Els intercanvis d'informació fiscal amb tercers països constitueixen un instrument necessari per lluitar contra el frau fiscal i estan regulats per una varietat d'acords internacionals, inclosos acords multilaterals i bilaterals.

I. Introducció

L'intercanvi internacional de dades amb finalitats fiscals constitueix un instrument necessari per lluitar contra el frau fiscal en un món globalitzat. Dins la Unió Europea, aquest intercanvi es regula en la Directiva 2011/16/UE, del Consell, de 15 de febrer de 2011, relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat (DAC), que en el nostre Ordenament està transposada en els diversos preceptes que la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària dedica a l'assistència mútua. Aquesta Directiva ha estat objecte de successives modificacions per anar acomodant noves categories d'informació objecte d'intercanvi.

Els intercanvis amb tercers països, per part seva, estan regulats per acords internacionals, tant bilaterals com multilaterals. Aquí la complexitat escala diverses ordres de magnitud com a conseqüència precisament d'aquesta dispersió normativa. D'una banda, les normes a aplicar en els intercanvis amb una determinada jurisdicció poden diferir significativament de les aplicables als intercanvis amb unes altres. Per un altre, el propi sistema d'aquests acords, que sovint inclou diversos textos que són desenvolupament uns d'uns altres, contrasta amb la unitat de la regulació europea, continguda en la DAC i les seves normes de transposició. El propòsit d'aquest article és llançar una mica de llum sobre el sistema d'acords internacionals en matèria d'intercanvis d'informació fiscal, per servir com un mapa que permeti orientar-se en el que a vegades pot semblar un espès bosc de normes.

II. El sistema de normes sobre intercanvis internacionals d'informació fiscal

Els intercanvis internacionals d'informació fiscal estan regulats per una varietat d'acords internacionals, inclosos acords bilaterals i multilaterals. Tanmateix, el més important amb diferència és el sistema multilateral basat en el Conveni sobre Assistència Administrativa Mútua en Matèria Fiscal de l'OCDE i el Consell d'Europa (MAC). La versió original data de 1988, però l'actual és resultat d'una modificació operada el 2011⁽¹⁾. El MAC preveu diverses formes d'assistència administrativa, com en notificacions o en la recaptació. Entre elles es troba l'intercanvi d'informació fiscal, regulat en els articles 4 a 10, juntament amb l'article 22, relatiu a la confidencialitat.

El MAC preveu tres tipus d'intercanvi d'informació: a petició (per part del receptor a la jurisdicció remitent), espontani (per iniciativa de la jurisdicció remitent) i automàtic. Els dos primers es refereixen a informació relativa a un determinat contribuent o operació, per la qual cosa es tracten cas per cas. L'intercanvi automàtic d'informació, per part seva, implica l'intercanvi periòdic de determinada informació relativa a categories de contribuents, de manera automàtica.

El MAC preveu que, per dur a terme intercanvis automàtics d'informació, se celebraran nous acords entre dos o més parts (article 6). Això ha donat lloc a diversos Acords Multilaterals d'Autoritats Competents (MCAA, per les seves sigles en anglès) sobre l'intercanvi automàtic de diversos tipus d'informació, per exemple, sobre els informes país per país (CbC MCAA), sobre els ingressos de les plataformes digitals (DPI MCAA) o sobre la informació de comptes financers (CRS MCAA, que porta el nom del Common Reporting Standard de l'OCDE segons el que s'estructura aquesta informació). Aquests MCAA segueixen aproximadament el mateix model.

Aquest model implica, entre altres característiques, l'ús de diversos Annexos, que cada jurisdicció notifica a la Secretaria de l'Organisme Coordinador (és a dir, la Secretaria de l'OCDE ) i on es desenvolupen diversos aspectes del MCAA . D'aquests, podem destacar els annexos dedicats a les garanties de protecció de dades i a la confidencialitat. En el primer, cadascuna de les parts de l'acord estableix les garanties de protecció de dades que exigeix que apliquin altres jurisdiccions per intercanviar informació amb elles; mentre que en la segona cadascuna de les parts informa sobre els seus propis mecanismes de garantia de la confidencialitat de la informació intercanviada. Destaca també un altre Annex en què cada jurisdicció estableix amb quines unes altres jurisdiccions intercanviarà informació – decisió que es pren, en part, a la vista dels Annexos anteriors. D'aquesta manera, l'intercanvi es basa en la garantia recíproca del compliment d'una sèrie d'estàndards, en particular pel que fa a la seguretat i confidencialitat de la informació intercanviada. No obstant això, existeixen també algunes jurisdiccions que no tenen interès a rebre informació, per la qual cosa només l'envien (“jurisdiccions no recíproques ”).

