3.1.1. Contribuents per l'IRPF

Són contribuents per l'IRPF (art. 8 Llei):

Les persones físiques que tinguessin la seva residència habitual a l'estranger per alguna de les circumstàncies previstes en la lletra B) d'aquest apartat.
Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en territori espanyol.

RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESPANYOL (art. 9 Llei)
S'entendrà que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:
1. Permanència durant més de 183 dies
  Quan romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
  
  Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol cal tenir en compte el següent:
  - No es descomptaran les absències esporàdiques, llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
  - No es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.
  En el supòsit de països o territoris dels qualificats reglamentàriament com paradís fiscal, l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
2. Base dels seus interessos econòmics a Espanya
  Quan radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
3. Presumpció en cas de residència del cònjuge e fills menors
  Es presumirà, llevat que hi hagi una prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d'acord amb els criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.
CONTRIBUENTS QUE TENEN LA SEVA RESIDÈNCIA HABITUAL EN TERRITORI ESTRANGER
1. Funcionaris i titulars de càrrec o treball oficial a l'estranger
  Es consideraran contribuents per l'IRPF les persones de nacionalitat espanyola, seu cònjuge no separat legalment e fills menors d'edat que tinguessin la seva residència habitual a l'estranger, per la seva condició de:
  1. Membres de missions diplomàtiques espanyoles, comprenent tant al cap de la missió, com als membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de serveis de la mateixa.
  2. Membres de les oficines consulars espanyoles, comprenent tant al cap de les mateixes com al funcionari o personal de serveis que hi són adscrits, a excepció dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal dependent dels mateixos.
  3. Titulars de càrrec o treball oficial de l'Estat espanyol com membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant organismes internacionals o que formin part de delegacions o missions d'observadors a l'estranger.
  4. Funcionaris en actiu que exerceixin a l'estranger un càrrec o ocupació oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular.
  No serà d'aplicació el que disposa el número anterior:
  - Quan les persones a què es refereix aquest apartat no siguin funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o treball oficial i tinguessin la seva residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició de qualsevol de les condicions enumerades en el mateix.
  - En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d'edat, quan tinguessin la seva residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades en aquest apartat.
2. Canvi de residència a un paradís fiscal
  No perdran la condició de contribuents per aquest Impost les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova residència fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal.
  
  Aquesta regla s'aplicarà durant el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Residents que no es consideren contribuents

Quan no sigui procedent l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els que Espanya sigui part, no es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguin la seva residència habitual a Espanya, quan aquesta circumstància fora conseqüència d'algun dels supòsits establerts en l'apartat 1 anterior.