2023
Fa uns mesos aquesta
El segon dels indicadors establerts en el Pla Estratègic 2020-2023 per avaluar l'evolució a mitjà termini del compliment voluntari de les obligacions tributàries s'adreça a mesurar els efectes que s'aprecien en aquest compliment induïts per les accions de l'Agència Tributària.
Després d'una extensa tramitació, el passat dia 6 de desembre de 2023, s'ha publicat al BOE el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació.
L'Agència Tributària té com a objectiu estratègic principal millorar el compliment voluntari de les obligacions tributàries. Per aconseguir aquest objectiu, implementa una àmplia gamma de mesures que inclouen l'educació civicotributària, la provisió d'informació i assistència, la prevenció del frau tributari i duaner, les accions de control a posteriori, l'impuls de modificacions normatives antifrau, la col·laboració amb uns altres organismes i la promoció de relacions cooperatives, entre d'altres.
La coordinació entre l'Estat i les Hisendes Forals ve establerta en els principis generals de coordinació i col·laboració recollits, respectivament, en els articles 5 i 4 del Conveni i del Concert Econòmic.
Dimarts passat 14 de novembre es va publicar l'estadística Mercat de treball i pensions en les fonts tributàries corresponent a l'exercici 2022. Aquesta estadística explota la informació sobre salaris i pensions continguda en el model de declaració 190 de retencions sobre rendiments del treball i d'activitats econòmiques, que han de presentar totes les entitats que paguen, entre d'altres, aquestes rendes. La declaració, de caràcter anual, consisteix, bàsicament, en una relació de persones amb les rendes percebudes, les retencions practicades i les característiques personals necessàries per al càlcul d'aquelles retencions. Tota aquesta informació permet tenir una font única per a l'estudi del treball i, particularment, dels salaris en el territori de règim fiscal comú.
Les mesures cautelars al si del procediment d'inspecció, tal com disposa l'article 146 de la Llei 58/2003, General Tributària, de 17 de desembre (d’ara endavant LGT ), tenen per objecte impedir que desapareguin, es destrueixin o alterin les proves determinants de l'existència o compliment de les obligacions tributàries o que es negui posteriorment la seva existència o exhibició, havent d'aquestes mesures complir una sèrie de condicions. Així s'estableix que:
Dimecres 5 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret 249/2023, pel qual es modifica el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs.
La protecció dels informants constitueix una normativa innovadora i innovadora en el nostre ordenament jurídic a nivell estatal, establint un règim que es desmarca i es diferencia dels diferents règims de denúncia prèviament establerts.
Durant les últimes setmanes s'han publicat algunes de les estadístiques que més curiositat desperten en els mitjans de comunicació i, en general, entre els usuaris de les estadístiques de l'Agència Tributària. Es tracta de l'Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis i de l'Estadística declarants de l'IRPF majors municipis per codi postal. Ambdues formen part de l'univers de productes estadístics obtinguts a partir de la informació que proporcionen les declaracions de l'Impost sobre la Resta de les Persones Físiques (d’ara endavant IRPF).
Els intercanvis d'informació fiscal amb tercers països constitueixen un instrument necessari per lluitar contra el frau fiscal i estan regulats per una varietat d'acords internacionals, inclosos acords multilaterals i bilaterals.
Dins l'organigrama del Departament d'Inspecció Financera i Tributària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària s'integra la Unitat Central de Coordinació en matèria de Delictes contra la Hisenda Pública (UCCDHP), directament dependent del Director del Departament.
Recentment, la secció segona de la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha dictat les sentències de 25 de juliol (rec. 5234/2021) i 26 de juliol (rec. 8620/2021) en les que s'aprofundeix sobre els principis de proporcionalitat i legalitat respecte de l'establiment i modificació de les infraccions i sancions tributàries i el principi de primacia directa del Dret de la Unió Europea.
