7.2.7.Imputació temporal

REGLA GENERAL

Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.

REGLES ESPECIALS

1. Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa.

2. Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents a aquells en què van ser exigibles, s'imputaran a aquests, practicant-se, en el seu cas, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

   Quan es presentin les circumstàncies previstes en la lletra a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

   La declaració es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es percebin i el final de l'immediat següent termini de declaració per l'impost.

3. En la mesura que no estigui exempta, la prestació d'atur percebuda en la seva modalitat de pagament únic d'acord a l'establert en la normativa laboral, podrà imputar-se en cada un dels períodes impositius que, en cas de no haver intervingut el pagament únic, s'hagués tingut dret a la prestació.

   L'esmentada imputació s'efectuarà en proporció mentre en cada període impositiu s'hagués tingut dret a la prestació de no haver existit el pagament únic.