a. Notificació de l'acord entre autoritats competents a l'obligat tributari espanyol
Quan el procediment amistós ha sigut sol·licitat davant l'autoritat competent espanyola o si més no si es tracta d'un procediment amistós relatiu als preus de transferència, l'autoritat competent espanyola notificarà l'acord assolit per les autoritats competents en el procediment amistós a l'obligat tributari espanyol (articles 16.3 i 54.3 del Reglament de procediments amistosos). En el cas dels procediments amistosos substanciats en virtut del mecanisme previst en la Directiva, esta notificació haurà de realitzar-se en el termini de trenta dies naturals.
Amb caràcter general, quan l'acord assolit per les autoritats competents elimine la doble imposició o la imposició no d'acord amb el Conveni, la notificació de l'acord a l'obligat tributari espanyol tindrà el següent contingut:
-
Indicació de l'acord assolit, així com l'ajustament correlatiu assolit, en el cas de preus de transferència.
-
Sol·licitud d'acceptació o rebuig del contingut de l'acord.
-
En cas d'acceptació, l'escrit recollirà també seu renuncia expressa als recursos pendents que haguera interposat pel que fa a les qüestiones solucionades per este procediment, així com l'acreditació d'esta renuncia. Esta acreditació es podrà realitzar, d'ordinari, justificant la presentació de l'escrit de renuncia davant el tribunal corresponent.
-
Indicació que, una vegada es dispose de la conformitat i, si escau, renuncia als recursos plantejats per l'obligat tributari d'Espanya i, si escau, per la resta dels Estats afectats, es considerarà tancat el procediment, i així es comunicarà a l'òrgan competent a Espanya per a executar-ho.
-
Indicació que no pot interposar-se recurs algun contra l'acord, sense perjudici dels que procedisquen contra l'acte o actes administratius que es dicten en aplicació del mateix. Així l'establix la Disposició addicional primera del text refós de la Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents, en seu apartat 5.
-
Finalment, indicació que l'acord no té la consideració de precedent, ni per al contribuent ni per a les administracions tributàries.