III. El CRS MCAA

El CRS MCAA mereix un estudi a part, doncs va ser el primer MCAA a aparèixer, l'any 2014, i ha servit de model als subsegüents, per la qual cosa pot qualificar-se com el primer i possiblement principal dels MCAA .

En virtut del mateix, cada jurisdicció participant recopila informació sobre el comptes financers (principalment, però no exclusivament, comptes bancaris) que mantenen en ella els residents d'unes altres jurisdiccions participants, ja siguin persones físiques o jurídiques. Aquesta informació inclou dades sobre el compte, el seu saldo, els interessos que rep i el seu titular. A continuació, envia a cadascuna de les altres jurisdiccions la informació sobre els comptes que tenen en la jurisdicció remitent els residents fiscals en les jurisdiccions receptores. Tot això té lloc anualment de manera automàtica.

Aquesta informació s'estructura segons el Common Reporting Standard, o estàndard comú d'informació (CRS), que dona nom al MCAA . Es tracta d'un document emès per l'OCDE on es concreta com es recopilarà i intercanviarà la informació, en particular pel que fa a les normes sobre diligència deguda que han d'aplicar les entitats financeres obligades a transmetre-la a les administracions tributàries. El CRS MCAA es remet diverses vegades al mateix, de manera que les jurisdiccions participants estan obligades a complir amb ell.

L'OCDE també ha publicat comentaris al MCAA i al CRS , els quals, si bé no pot dir-se pròpiament que siguin vinculants, sí tenen un gran valor a efectes interpretatius.

Finalment, totes les jurisdiccions participants estan subjectes a un procés de revisió inter pareixes per part del Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d'Informació amb Fines Fiscals (Fòrum Global), un organisme multilateral auspiciat per l'OCDE i compost per 168 jurisdiccions que s'han compromès voluntàriament a aplicar normes globals de transparència i intercanvi d'informació i a sotmetre's a un procés de revisió inter pareixes. Aquest procés de revisió té lloc abans que una jurisdicció comience a intercanviar informació en el marc del sistema CRS , i a partir de llavors, periòdicament; i es basa en uns Termes de Referència (ToR) i una Metodologia establertes pel Fòrum Global. Comprèn, entre altres aspectes, requisits de confidencialitat i seguretat de la informació.

IV. Conclusió

Per orientar-se en el territori dels intercanvis automàtics d'informació amb països que no pertanyen a la Unió Europea, dins el sistema multilateral de l'OCDE, cal tenir en compte que la normativa que els regeix s'estructura en diversos nivells. En primer lloc, trobem al MAC, de què depèn cadascun dels MCAAs, de cadascun dels quals depenen al seu torn els seus Annexos. D'altra banda, específicament pel que fa a l'intercanvi automàtic d'informació de comptes financers, trobem el CRS, a què es remet el MCAA corresponent, així com els comentaris al MCAA i al CRS . Finalment, no cal oblidar que l'efectiva aplicació d'aquest sistema és supervisada pel Fòrum Global segons seus ToR i la seva Metodologia.

D'altra banda, en cada cas serà necessari determinar quines normes concretes regeixen els intercanvis amb cada jurisdicció, doncs fins i tot dins aquest sistema poden no ser les mateixes per a totes. I finalment, ha de recordar-se que, si bé aquest és probablement el principal sistema d'intercanvis d'informació, no és l'únic, sinó que existeixen d'altres com el nord-americà FATCA o fins i tot sistemes bilaterals – però això és tema per a un altre article.

---

⁽¹⁾ Una altra font de complexitat és que alguns dels Estats part de la versió original del MAC no van ratificar la modificació, per la qual cosa respecte dels intercanvis amb els mateixos segueix regint la versió original. És el cas, per exemple, dels Estats Units d'Amèrica. ^(Tornar)