3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, diferent d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.
Els ingressos tributaris el 2022 van ser un 14,4% superiors als de 2021, assolint un import de 255.463 milions d'euros. La diferència entre el creixement dels ingressos nets i els bruts analitzats en l'apartat anterior té la seva explicació en l'evolució de les devolucions realitzades que, l'any 2022, van augmentar un 24,5%, el que va suposar la realització de 12.764 milions més.
Així mateix, en el Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total i en el Gràfic núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributària (Annex), es desenvolupa aquesta informació.
El Quadre núm. 15. Ajustaments per impacte de canvis normatius (Annex) presenta, de manera detallada, les mesures que van tenir efecte durant l'any i el seu impacte sobre els diferents impostos.
El creixement és proper al que es va registrar el 2021 (15,1%), però mentre que durant aquell any la comparació es realitzava davant un any afectat plenament per la pandèmia, el 2022 la comparació es realitza davant un exercici que, sense ser completament normal, ja havia sobrepassat en un 5% el nivell de 2019, any previ a la irrupció de la COVID. En termes homogenis, els ingressos el 2022 van créixer alguna cosa més, un 15%.
Com s'ha comentat en l'apartat anterior, les causes principals de l'ascens dels ingressos el 2022 són tant el creixement de la despesa en consum, dels salaris i les pensions i dels beneficis empresarials com els bons resultats de les quotes positives de les declaracions anuals que corresponen a bases imposables de 2021. L'increment dels ingressos podria haver estat major de no ser per l'impacte de les mesures normatives i de gestió (principalment les dirigides a moderar el preu de l'electricitat), que van restar 7.200 milions a la recaptació, i per l'agilitació del ritme de realització de les devolucions en l'últim tram de l'any (d'aquí el major augment dels ingressos homogenis). Sense aquests dos elements, els ingressos haurien crescut 3,6 punts més.
En el quadre 15 es pot trobar el detall de les mesures tingudes en compte. Cal recordar que, per a aquest propòsit, l'impacte es mesura en termes diferencials respecte a l'any anterior; això és, per l'efecte que tenen els canvis sobre la taxa de variació dels ingressos. En aquell sentit, l'impacte estimat suposa que, sense aquestes mesures, els ingressos haguessin crescut un 3,2% més.
Com ja va succeir el 2021, les mesures amb major impacte sobre la recaptació el 2022 van ser les dirigides a atenuar la pujada dels preus de l'electricitat i el gas. En conjunt aquelles mesures van suposar la pèrdua de 6.636 milions. Novament cal recordar que aquest és l'efecte diferencial respecte a 2021. Si se sumen els impactes de 2021 i 2022 per tenir la reducció d'ingressos en un any natural, el resultat seria de 8.241 milions (aquesta xifra no és l'impacte complet de totes les mesures aprovades el 2021 i 2022 perquè en algun cas no han transcorregut dotze mesos des que es van posar en marxa). La major pèrdua es va produir per la supressió de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica (3.399 milions). El 2021 ja estava en suspens l'impost, primer durant el tercer trimestre i més tard en el quart, encara que en la recaptació de caixa només es va notar en l'ingrés del tercer el novembre (el quart s'hauria d'haver ingressat ja el 2022). El 2022 l'eliminació de l'impost va estar vigent tot l'any.
En segon lloc, està l'impacte de 1.705 milions per la baixada del tipus (del 5,11% al 0,5%) en l'Impost Especial sobre l'Electricitat. La mesura va entrar en vigor a mitjan setembre del 2021, de manera que el major efecte sobre els ingressos es va produir el 2022. Per part seva, la rebaixa del tipus de l'IVA aplicable (principalment) al consum domèstic d'electricitat va tenir un impacte negatiu sobre els ingressos el 2022 de 1.313 milions. La rebaixa va ser inicialment del 21 al 10%, però des de mitjan 2022 el tipus va passar a ser del 5%. L'impacte inclou, per tant, el període addicional que va estar la mesura el 2022 respecte a 2021 i la nova baixada del tipus. Finalment, el mes de desembre els ingressos també es van veure afectats per la reducció del tipus de l'IVA del 21 al 5% aplicable al gas natural (també la fusta i els pellets es van beneficiar del canvi, però el seu pes és marginal). La peculiaritat respecte a la mesura de l'electricitat és que el nou tipus s'aplica a totes les vendes, no només a les del consum domèstic. Això suposa que l'impacte inicial sobre els ingressos és major i es compensa en períodes posteriors. Només s'observarà l'impacte net de la mesura quan tots els contribuents amb dret a deduir-se l'IVA suportat hagin presentat les seves declaracions (cal tenir en compte que a l'IVA només es beneficien de les rebaixes de tipus aquells que realment suporten en darrera instància l'impost, és a dir, els consumidors finals i els sectors exempts que no tenen dret a deduir-se l'IVA suportat en les seves compres).
Els ingressos i devolucions extraordinàries van restar 1.702 milions al creixement dels ingressos. La majoria es va concentrar en l'impost sobre societats (-2.202 milions). Es tracta de devolucions derivades de sentències (al voltant de 1.300 milions) i dels actius fiscals diferits (DTA). La xifra es va veure compensada per l'impacte positiu registrat a l'IVA, encara que en bona part aquells ingressos són la resposta amb signe oposat a les devolucions extraordinàries que es van fer el 2021.
El 2022 encara van tenir impacte positiu sobre els ingressos les mesures aprovades en els PGE-2021 (1.133 milions). Això es va produir per dos motius diferents: un, pel desplaçament als primers mesos de 2022 de l'ingrés de les meritacions de finals d'any (pujada de tipus en retencions del treball, begudes ensucrades i Primes d'Assegurança, i nous impostos) i, dos, perquè havia mesures efecte del qual s'havia de veure o completar en la declaració anual de 2021 (l'augment de tipus a rendes altes i la modificació dels límits a les aportacions a plans de pensions en l'IRPF, i la modificació de l'exempció a les rendes exteriors i l'increment del tipus en les SOCIMI en l'impost sobre societats). Pel primer motiu l'impacte net rondó els 100 milions, mentre que l'aportació de les mesures implementades en les declaracions anuals va superar els 1.000 milions. En el cas dels nous impostos, l'efecte net és negatiu perquè el desembre de 2022 es va produir l'ajustament amb els territoris forals dels imports ingressats des de l'entrada en vigor d'ambdós impostos.
La resta de mesures són molt diverses, encara que el seu impacte no és, en conjunt, gran. Estan, d'una banda, totes les relacionades d'una o una altra forma amb la COVID (en total 168 milions). Les més abundants obeeixen a mesures de caràcter transitori amb signe contrari al que van tenir en el moment en el que van ser implementades (és el cas, per exemple, de l'ampliació de la reducció general en els mòduls o de la recuperació durant els primers mesos de 2021 de part dels imports que havien estat ajornats o suspesos durant 2020). I, per un altre, les tres mesures restants: les relacionades amb el lloguer de locals i la rehabilitació de l'habitatge de la declaració anual de l'IRPF amb efectes només des de l'octubre de 2021 i, per tant, de molt escassa quantia (-7 milions); l'eliminació del Canon per l'aprofitament d'aigües continentals (-177 milions) producte, com s'ha aquest, d'una sentència; i l'augment excepcional dels ingressos en l'Impost sobre Gasos Fluorats d'Efecte D'hivernacle (+21 milions) com a conseqüència del canvi normatiu que va entrar en vigor el setembre de 2022.