La segona oportunitat o exoneració del passiu insatisfet és una possibilitat establerta en la normativa concursal perquè les persones naturals, siguin o no empresaris, puguin beneficiar-se d'una reducció de l'import dels seus deutes, sempre que compleixin els requisits establerts i en les condicions que s'estipulen.

Aquest mecanisme d'exoneració ha estat objecte d'una profunda transformació a través de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, tant en les condicions i formes d'accés al mateix, com en els crèdits que poden veure's afectats, entre altres modificacions rellevants.

També en la part que es refereix a l'afectació de l'exoneració als crèdits públics que es trobin pendents de pagament s'ha produït una alteració significativa de la regulació. Des de l'entrada en vigor de les modificacions establertes en l'esmentada Llei, és viable una exoneració parcial dels crèdits de la qual gestió recaptatòria correspon a l'Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Perquè això es produeixi, serà necessari que el deutor tingui accés al mecanisme d'exoneració, el que està vetat en cas que es tracti de, entre d'altres, les següents persones:

• Les condemnades per sentència ferma a penes privatives de llibertat per determinats delictes durant els deu  anys anteriors a la sol·licitud d'exoneració, llevat que s'hagi extingit la seva responsabilitat criminal i hagin abonat les pertinents responsabilitats pecuniàries.

• Que en aquell termini de deu anys anteriors a la sol·licitud d'exoneració haguessin estat sancionades per resolució administrativa en ferm per infraccions tributàries molt greus, de seguretat social o de l'ordre social (o greus amb sanció de més de 5.000 euros), o quan en el mateix termini s'hagués dictat acord ferm de derivació de responsabilitat, llevat que haguessin satisfet íntegrament la seva responsabilitat.

• Que el seu concurs hagi estat declarat de forma ferma culpable o, durant els deu anys anteriors a la sol·licitud de l'exoneració, hagi estat declarada persona afectada en la sentència ferma de qualificació del concurs d'un tercer qualificat de culpable, llevat que en la data de presentació de la sol·licitud d'exoneració hagués satisfet íntegrament la seva responsabilitat.

• Que hagin incomplert els deures de col·laboració i d'informació respecte del jutge del concurs i de l'administració concursal.

• Que hagin proporcionat informació falsa o enganyosa o s'hagin comportat de forma temerària o negligent al temps de contreure endeutament o d'evacuar les seves obligacions.

Una vegada delimitat l'àmbit subjectiu d'accés a l'exoneració, és necessari determinar quin tipus de deutes poden veure's afectades per aquest mecanisme, establint-se en la norma diverses excepcions, entre les que es poden citar els següents deutes a les que no s'estén l'exoneració :

1. Els deutes per responsabilitat civil extracontractual, per defunció o danys personals, així com per indemnitzacions derivades d'accident de treball i malaltia professional.

2. Els deutes per responsabilitat civil derivada de delicte.

3. Els deutes per aliments.

4. Els deutes per salaris corresponents als últims seixanta dies de treball efectiu realitzat abans de la declaració de concurs en quantia que no superi el triple del salari mínim interprofessional, així com els que s'haguessin meritat durant el procediment, sempre que el seu pagament no hagués estat assumit pel Fons de Garantia Salarial.

5. Els deutes per crèdits de Dret públic. No obstant això, els deutes per a de la qual gestió recaptatòria resulti competent l'Agència Tributària podran exonerar-se fins a l'import màxim de deu mil euros per deutor (per als primers cinc mil euros de deute l'exoneració serà integra, i a partir d'aquesta xifra l'exoneració assolirà el 50% del deute fins al màxim indicat). L'esmentat límit és conjunt amb les Hisendes Forals. Per als deutes per crèdits en seguretat social s'aplica l'exoneració de la mateixa manera que a aquelles gestionades per l'Agència Tributària.

   L'import exonerat, fins a l'esmentat límit, s'aplicarà en ordre invers al de prelació legalment establert en aquesta llei i, dins cada classe, en funció de la seva antiguitat.

6. Els deutes per multes a què hagués estat condemnat el deutor en processos penals i per sancions administratives molt greus.

7. Els deutes per costes i despeses judicials derivats de la tramitació de la sol·licitud d'exoneració.

8. Els deutes amb garantia real, siguin per principal, interessos o qualsevol altre concepte degut, dins el límit del privilegi especial.

En els casos en què el subjecte compleixi els requisits establerts, haurà de triar una de les modalitats que la llei configura per a l'exoneració :

1. Amb subjecció a un pla de pagaments sense prèvia liquidació de la massa activa, essent una novetat de la Llei 16/2022 el fet que l'exoneració no impliqui la prèvia liquidació de la massa activa del deutor.

   La durada del pla de pagaments serà, amb caràcter general, de tres anys (cinc anys quan no es realitzi l'habitatge habitual del deutor i la seva família, o quan l'import dels pagaments depengui exclusiva o fonamentalment de l'evolució de la renda i recursos disponibles del deutor), encara que els creditors podran demanar la modificació del pla si hi ha alteració significativa de la situació econòmica del deutor o sol·licitar la revocació de l'exoneració si incompleix el pla.

   S'exonera la part del passiu que tingui la consideració de exonerable que quedi insatisfeta conforme al pla.

2. Amb liquidació de la massa activa.

Qualsevol creditor afectat podria sol·licitar la revocació de l'exoneració concedida si s'acredita que el deutor ha ocultat l'existència de béns, drets o ingressos, si millora substancialment la situació econòmica del deutor a causa d'herència, llegat o donació, o per joc de sort, envit o atzar, durant els tres anys següents a l'exoneració, o si en el moment de la sol·licitud estigués en tramitació un procediment penal o administratiu i dins els tres anys següents a l'exoneració recaigués sentència condemnatòria ferm o resolució administrativa en ferm (en relació amb els delictes, infraccions o derivacions de responsabilitat abans esmentats).

El deutor podria presentar noves sol·licituds d'exoneració, una vegada transcorregut el termini de dos anys des de l'exoneració definitiva amb pla de pagaments, o de cinc anys des de la resolució que la va concedir en cas de liquidació. Aquestes sol·licituds no afectaran en cap cas al crèdit públic, que només es pot exonerar una vegada.