La globalització de les economies i l'augment de les operacions transfrontereres ha suposat un gran repte al que s'han hagut d'enfrontar les Administracions tributàries. Els últims anys han estat claus quant a l'increment en la transparència de la informació internacional i a la consolidació de tots els intercanvis d'informació impulsades a la Unió Europea i en l'àmbit de l'OCDE.

Fruit del consens en la comunitat internacional i d'una decidida voluntat política, s'han posat en marxa diverses iniciatives en l'àmbit de l'intercanvi internacional d'informació tributària, que ja estan donant com a resultat que les Administracions tributàries puguin disposar d'una àmplia quantitat de dades trasfronterizos. D'aquesta manera, l'intercanvi internacional d'informació fiscal s'ha consolidat com una eina fonamental per a l'aplicació eficaç dels sistemes tributaris.

En efecte, en l'última dècada hem assistit a la modificació de diversos Convenis i Acords internacionals, així com a l'adopció d'uns altres nous instruments, que han permès que l'intercanvi internacional d'informació sigui cada vegada més ampli quant als països i jurisdiccions incloses i quant a les categories i naturalesa de la informació intercanviada. Així mateix, ha resultat de gran rellevància en aquesta evolució la potenciació dels intercanvis automàtics d'intercanvi d'informació.

En primer lloc, cap citar la ràpida expansió de les relacions internacionals d'intercanvi fiscal a l'empara del Conveni d'Assistència Administrativa Mútua en Matèria Fiscal de l'OCDE i del Consell d'Europa (MAC) esmenat pel Protocol de 2010, que va entrar en vigor l'1 de juny de 2011. La gran virtualitat d'aquest Conveni és el seu enfocament multilateral, que ha permès que s'estableixin relacions de cooperació i intercanvi d'informació entre els 144 territoris que l'han signat fins a la data, sense necessitat d'haver de subscriure instruments bilaterals en els que es prevegi l'intercanvi d'informació. A més, el Conveni proporciona formes més àmplies de cooperació fiscal i un intercanvi d'informació més extens, garantint l'aplicació uniforme de l'estàndard internacional d'intercanvi d'informació per tal de combatre l'elusió i l'evasió fiscal.

En l'àmbit de la Unió Europea, a més de l'intercanvi d'informació recollit en l'àmbit de l'IVA, establert en el Reglament 904/2010, cap citar la consolidació dels intercanvis automàtics entre els Estats Membres, que permeten que Espanya rebi informació sobre diferents categories de rendes obtingudes a l'estranger per contribuents residents a Espanya. Així, l'Agència Tributària ve rebent de manera automàtica, en virtut de la Directiva 2011/16/UE del Consell, de 15 de febrer de 2011, relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat directa (coneguda com DAC1) la informació sobre pensions, els rendiments del treball dependent, els honoraris de director i propietat d'immobles i rendiments immobiliaris obtingudes en els Estats Membres. Juntament amb això, cal indicar que l'Agència Tributària ja venia rebent informació sobre rendes i béns mantinguts en aquells països amb els que Espanya havia signat Convenis per evitar la doble imposició en els que estigués previst l'intercanvi automàtic de rendes.

Espanya ha subscrit el Protocol d'esmena al MAC l'11 de març de 2011, de la qual entrada en vigor es va produir l'1 de gener de 2013, i d'aquesta manera, va establir les relacions d'intercanvi més àmplies amb tots els territoris signants del Conveni. A l'empara del mateix, així com de la xarxa de Tractats bilaterals i de les Directives de cooperació de la UE, l'AEAT ve rebent un volum cada vegada major d'informació amb rellevància fiscal en relació amb béns, drets i rendes que es troben localitzats o han estat obtinguts a l'estranger.

Posteriorment, es va establir un nou estàndard d'intercanvi d'informació, l'intercanvi automàtic de comptes financers, més conegut, com l'Estàndard Comú de Report o per les seves sigles en anglès, Common Reporting Estándar (CRS ), antecedent immediat del qual va ser l'Acord entre el Regne d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional amb la implementació de la Foreign Account Tax Compliment normatiu Act - FATCA (Llei de compliment tributari de comptes estrangers). A l'empara d'aquest últim, Espanya va efectuar el primer intercanvi automàtic de comptes financers el setembre de 2015 amb els Estats Units (FATCA).

Per a la implementació del CRS, Espanya va signar l'Acord Multilateral entre Autoritats Competents sobre intercanvi automàtic d'informació de comptes financers , a Berlín el 29 d'octubre de 2014 (CRS). En l'àmbit de la Unió Europea, es va aprovar la Directiva 2014/107/UE del Consell, de 9 de desembre de 2014 (coneguda com DAC 2) per incorporar l'estàndard d'intercanvi automàtic a la Directiva de Cooperació de la UE.

Cal assenyalar que Espanya va ser pionera en l'intercanvi automàtic de comptes financers (CRS) desenvolupat per l'OCDE i impulsat pel Fòrum Global de Transparència i Intercanvi d'Informació (del que actualment formen part 164 jurisdiccions). D'aquesta manera, a finals del setembre de 2017, Espanya va participar en l'intercanvi automàtic de comptes financers amb les 49 jurisdiccions inicialment compromeses. El setembre de 2018, ja van ser 100 els participants en aquest intercanvi i, en l'últim intercanvi que ha tingut lloc, durant el mes de setembre passat de 2021, han estat 108 els països i jurisdiccions compromeses a intercanviar informació sobre comptes financers.

Així mateix, és de destacar que en la llista dels països i jurisdiccions participants en l'esmentat Acord Multilateral CRS i que, per tant, intercanvien amb uns altres països informació sobre comptes financers, ens trobem amb els principals centres financers internacionals. Això és una mostra del gran canvi operat en el panorama de l'intercanvi fiscal internacional. Jurisdiccions en les que anys endarrere el secret bancari era una realitat estan ja intercanviant el comptes financers amb els països de residència dels seus titulars i de manera automàtica, és a dir, sense que hagi d'existir una investigació prèvia al país de residència.

A l'empara d'aquests instruments jurídics, l'Agència Tributària rep informació financera relativa a la titularitat, saldos, dividends, interessos, amortitzacions i altres rendes del capital obtinguts en qualsevol dels 107 països i jurisdiccions estrangeres per contribuents residents en territori espanyol. Tot aquest flux d'informació internacional que anualment rep l'Agència Tributària s'incorpora a les bases de dades i, juntament amb la resta d'informació nacional, permet la comprovació del correcte compliment de les obligacions dels contribuents garantint l'aplicació efectiva del nostre sistema tributari.

En definitiva, la consolidació de l'intercanvi d'informació de comptes financers juntament amb l'intercanvi més ampli que té lloc en l'àmbit de la Unió Europea permet aconseguir avenços importants tant en les tasques de prevenció dels incompliments futurs, fomentant el compliment voluntari, com en la lluita contra el frau fiscal.