En els últims anys, hem assistit a importants avenços en el panorama de l'intercanvi internacional d'informació fiscal que s'ha convertit d'aquesta manera en una potent eina perquè les Administracions tributàries puguin disposar de la informació transfronterera i puguin d'aquesta manera garantir l'aplicació efectiva del sistema tributari.

Després de la fita de l'establiment de l'estàndard de l'intercanvi automàtic de comptes financers en un gran nombre de jurisdiccions (en aquest moment, 108), l'agenda internacional ha continuat impulsant nous intercanvis automàtics d'informació que persegueixen una major transparència en les operacions transfrontereres.

En aquest sentit, cap citar el Projecte OCDE/G20 sobre l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (conegut com "BEPS"), que va establir, en la seva Acció 5, l'intercanvi dels "tax rulings" al amparo del Convenio de Asistencia Administrativa Mutua en Materia Fiscal y de los Convenios bilaterales para evitar la doble imposición. En el ámbito de la Unión Europea, este nuevo intercambio quedó establecido a través de la Directiva 2015/2376 de 8 de diciembre de 2015 (conocida como DAC3). De esta forma, la Agencia Tributaria viene recibiendo información sobre "tax rulings" i acords previs sobre preus de transferència emesos per les Administracions tributàries estrangeres amb efectes a Espanya.

Així mateix, per tal de millorar i incrementar el nivell de transparència fiscal internacional i que les Administracions tributàries disposin d'informació relativa a la distribució mundial de rendes, impostos pagats i altres indicadors de la ubicació de l'activitat econòmica entre les jurisdiccions fiscals en les que operen els grans grups multinacionals, l'Acció 13 BEPS va establir l'obligació de què aquests grups presentin anualment un informe "País per País" (conegut com "Informe CbC"). Aquests grans grups multinacionals són aquells en els que l'import net del volum de negoci consolidat superi els 750 milions d'euros.

En l'àmbit de l'OCDE, aquest intercanvi té lloc a l'empara de l'Acord multilateral entre Autoritats competents per a l'intercanvi d'informes País per País, que va ser subscrit inicialment per un total de 31 signants el 27 de gener de 2016, entre els quals es trobava Espanya. En l'àmbit de la Unió Europea, l'intercanvi de l'informe"País per País" va quedar establert en una nova reforma de la Directiva de Cooperació de la UE, la Directiva (UE) 2016/881 del Consell, de 25 de maig de 2016 (coneguda com DAC4). Amb els Estats Units, l'intercanvi dels informes CbC es realitza a l'empara d'un Acord bilateral signat el 2017.

A partir del primer intercanvi CbC de juny de 2018, l'Agència Tributària ve intercanviant anualment aquests informes "País per País" amb un número cada vegada major de països i jurisdiccions. Avui dia, els signants d'aquest Acord Multilateral ascendeixen a un total de 92 jurisdiccions. Una nova iniciativa impulsada pel Fòrum de pràctiques fiscals perjudicials de l'OCDE, en el marc de l'esmentada Acció 5 del projecte BEPS, ha suposat que Espanya estigui rebent des de l'any 2021 de determinats territoris informació relativa al compliment del requisit d'activitat substancial.

Juntament amb tot l'anterior, en l'àmbit de la Unió Europea, el 2020 es va començar a rebre informació sobre determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal que impliquin a diversos Estats Membres, de conformitat amb el que estableix la Directiva (UE) 2018/822 del Consell de 25 de maig de 2018 (DAC6). No obstant això, no ha estat fins al 2021 quan aquest intercanvi s'ha generalitzat entre tots els Estats Membres.

Aquest nou intercanvi ha permès que l'Agència Tributària disposi d'informació sobre els mecanismes de planificació fiscal que afectin a residents a Espanya, declarats en qualsevol Estat membre de la Unió Europea per l'intermediari que faciliti aquests mecanismes o, en determinats supòsits, pel propi contribuent interessat. Aquesta major transparència facilitarà tant la prevenció com la correcció de comportaments evasors o elusius sustentats en aquest tipus de mecanismes.

Addicionalment, cabria citar que, el 4 de març de 2021 va entrar en vigor l'Acord Internacional en matèria de fiscalitat i protecció dels interessos financers entre el Regne d'Espanya i el Regne Unit de La Gran Bretanya i Irlanda del Nord en relació amb Gibraltar, de 4 de març de 2019, en què, una vegada produït el BREXIT, queda establert un nivell equivalent d'intercanvi d'informació, incorporant-se a més una cooperació reforçada en relació amb aquest territori.

Finalment, ha d'esmentar-se la setena ampliació de la Directiva de Cooperació Administrativa operada per la Directiva 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 (DAC7) que ha establert l'obligació d'obtenció i intercanvi automàtic d'informació dels operadors de plataformes digitals. Aquesta Directiva es troba pendent de transposició en aquest moment. El primer intercanvi d'informació tindrà lloc el 2024 i permetrà que les Administracions tributàries puguin comptar amb informació sobre els ingressos obtinguts a través d'aquestes plataformes pels seus residents, així com en relació amb els immobles situats en el seu territori. No hi ha dubte de què això suposarà un gran avenç en la transparència de les operacions realitzades a través d'aquests nous actors de l'economia globalitzada. De forma paral·lela, en l'àmbit de l'OCDE, ja s'han aprovat les regles model i comentaris d'aquest nou intercanvi i s'està treballant molt intensament perquè aviat es pugui signar el futur Acord Multilateral d'Autoritats Competents.

Quant a projectes futurs però que es troben força avançats, cap citar els treballs que s'estan duent a terme en relació amb el futur intercanvi relatiu als criptoactivos que, en l'àmbit de l'OCDE, suposarà un nou Acord multilateral d'Autoritats competents. Aquests treballs van discorrent de forma paral·lela i coordinada amb la Unió Europea que, d'aquesta manera, donarà llum a la vuitena reforma de la Directiva de Cooperació de la UE. Al mateix temps, s'està aprofitant per impulsar conjuntament la primera modificació de l'estàndard CRS, als efectes que inclogui els nous actius financers, així com l'experiència adquirida en aquests set anys transcorreguts des de la seva adopció.

Tots aquests nous intercanvis automàtics internacionals d'informació juntament amb els existents, amb intercanvis internacionals de prèvia petició i els intercanvis espontanis complementats amb els projectes ja en marxa, conformen un escenari molt diferent de l'existent anys endarrere, possibilitant que la informació amb transcendència tributària situada a l'estranger sigui compartida entre les diverses Administracions tributàries.

Conclourem assenyalant que és el consens i l'enfocament multilateral el que ha permès el notable desenvolupament experimentat en els últims anys per l'intercanvi d'informació que, si bé és un instrument tradicional, ha demostrat una gran capacitat d'adaptació als nous reptes derivats de la globalització, erigint-se en un element fonamental present en les noves iniciatives del panorama fiscal internacional.