Salta al contingut principal
Memòria 2018

4.2.3. Fase recaptatòria

L'Agència Tributària desenvolupa un ampli elenc d'actuacions conduents al cobrament dels deutes i sancions tributàries derivades de l'aplicació del sistema tributari estatal i duaner, així com de les derivades dels altres recursos de naturalesa pública de la qual gestió assumeix en virtut de Llei o Conveni.

En aquestes actuacions que es duen a terme, tant en període voluntari com en període executiu, resulta precisa la utilització de tots aquells mecanismes que l'ordenament jurídic habilita per al cobrament coactiu.

L'Agència Tributària ha seguit apostant el 2018 per intensificar les actuacions més qualificades per a la lluita contra el frau en la fase recaptatòria.

Evolució del deute pendent

La gestió recaptatòria dels deutes tributaris consisteix en l'exercici de les funcions administratives conduents al seu cobrament. Inclou un conjunt d'actuacions com la investigació patrimonial, l'adopció de mesures cautelars, la realització d'acords de derivació de responsabilitat i totes aquelles previstes en el Reglament General de Recaptació amb subjecció als terminis establerts en l'ordenament jurídic tributari.

Fins que els deutes tributaris s'extingeixin, per pagament, compensació o els altres mitjans previstos legalment, es consideren “pendents”. No obstant això, dins els deutes pendents cal distingir entre aquelles en les que concorren supòsits de suspensió, ajornament o procediment concursal, que no resulten exigibles mentre romanguin en aquella situació, de la resta de deutes pendents, respecte de les que els òrgans de recaptació despleguen totes les facultats previstes en l'ordenament jurídic.

El deute pendent al final de cada any és el resultat de sumar al deute pendent a l'inici d'aquell any els deutes pendents originats l'any en curs, denominats “càrrec anual”, i de restar les cancel·lacions que es produeixen l'any, bé per ingressos obtinguts com a resultat de les actuacions recaptatòries o bé per unes altres causes legalment establertes.

El deute pendent, a 31 de desembre de 2018, era de 41.628 milions d'euros, fet que suposa un descens de l'1,7 per cent respecte al 31 de desembre de 2017.

El  Quadre núm. 37 Nova finestra representa l'Evolució del deute pendent al final de cadascun dels anys compresos durant el període 1998-2018.

En el  Quadre núm. 38. Desglossament del deute pendent Nova finestra es detallen les dades relatives a aquest concepte.

Deutes pendents en període executiu

Quant al deute en executiva, durant 2018, l'import total del deute a gestionar en període executiu ha ascendit a 32.874,2 milions d'euros. Aquest import inclou el deute en executiva pendent a principis de 2018 i el càrrec o deutes en executiva carregades durant l'exercici. L'import total dels deutes objecte de recàrrec de constrenyiment el 2018 va ascendir a 8.910,7 milions d'euros, un 0,3 per cent menys que el 2017. D'aquest import, els deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària van ascendir a 6.180,6 milions i les d'uns altres ens a 2.730,1 milions d'euros. D'altra banda, es va cancel·lar deute per un import de 9.543,4 milions.

Les principals magnituds relatives a la fase recaptatòria es desenvolupen en els quadres que s'enumeren a continuació exposats en l'Annex:

Quadre núm. 39. Dades relatives a deutes en executiva durant 2018 Nova finestra

Gràfic núm. 40. Evolució del càrrec en període executiu (2006-2018) Nova finestra

Deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària

Del deute objecte del recàrrec de constrenyiment el 2018, el 69 per cent del total, 6.180,6 milions, prové de deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària. Aquest deute és procedent tant de liquidacions practicades per l'Agència Tributària com d'autoliquidacions presentades pels contribuents sense ingrés o d'ajornaments incomplerts. Per part seva, s'ha cancel·lat deute originat per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària per un import de 7.015,8 milions.

A més, per prevenir i combatre el buidatge patrimonial dels deutors es ve potenciant en els últims anys l'adopció tant de mesures cautelars (quan existeixen indicis de què el cobrament del deute es pugui veure frustrat o greument dificultat), com derivacions de responsabilitat (quant mecanisme per traslladar l'obligació de pagament d'un obligat a un altre), quan es donen els pressupostos establerts en la Llei.

En el Quadre núm. 41. Mesures cautelars i derivacions de responsabilitat Nova finestra es mostren els resultats obtinguts el 2017 i 2018 i la seva taxa de variació.

Gestió de deutes d'uns altres ens

El 2018 s'ha realitzat la recaptació en període executiu per a un conjunt de 173 ens externs, comprenent en ells 45 Organismes Autònoms, 16 Comunitats Autònomes, 50 Entitats Locals i 46 Ens Públics, a més dels diferents Departaments Ministerials que han incorporat els recursos de dret públic a la via de constrenyiment i uns altres deutes de dret públic ingressos dels quals han d'engrandir el Pressupost de l'Estat. També s'ha gestionat el cobrament de deutes d'uns altres Estats membres de la Unió Europea en el marc de l'Assistència Mútua, així com d'uns altres països per acords internacionals subscrits (OCDE).

El major percentatge de deute gestionat correspon als Departaments Ministerials i d'altres (56,7 per cent) seguit dels Organismes Autònoms (20,9 per cent) i de les Comunitats Autònomes (19,8 per cent).

El 2018, l'import del deute objecte de recàrrec de constrenyiment va ascendir a 2.730,14 milions d'euros. Per part seva, s'ha cancel·lat deute per un import de 2.328,86 milions d'euros.

Per origen, els ens externs amb major import de deute a gestionar per l'Agència Tributària durant 2018 han estat els Departaments Ministerials (25 per cent), les Comunitats Autònomes (18 per cent) i l'Organisme Autònom Direcció de Trànsit (10 per cent).

Pel que fa a les Comunitats Autònomes, amb major import de deute gestionat el 2018, destaquen Andalucía i Catalunya.