Dilluns, 11 de setembre, es va publicar l'Informe Mensual de Recaptació Tributària corresponent al mes de juliol. La dada d'aquest mes és rellevant perquè és un dels que major recaptació té l'any (el segon després d'octubre). A més de les declaracions mensuals, el juliol es presenten les diferents declaracions de les pimes del segon trimestre i es comptabilitza el primer termini de la quota per ingressar de la declaració anual de l'IRPF. Al costat de l'informe i les sèries d'ingressos habituals, durant aquests mesos amb declaracions trimestrals també es publica el fitxer de bases, tipus i impostos meritats (Agència Tributària: Informes mensuals de Recaptació Tributària ) que permet analitzar amb major profunditat la recaptació.
La Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifiquen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2011/16/UE relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat, i altres normes tributàries, estableix en la seva Disposició Final 5a una nova redacció de la regla de limitació de deduïbilitat de despeses financeres continguda en l'article 16 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (d’ara endavant LIS ).
La Llei 13/2023, de 24 de maig, modifica la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), en diversos aspectes, entre ells incorpora una nova disposició addicional 25a en la LGT (d’ara endavant D.A. 25a de la LGT ). Aquesta disposició té per objecte establir una nova obligació d'informació i de diligència deguda relativa a la declaració informativa dels operadors de plataforma obligades en l'àmbit de l'assistència mútua, per a aquelles qüestions que aconsellen la seva regulació per norma amb rang legal.
El dia 25 de maig s'ha publicat al BOE la Llei 13/2023 (Disposició 12204 del BOE núm. 124 de 2023), per la qual es modifica la Llei general tributària per transposar la Directiva UE 2021/514 de modificació de la Directiva 2011/16/UE relativa a la cooperació administrativa, establint la versió setena de la mateixa (més coneguda com DAC7).
Recentment s'ha publicat l'Observatori de Marges Empresarials. Es tracta d'un projecte conjunt impulsat pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, el Banc d'Espanya i l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
El procediment especial per a microempreses va suposar una de les principals novetats de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, amb l'objectiu de buscar la màxima simplificació processal i la reducció de costos en la tramitació d'un procediment concursal.
La segona oportunitat o exoneració del passiu insatisfet és una possibilitat establerta en la normativa concursal perquè les persones naturals, siguin o no empresaris, puguin beneficiar-se d'una reducció de l'import dels seus deutes, sempre que compleixin els requisits establerts i en les condicions que s'estipulen.
La Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, ha establert, en la seva disposició addicional vuitena, la regulació de l'especialitat que suposa l'afectació dels diferents mecanismes concursals i preconcursals als crèdits amb avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO ) atorgats en virtut dels Reals Decrets-lleis 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, 25/2020, de 3 juliol, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i el treball, i 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.
Al començament de juny, quan es compleixen dos mesos de la campanya de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de 2022 (IRPF ), ja havien rebut la devolució del seu IRPF més de 7,8 milions de contribuents, el que suposava que en aquells moments s'havia pagat més del 77% de les sol·licituds presentades (10,1 milions) i gairebé el 69% de les quantitats sol·licitades (uns 5.400 milions dels més de 7.800 sol·licitats).
La Llei 13/2023, de 24 de maig, ha modificat la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en diversos aspectes, per exemple en l'habilitació perquè la normativa pròpia de cada tribut tingui en compte una nova forma de rectificació dels errors que el ciutadà hagi pogut cometre en la presentació d'una autoliquidació. Es tracta de la figura de l'autoliquidació rectificativa.
La Llei 13/2023, de 24 de maig ha modificat l'article 93 de la LGT, afegint una nova lletra e) en l'apartat 1, i l'article 95 de la LGT, afegint una nova lletra n) en l'apartat 1.
S'ha publicat la Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifiquen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2011/16/UE relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat, i altres normes tributàries.
La presentació de la declaració de Renda és la principal actuació que molts ciutadans han de realitzar per complir amb les seves obligacions tributàries. L'Agència Tributària, conscient d'això, planifica cada any una Campanya de Renda en la que el contribuent és el centre d'atenció i, per tant, es planteja com a objectiu primordial facilitar en tots els possibles el compliment d'aquesta obligació, oferint assistència personalitzada a aquells que la sol·licitin, i per la via que la sol·licitin (telefònica o presencial), i posant, d'altra banda, a disposició dels contribuents que el desitgin les eines que els permetin realitzar per si mateixes la declaració. Aquest propòsit, i no un altre, és el que ha impulsat sempre la millora constant dels sistemes d'ajuda per a la confecció de la declaració de Renda, el que ha suposat adoptar mesures encaminades, per una part, a facilitar l'emplenament de la declaració i, per una altra, a agilitzar la tramitació dels milions de declaracions que es presenten cada any (ja més de 22 milions), i així poder efectuar les devolucions amb la major celeritat que sigui possible.
