en menor mesura (9,1 per cent). Pel costat de la despesa, el creixement de les bases va ser lleugerament inferior al de 2014 com a conseqüència de la caiguda dels preus energètics i, en particular, dels preus dels productes petrolífers. En el cas de l'IVA, l'augment de la despesa es va situar en nivells similars als de l'any anterior; ja que el valor dels productes lligats als impostos especials va disminuir pel motiu assenyalat, malgrat la tendència positiva del consum (especialment en gasolines i gasoils) i de la influència d'uns altres factors de caràcter transitori que també el van afavorir (com les altes temperatures de l'estiu que van elevar el consum d'electricitat).
A l'efecte dels ingressos nets, és també rellevant el comportament de les devolucions que, globalment, han elevat el creixement dels ingressos. En l'IRPF el descens del 0,4 per cent dels ingressos nets és similar al dels bruts i té el seu origen, com s'ha assenyalat, en la reforma de l'impost. En l'impost sobre societats les devolucions creixen menys que els ingressos bruts i això permet un augment de la recaptació neta del 10,3 per cent. El mateix succeeix en l'Impost sobre la Renda dels No Residents en el que les devolucions van romandre pràcticament iguals a les de l'any anterior i els ingressos, en termes nets, van augmentar un 15,5 per cent. A l'IVA els ingressos van créixer un 7,4 per cent, per damunt dels ingressos bruts com a conseqüència de les menors devolucions realitzades; en el cas de les devolucions anuals pel menor import de les devolucions sol·licitades en l'exercici anterior (el 2015 es van tornar les sol·licitades al començament d'aquell any corresponents a l'exercici 2014), i en el cas de les devolucions mensuals a causa del canvi en els procediments de l'impost que va suposar que parteix dels ingressos que abans es gestionaven en les Duanes es comencessin a recaptar a través de menors devolucions sol·licitades en el model d'autoliquidació. En els Impostos Especials la recaptació va registrar un increment de tan sols el 0,2 per cent a causa de la devolució del cèntim sanitari.
En el següent gràfic de l'Annex es mostren dades que completen la informació:
Gràfic núm. 15. Evolució dels ingressos tributaris i de la base imposable agregada (Annex)