Les mesures cautelars al si del procediment d'inspecció, tal com disposa l'article 146 de la Llei 58/2003, General Tributària, de 17 de desembre (d’ara endavant LGT ), tenen per objecte impedir que desapareguin, es destrueixin o alterin les proves determinants de l'existència o compliment de les obligacions tributàries o que es negui posteriorment la seva existència o exhibició, havent d'aquestes mesures complir una sèrie de condicions. Així s'estableix que:

• Han de ser proporcionades finalment que persegueixin, adoptant-se la mesura que menor perjudici causi a l'obligat tributari, sempre que sigui suficient per assegurar l'element de prova de què es tracti.

• No poden estendre's indefinidament durant tota la tramitació i resolució del procediment inspector, doncs es troben limitades temporalment als fins assenyalats.

• No poden adoptar-se aquelles mesures que puguin produir un perjudici a l'obligat tributari de difícil o impossible reparació.

Les mesures poden consistir en el precinte, dipòsit o confiscació de les mercaderies o productes sotmesos a gravamen, així com de llibres, registres, documents, arxius, locals o equips electrònics de tractament de dades que puguin contenir la informació que es pretén assegurar. En l'article 181.1 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat mitjançant Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (d’ara endavant RGAT), es desenvolupen aquestes mesures.

El precinte  es realitza mitjançant la lligadura segellada o per qualsevol altre mitjà que permeti el tancament o lligat de llibres, registres, equips electrònics, sobres, paquets, calaixos, portes d'estades o locals o altres elements de prova, a fi que no s'obrin sense l'autorització i control dels òrgans d'Inspecció.

El dipòsit consisteix en posar els elements de prova sota la custòdia o guarda de la persona física o jurídica que es determini per l'Administració. Els documents o objectes dipositats poden ser prèviament precintats.

La confiscació consisteix en la presa de possessió d'elements de prova de caràcter moble pels funcionaris de la Inspecció. Els documents o objectes confiscats també poden ser prèviament precintats.

Les mesures cautelars adoptades al si d'un procediment inspector, d'acord amb el que disposa l'article 146 LGT i 181.4 RGAT, han de complir una sèrie de requisits. Així han de ser:

• Motivades, amb expressió de les circumstàncies i finalitat que determinen la necessitat d'adoptar aquesta mesura amb l'objectiu d'assegurar l'element de prova de què es tracti.

• Ratificades en el termini dels 15 dies següents a la seva adopció per l'Inspector En cap.

• Documentades en la corresponent diligència en la que s'han de fer constar les circumstàncies i finalitat que determinen la seva adopció, el tipus de mesura cautelar i inventari de les mercaderies, documents o altres elements als que afecta la mateixa. Així mateix, s'ha d'informar a l'obligat tributari del seu dret a formular al·legacions en el termini de 5 dies.

• Aixecades si desapareixen les circumstàncies que van motivar l'adopció de la mesura cautelar.

El trencament de les mesures cautelars constitueix una infracció de resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària, de la qual sanció, d'acord amb el que disposa l'article 203.8 de la LGT, consisteix en una multa del 2% de la xifra de negoci del subjecte infractor amb un mínim de 3.000 euros.

Després de l'adopció de mesures cautelars, s'ha d'assegurar la cadena de custòdia de les proves, doncs la garantia d'aquesta cadena, si bé no té un tractament específic en la normativa tributària en ser objecte d'anàlisi, fonamentalment, en l'àmbit penal, ha d'igualment assegurar-se en el procediment inspector, tal com ocorre amb qualsevol procediment administratiu al que resulti procedent la seva aplicació.

La cadena de custòdia de les proves obtingudes després de l'adopció de mesures cautelars acredita la forma en la que es van efectuar les tasques de recollida, trasllat, manipulació i emmagatzematge dels objectes de la prova fins a la seva anàlisi, de manera que queda garantida la identitat entre l'objecte inicialment obtingut (precintat, dipositat, confiscat, etc.) i el finalment investigat i informat. Per això resulta precís documentar els diversos estadis pels quals han passat els objectes de la prova, de manera que quedi constància de totes les activitats dutes a terme per cadascuna de les persones que es posen en contacte amb les evidències assegurant d'aquesta manera la traçabilitat de les proves obtingudes.

La cadena de custòdia constitueix una garantia de què les evidències que s'analitzen són les mateixes que es van recollir durant la investigació, de manera que no existeixin dubtes sobre l'objecte d'aquesta prova. La integritat d'aquesta cadena de custòdia permet acreditar que les proves obtingudes en el procediment han estat conservades de manera íntegra i adequadament, i no ha estat alterades ni intencionada ni accidentalment. D'aquesta manera, les proves aportades al procediment tenen totes les garanties i asseguren el respecte del dret a la presumpció d'innocència i el dret a un procés just i amb totes les garanties.

La infracció de la cadena de custòdia afecta al que es denomina versemblança de la prova pericial i, en conseqüència, a la seva legitimitat i validesa per servir de prova de càrrec en el procés. En el cas d'acreditar-se fractura de tal cadena de custòdia, donada la naturalesa instrumental d'aquesta garantia, té l'efecte d'expulseu l'inventari probatori tal resultat davant el dubte de què fos la mateixa, si bé això no obsta a què, a través d'unes altres proves, pugui arribar-se a la certesa de l'existència de tal prova.