Impost sobre activitats econòmiques
L'article 78 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), defineix la naturalesa i fet imposable de l'IAE , establint que és un tribut directe de caràcter real, del qual fet imposable està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d'activitats empresarials, professionals o artístiques, s'exerceixin o no en local determinat i es trobin o no especificades en les tarifes de l'impost. Per part seva l'article 79 TRLRHL regula l'activitat econòmica gravada, assenyalant que es considera que una activitat s'exerceix amb caràcter empresarial, professional o artístic, quan suposi l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d'un d'ambdós, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
La regla 2a de la Instrucció per a l'aplicació de les Tarifes de l'IAE, aprovades ambdues (Instrucció i Tarifes) pel Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, estableix que el mer exercici de qualsevol activitat econòmica especificada en les Tarifes, així com el mer exercici de qualsevol altra activitat de caràcter empresarial, professional o artístic no especificada en aquelles, donarà lloc a l'obligació de presentar la corresponent declaració d'alta i de contribuir per aquest impost, llevat que en aquesta Instrucció es disposi una altra cosa. La regla 4a.1 d'aquesta Instrucció disposa que, amb caràcter general, el pagament corresponent a una activitat faculta, exclusivament, per a l'exercici d'aquella activitat, llevat que, en la Llei reguladora d'aquest Impost, en les Tarifes o en aquesta Instrucció es disposi una altra cosa.
Per tant, d'acord amb la regla 4a.1 hem d'analitzar les diferents possibilitats dins l'activitat de lloguer d'apartaments turístics amb la finalitat de realitzar una correcta classificació en les Tarifes de l'IAE:
En primer lloc , cap analitzar l'activitat per la qual una persona o entitat cedeix, a canvi d'un preu a arrendataris, apartaments per períodes de temps determinat prestant serveis d'allotjament. Entenent que l'activitat d'allotjament es caracteritza perquè normalment comprèn la prestació d'una sèrie de serveis com ara neteja d'immobles, canvi de roba, custòdia de maletes, posada a disposició del clienta de vaixella, béns i aparells de cuina, i de vegades, prestació de serveis d'alimentació. En aquest sentit, les Tarifes de l'IAE classifiquen en l'Agrupació 68 de la secció primera, el “Servei d'allotjament”. Dins aquesta Agrupació, es troba el grup 685 “Allotjaments turístics extrahotelers”, en què es classificaran aquelles activitats que tinguin la naturalesa de serveis d'allotjament, però que es prestin en establiments diferents dels hotels i motels, hostals i pensions, fondes i cases d'hostes, hotels-apartaments, empreses organitzades o agències d'explotació d'apartaments privats, i campaments turístics tipus càmping. En particular, tenen el seu enquadrament en aquest grup 685 els serveis d'allotjament prestats en finques rústiques, cases rurals i hostatgeries en el medi rural, així com albergs juvenils, pisos i similars que no tinguin, objectivament, la condició de cap dels establiments enumerats anteriorment.
Ha de recordar-se que, segons que assenyala la nota adjunta al grup 685, si els establiments d'allotjament en ell classificats romanen oberts menys de vuit mesos a l'any, la quota de Tarifa serà del 70 per 100 de la quota assenyalada en el mateix.
D'altra banda, i conforme estableix la lletra F) de l'apartat 2 de la regla 4a de la Instrucció, els subjectes passius que exerceixin l'activitat de serveis d'allotjament podran prestar, sense pagament de quota addicional alguna, serveis complementaris, com ara serveis de neteja, canvi de sabanes, Internet, televisió etc.
En conseqüència, el grup 685 de la secció primera de les Tarifes de l'IAE classifica l'activitat d'explotació d'apartaments turístics extrahotelers (DGT V0215-18, DGT V0731-17).
En segon lloc, hem d'analitzar el supòsit en el que una persona o entitat propietària d'un apartament turístic l'arrenda a una entitat mercantil o persona física que l'explota com establiment extrahoteler, contractant aquesta, la seva ocupació amb operadors turístics i/o el personal necessari i assumint tots els riscos de l'explotació. La persona o entitat propietària de l'apartament turístic desenvolupa l'activitat d'arrendament d'immobles classificada en l'epígraf 861.2 de la secció 1a de l'IAE “Lloguer de locals industrials i altres lloguers NCOP” (DGT V2540-08, DGT 1160-02).
En tercer lloc, cap estudiar el supòsit que aquesta activitat consisteixi, exclusivament, en l'arrendament per períodes de temps de cases o part de les mateixes, sense prestar cap servei mateix de l'activitat d'allotjament i limitant-se a posar a disposició de l'arrendatari les instal·lacions. Per tant, en la mesura en què això sigui així, estarem davant una activitat mateixa de l'Epígraf 861.1 “Lloguer d'habitatges ”de la Secció Primera de les Tarifes, havent del titular de l'activitat, en principi, donar-se d'alta i tributar pel mateix. No obstant això, l'anterior, la Nota 2a d'aquest Epígraf estableix que “els subjectes passius quotes de les quals per aquesta activitat siguin inferiors a 601,01 euros tributaran per quota zero”, cas en què, d'acord amb el que disposa la Regla 15a de la Instrucció, “els subjectes passius no satisfaran quota alguna per l'impost, ni estaran obligats a formular declaració alguna” (DGT 1821-02).
En conclusió, el simple lloguer de pisos o apartaments per a caps de setmana o períodes determinats de temps, sense que el titular de l'activitat de lloguer presti cap altre tipus de servei al llogater, constitueix una activitat mateixa de l'Epígraf 861.1 de la Secció primera de les Tarifes, “Lloguer d'habitatges ”(DGT V0898-17, DGT V0931-11 DGT 1482-02)
No hem d'oblidar, una vegada classificada l'activitat en el seu grup o epígraf correctament, el règim d'exempcions regulades en l'article 82.1 c) TRLRHL, conforma al qual estan exemptes de l'IAE les persones físiques residents i els subjectes passius de l'impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 d'euros.
Aquesta exempció suposa, a l'efecte d'aquest impost, la no obligació de donar-se d'alta en la matrícula de l'impost ni de tributar pel mateix, independentment de les obligacions de caràcter censal que li pugui correspondre complimentar al subjecte passiu en aplicació del que disposa el Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, que regula en el capítol I del títol II del Reglament, les obligacions censals.