La informació d'origen fiscal s'ha convertit en un element fonamental per conèixer la realitat econòmica del país. El cas de la informació conjuntural no és una excepció. En aquest sentit destaquen les vendes diàries que s'obtenen del sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) de l'IVA. A aquest sistema estan acollides unes 65 mil empreses, un número reduït en comparació d'uns altres indicadors, també de l'Agència Tributària, com, per exemple, les vendes de Grans Empreses i pimes societàries que ofereixen informació de més d'un milió d'empreses. Tanmateix, les vendes del SII suposen més de dos terços de la facturació del total d'empreses declarants de l'IVA i, sobretot, la informació es té en temps real, de manera que l'indicador resultant és el més enganxat a l'evolució recent de l'activitat.
L'Agència Tributària ha desenvolupat una estratègia de comunicació per arribar als ciutadans utilitzant diversos mitjans, incloent la seva Seu electrònica i xarxes socials. Entre aquestes, destaca el seu canal a YouTube com una forma de proporcionar informació clara i accessible sobre temes tributaris. El canal oficial de l'Agència Tributària a YouTube va ser creat el febrer de 2008 i, actualment, compta amb gairebé 300 vídeos publicats. És important tenir en compte que, atès que l'Agència va canviar la seva pàgina web el juliol de 2021, es van eliminar alguns vídeos que ja no eren rellevants per a la nova.
El crèdit tributari gaudeix en el nostre ordenament jurídic d'una especial protecció que es fonamenta, en essència, en la finalitat última a la que es destinen els ingressos que obté l'Estat: atendre als interessos generals i el manteniment de l'estat del benestar. Una de les manifestacions d'aquesta protecció és la necessitat de garantir l'ingrés íntegre de l'import degut, atorgant garanties admissibles en dret que han de ser suficients tant jurídica com econòmicament, quan les persones físiques i jurídiques, en l'exercici legítim dels seus drets, opten per diferir el pagament de les quantitats degudes, o opten per interposar quants recursos i reclamacions l'ordenament posa al seu abast, en defensa dels seus interessos.
El mes de desembre passat, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública penjava en la seva pàgina web l'avaluació intermèdia dels efectes de la llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que havia entrat en vigor, amb caràcter general, el passat 11 de juliol de 2021. Aquesta avaluació respon al compliment de la fita 377 de la primera reforma del component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). El compromís internacional d'Espanya, en el que fa referència al component 27, lluita contra el frau fiscal, no només consistia en aprovar una llei contra el frau fiscal, la llei 11/2021, sinó també a realitzar dues avaluacions, una intermèdia durant l'últim trimestre de 2022, i una definitiva, compromesa per a la finalització del 2023.
Recentment s'ha aprovat l'Addenda 2023 al Pla Estratègic de l'Agència Tributària, donant així compliment al compromís recollit en el Component 27 del Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la prevenció i lluita contra el frau, segons el qual l'Agència Tributària, anualment, ha d'adaptar la seva planificació estratègica a una realitat molt canviant: evolució de l'activitat econòmica, novetats normatives en matèria tributària, canvis en el comportament dels contribuents, noves fonts d'informació disponibles, evolució tecnològica, nous projectes, adaptació dels existents, etc.
Des de l'11 d'abril l'Agència Tributària posa a la teva disposició tots els serveis d'ajuda per consultar l'esborrany, modificar-ho i, si escau, presentar la teva declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a 2022. Un any més, l'Agència Tributària adopta un conjunt de mesures dirigides a consolidar i millorar el model de l'assistència als contribuents, en el compliment de les seves obligacions fiscals, amb la idea d'aconseguir un dels objectius essencials perseguits per l'organització, que adquireix especial rellevància en les dates previstes per a la presentació de la declaració de Renda 2022.
