Salta al contingut principal

Millores en la tramitació d'ajornaments i fraccionaments de deutes

El crèdit tributari gaudeix en el nostre ordenament jurídic d'una especial protecció que es fonamenta, en essència, en la finalitat última a la que es destinen els ingressos que obté l'Estat: atendre als interessos generals i el manteniment de l'estat del benestar. Una de les manifestacions d'aquesta protecció és la necessitat de garantir l'ingrés íntegre de l'import degut, atorgant garanties admissibles en dret que han de ser suficients tant jurídica com econòmicament, quan les persones físiques i jurídiques, en l'exercici legítim dels seus drets, opten per diferir el pagament de les quantitats degudes, o opten per interposar quants recursos i reclamacions l'ordenament posa al seu abast, en defensa dels seus interessos.

L'ajornament o fraccionament en el pagament dels deutes dels contribuents que es trobessin en dificultats econòmiques i financeres de caràcter transitori s'ha mostrat com una eina efectiva per facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries.

Recentment s'ha aprovat l'Ordre HFP/311/2023, de 28 de març, amb un doble objectiu: ampliar l'import de l'exempció de l'obligació d'aportar les garanties necessàries per a la concessió d'ajornaments i fraccionaments de pagament, i per obtenir la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i reclamació, que ha passat dels 30.000 euros establerts en la normativa anterior als 50.000 euros actuals, i agilitzar el procediment de gestió d'aquestes sol·licituds mitjançant l'impuls de la seva gestió automatitzada, el que reduirà els temps d'espera i millorarà l'eficiència del sistema.

La nova Ordre s'aplica a les sol·licituds d'ajornament i fraccionament de pagament, presentades des del 15 d'abril, referides a deutes derivats de drets de naturalesa pública gestionats per l'Agència Tributària, però té algunes excepcions. No s'aplica als deutes duaners regulats pel Reglament (UE) núm. 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 d'octubre de 2013, pel qual s'estableix el codi duaner de la Unió, ni als deutes i sancions tributàries estatals a les que es refereix la disposició addicional onzena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal.

Com complement de la nova Ordre, la Directora del Departament de Recaptació de l'Agència Tributària ha dictat dues Instruccions que estableixen un esquema de tramitació d'ajornaments i fraccionaments més flexible. S'amplien els terminis màxims de pagament, que seran de 24 mesos per a les persones físiques i 12 mesos per a les persones jurídiques, per a les sol·licituds exemptes d'aportar garanties quan l'import total de deute pendent sigui superior a 3.000 euros. A més, aquestes sol·licituds es tramitaran de forma automatitzada, el que propiciarà la concessió gairebé instantània del seu ajornament a més contribuents.

Les sol·licituds d'ajornament o fraccionament per un import total de deute pendent igual o inferior a 3.000 euros es resoldran de forma automatitzada atenent la proposta de terminis que l'obligat al pagament hagi indicat en la seva sol·licitud i sempre que l'import de cadascun dels terminis resultants, exclosos interessos, no sigui inferior a 50 euros.

Les sol·licituds poden presentar-se a través de l'APP de l'Agència Tributària o de la Seu electrònica, i l'interessat pot obtenir la resolució en un breu espai de temps.

Per a la resolució dels ajornaments o fraccionaments que precisin aportació de garanties, s'estableixen els requisits que han de complir en funció del tipus de garantia aportada. Quan la garantia consisteix en fiança, aval bancari o assegurança de caució, per servir com a tals tant per a la suspensió en l'execució dels actes recorreguts com per a la concessió d'ajornaments i fraccionaments de pagament, hauran de constituir-se respectant el que disposa la normativa tributària aplicable. A més, s'han de seguir les disposicions que regulen l'ordenació, supervisió i solvència de les entitats de crèdit i les entitats asseguradores i reasseguradores, així com el règim jurídic de les societats de garantia recíproca en la mesura en què resultin aplicables en aquest àmbit.

Es detallen certs béns que, per les seves característiques intrínseques o les limitades possibilitats que té la seva execució, no compleixen les condicions mínimes de suficiència econòmica o jurídica per ser admesos com idonis a l'hora de considerar-los com a garantia d'ajornaments o fraccionaments de pagament. També es fa referència a aquells béns que, fins i tot podent resultar idonis, presumptament manquen de mercat en una eventual execució i generen una sèrie de problemes que han de ser valorats a l'hora de qualificar el seu grau de suficiència jurídica i econòmica.

Els terminis màxims de pagament que recollirà la corresponent resolució dependran del tipus de garantia aportada. D'aquesta manera, quan s'aporti un aval bancari o certificat d'assegurança de caució, el termini màxim serà de 60 mesos. Quan la garantia consisteixi en béns immobles de naturalesa urbana lliures de càrregues, el termini màxim de concessió serà de 36 mesos, mentre que quan s'aportin altres garanties, el termini màxim de concessió serà de 24 mesos. En els casos de dispensa total o parcial de garantia, el termini màxim de concessió serà de 12 mesos.

En la mateixa línia de flexibilització de terminis, s'amplia fins als 60 mesos el termini màxim de concessió per a aquells supòsits en què concorrin motius excepcionals per superar els terminis màxims establerts i que necessiten l'autorització expressa de la persona titular de la direcció del Departament de Recaptació.

En cas que es concedeixi la suspensió o l'ajornament o fraccionament al deutor principal i s'hagi constituït la corresponent garantia, es traslladaran els efectes als responsables i a la resta de coobligats al pagament del deute, de manera que se'n recordarà la suspensió de l'executivitat dels deutes inclosos en la sol·licitud d'ajornament o fraccionament presentada pel deutor principal sense necessitat de què els responsables o coobligats prestin garantia en via administrativa.

En definitiva, es tracta d'un conjunt de mesures que busca facilitar el compliment de les obligacions tributàries, al mateix temps que es garanteix la protecció del crèdit tributari i s'agilitza la gestió de les sol·licituds d'ajornament o fraccionament de pagament.