3.1.1.Contribuents pl'IRPF

Són contribuents pl'IRPF (art. 8 Llei):

Les persones físiques que tinguessin la seva residència habitual a l'estranger per alguna de les circumstàncies previstes en la lletra B) d'aquest apartat.
Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en territori espanyol.

RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL (art. 9 Llei)
S'entendrà que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol quan concorri qualsevol de les següents circumstàncies:
1. Permanència durant més de 183 dies
  Quan romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
  
  Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol cal tenir en compte el següent:
  - No es descomptaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
  - No es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions Públiques espanyoles.
  En el supòsit de països o territoris dels qualificats reglamentàriament com a paradís fiscal, l'Administració tributària podrà exigir que s'emprovi la permanència en el mateix durant 183 dies en l'any natural.
2. Base del seu interès econòmic a Espanya
  Quan ragui en Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interès econòmic, de forma directa o indirecta.
3. Presumpció en cas de residència del cònjuge i fills menors
  Es presumirà, tret de prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d'acord amb els criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.
CONTRIBUENTS QUE TENEN LA SEVA RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESTRANGER
1. Funcionaris i titulars de càrrec o ocupació oficial a l'estranger
  Es consideraran contribuents pl'IRPF les persones de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i fills menors d'edat que tinguessin la seva residència habitual a l'estranger, per la seva condició de:
  1. Membres de missions diplomàtiques espanyoles, comprenent tant al cap de la missió, com als membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de serveis de la mateixa.
  2. Membres de les oficines consulars espanyoles, comprenent tant el cap de les mateixes com el funcionari o personal de serveis a elles adscrits, a excepció dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal dependent dels mateixos.
  3. Titulars de càrrec o ocupació oficial de l'Estat espanyol com membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant d'organismes internacionals o que formin part de delegacions o missions d'observadors a l'estranger.
  4. Funcionaris en actiu que exerceixin a l'estranger un càrrec o una ocupació oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular.
  No serà d'aplicació el disposat en el número anterior:
  - Quan les persones a què es refereix aquest apartat no siguin funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o ocupació oficial i tinguessin la seva residència habitual a l'estranger anteriorment a l'adquisició de qualsevol de les condicions enumerades en el mateix.
  - En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d'edat, quan tinguessin la seva residència habitual a l'estranger anteriorment a l'adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades en aquest apartat.
2. Canvi de residència a un paradís fiscal
  No perdran la condició de contribuents per aquest Impost les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.
  
  Aquesta regla s'ha d'aplicar en el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Residents que no es consideren contribuents

Quan no sigui procedent l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els quals Espanya sigui part, no es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin la seva residència habitual a Espanya, quan aquesta circumstància fos conseqüència d'algun dels supòsits establerts en l'apartat 1 anterior.