Una de les actuacions a dur a terme per l'Agència Tributària de cara a la prevenció i lluita contra el frau tributari i duaner es refereix a la col·laboració entre l'Agència Tributària i les Administracions tributàries de les Comunitats Autònomes. Les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner desglossen les actuacions a dur a terme per l'organització en l'exercici 2023 en línia amb el que s'estableix en el Pla Estratègic i les seves addendes.
Les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner desglossen les actuacions a dur a terme per l'organització en l'exercici 2023, en línia amb el que s'estableix en el Pla Estratègic i les seves addendes. Al control del frau en fase recaptatòria es refereix la quarta de les bases vertebradores de les actuacions de l'Agència Tributària de cara a la prevenció i lluita contra el frau tributari i duaner, fixada en el Pla Estratègic 2020-2023.
Una de les bases vertebradores de les actuacions de l'Agència Tributària de cara a la prevenció del frau tributari i duaner, fixada en el Pla Estratègic 2020-2023, es refereix a les actuacions d'investigació i comprovació del frau tributari i duaner.
Les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2023, en establir les actuacions prioritàries a dur a terme per l'organització en aquest exercici 2023, es construeixen sobre cinc pilars. El primer d'ells, com t'expliquem la passada setmana, es refereix a la informació i assistència; el segon, es dedica a les actuacions dirigides a la prevenció dels incompliments, les quals es desenvolupen per una doble via, que comprenen el foment del compliment voluntari i la prevenció del frau.
L'Agència Tributària té establerts com objectius estratègics fonamentals i permanents des de la seva creació tant la prevenció com la lluita contra el frau fiscal.
El Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 dedica el seu capítol V a la Infraestructura Ètica i Governança en el que s'articulen una sèrie de compromisos que coadjuven a què l'Agència Tributària segueixi actuant amb el màxim respecte a un conjunt articulat de valors i principis ètics, de la qual observança va més enllà de la protecció jurídica que ofereix el conjunt de normes administratives que regulen la situació i relació entre l'Administració tributària, els ciutadans i ciutadanes i el personal al servei de la funció pública.
A finals de 2022, l'OCDE va celebrar el "Dia de la Seguretat Jurídica", en què es van presentar les estadístiques de Procediments Amistosos de 2021 corresponents a 127 jurisdiccions de tot el món i es van atorgar els premis a diferents Estats per la seva gestió de controvèrsies fiscals internacionals.
Article 31.1 de la Constitució Espanyola: "Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori".
La Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, ha suposat, entre altres novetats rellevants, una important modificació dels marcs de reestructuració preventiva nacionals, com a conseqüència de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència).
Malgrat que la normativa recaptatòria estableix diferents llocs per a la realització dels pagaments dels deutes recaptades per l'Administració tributària estatal, aquests pagaments es realitzan, en la seva pràctica totalitat, a través de les entitats de crèdit autoritzades per actuar com a col·laboradores.
El 2021 es van crear l'Equip Nacional d'Embargaments, l'Equip Nacional d'Alienacions i la Mesa Nacional de Subhastes del Departament de Recaptació amb competència en tot el territori nacional.
En la seva missió d'informar i assistir als ciutadans en el compliment de les seves obligacions tributàries l'Agència Tributària compta amb el Departament de Gestió Tributària. El desenvolupament de les tasques d'informació i assistència implica l'exercici de moltes i variades funcions. Per fer-ho, el Departament de Gestió Tributària compta amb una vasta organització. Avui et presentem l'Oficina Nacional de Gestió Tributària, l'Àrea de Declaracions Informatives i la Unitat Central d'Informació i Assistència Digital.
Dins l'organigrama del Departament d'Inspecció Financera i Tributària de l'Agència Tributària s'integra la Unitat de Coordinació de Grups, directament dependent del Director del Departament.
L'Agència Tributària té a càrrec seu una funció bàsica per al correcte funcionament dels serveis públics en el sentit més ampli de la paraula. La transcendència dels fins que té assignats exigeix que l'Agència Tributària tingui un caràcter dinàmic en la seva organització i funcionament.
Les organitzacions públiques tenen la facultat, gairebé l'obligació, d'organitzar-se per prestar el servei públic que tenen encomanat, de la forma més eficient possible.