7.2.7. Imputació temporal

REGLA GENERAL

Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en què siguin  exigibles pel seu perceptor.

REGLES ESPECIALS

1. Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa.

2. Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d'aquells en què van ser exigibles, s'imputaran a aquests, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.

   Quan concorrin les circumstàncies previstes en la lletra a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles durant el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

   La declaració es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es percebin i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost.

3. En la mesura en què no estigui exempta, la prestació per desocupació percebuda en la seva modalitat de pagament únic d'acord amb el que estableix la normativa laboral, podrà imputar-se a cadascun dels períodes impositius en què, de no haver mitjançat el pagament únic, s'hagués tingut dret a la prestació.

   Aquesta imputació s'efectuarà en proporció al mateix temps que en cada període impositiu s'hagués tingut dret a la prestació de no haver mitjançat el pagament únic.