Salta al contingut principal

Les inspeccions conjuntes en l'àmbit de l'assistència mútua

El dia 25 de maig s'ha publicat al  BOE la Llei 13/2023 (Disposició 12204 del BOE núm. 124 de 2023), per la qual es modifica la Llei general tributària per transposar la Directiva UE 2021/514 de modificació de la Directiva 2011/16/UE relativa a la cooperació administrativa, establint la versió setena de la mateixa (més coneguda com DAC7).

L'esmentada Directiva introdueix una nova figura de cooperació administrativa avançada, entesa com aquella cooperació que va més enllà que un intercanvi documental: la denominada inspecció conjunta, que s'incorpora al nostre ordenament a través de l'esmentada Llei 13/2023.

Amb anterioritat a aquesta norma ja estaven regulades, com figures de cooperació administrativa avançada, la presència en oficines administratives o participació en investigacions administratives (coneguda com PAOE) i el control simultani. En la Llei general tributària estaven regulades en els articles 177 quater (controls simultanis) i 177 quinquies (presències). L'esmentada Llei 13/2023 dona nou contingut als articles i passa a regular les presències i controls en l'article 177 quater i la nova inspecció conjunta en el 177 quinquies.

És una bona oportunitat per recordar totes les figures de cooperació administrativa existents i els avantatges que poden suposar en l'exercici de l'activitat inspectora o de control en general.

En la primera de les figures, el PAOE, una Administració necessita una informació ja disponible o actuació a realitzar per una altra Administració en una altra jurisdicció per obtenir informació que no pot, o seria dilatat en el temps, obtenir adequadament amb un requeriment documental. Es tracta d'un interès unilateral i pot resoldre's immediatament en una visita a les oficines d'una altra Administració per demanar la informació o actuació d'obtenció precisa. És una figura que pot utilitzar-se amb tots els tributs e fins i tot per Recaptació.

La segona de les figures és el control simultani, ja veterana i coneguda, profusament utilitzada a Europa; es tracta de situacions en les que existeix en dos o més Administracions un interès comú o complementari en persones o entitats. Es desenvolupa a través d'actuacions de control realitzades per cada Administració, que faciliten un intercanvi d'informació de les troballes de les mateixes e fins i tot la discussió sobre la informació obtinguda i sobre les conseqüències derivades, sempre substanciada finalment en els procediments nacionals i sense obligació legal de sotmetiment a les conclusions comunes.

Com a conseqüència d'aquesta realitat pràctica, sorgeix un nou avenç en la cooperació, la inspecció conjunta (Joint Audit). Aquesta eina entra en vigor al més trigar l'u de gener de 2024 de conformitat amb la Directiva (1 de gener de 2024 a Espanya) i no suposa, ni de bon tros, la substitució de procediments nacionals. Bàsicament continuen les inspeccions nacionals i són les úniques que poden establir un deute tributari, si bé existeixen avenços quant a l'actuació comuna que constitueix aquesta inspecció conjunta, que no cal confondre amb l'actuació real inspectora nacional. Es tracta de la realització d'actuacions conjuntes, segons un pla o acord entre Administracions fiscals, sense que es constitueixi un procediment administratiu comú amb interessats. Alguna facultat recollida en la nova normativa ja existia en unes altres normes i s'aplicava en presències o controls simultanis, però es recullen amb major precisió en la nova normativa:

  • S'aplica per a tota mena de tributs excepte per a IVA, Impostos Especials i Duanes. Fonamentalment per a Imposició directa.

  • Les actuacions d'inspecció conjunta es realitzaran de forma prèviament acordada i coordinada, sempre de conformitat amb la legislació i els requisits procedimentals de l'Estat membre en el que es realitzin en cada moment.

  • Els drets i obligacions dels funcionaris que participin en activitats realitzades en un altre Estat membre es determinaran de conformitat amb la legislació d'aquell Estat. A la vegada, no exerciran cap competència que excedeixi les que els confereix la legislació del seu Estat propi, així que existeix un doble límit per a aquestes.

  • No s'obliga a un resultat comú una vegada que s'accepta la participació. Les autoritats només s'esforçaran per acordar els fets i circumstàncies pertinents a ella, així com per arribar a un acord sobre la situació fiscal de la (s) persona (s) inspeccionades

  • Informe final. Les conclusions de la inspecció conjunta s'integraran en un informe final. Els assumptes en els que les autoritats competents arribin a acords es reflectiran en el mateix i seran tinguts en compte en els instruments pertinents emesos per les autoritats competents dels Estats membres participants després de la inspecció conjunta. És a dir, que el recordat en el document ha de tenir el seu reflex en les actes o altres documents del procediment. Addicionalment, podran incloure qüestions sobre les quals no s'hagi assolit acord que podran no ser tingudes en compte en els procediments interns.

  • Notificació. Es notificarà a la (s) persona (s) inspeccionada (s) una còpia de l'informe final, en un termini de 60 dies. Recordem, independentment de l'estat de la inspecció interna.

L'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional és l'òrgan inspector encarregat de la coordinació d'aquest tipus d'actuacions. Un funcionari de l'oficina actua com coordinador i enllaç amb unes altres Administracions, formant part de la AIAC, que és la Comunitat de cooperació administrativa avançada, composta per representants de tots els Estats Membres. Addicionalment, per elecció, forma part del denominat “grup de coordinació” dins la mateixa. Aquest grup està patrocinat per la Comissió Europea i, com totes les activitats cooperatives, finançat amb pressupost FISCALIS. La cooperació administrativa avançada es refereix a tots els instruments i a tots els tributs.

Les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2023 preveuen un impuls d'aquest tipus d'actuacions, considerades peça necessària dins l'estratègia 360 de preus de transferència, estimulant les mateixes per tres vies: inclusió sistemàtica d'una valoració del seu ús en els estadis inicials de les comprovacions inspectores, reforçament de l'organització que es dedica a la seva gestió i coordinació i la formació dels actuaris participants

Pots consultar el text íntegre de la Llei en el següent enllaç: Llei 13/2023, de 24 de maig.