Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2023.

C. Deducció per Inversions en adquisició d'actius fixos

Normativa: Art. 94 Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del Règim Econòmic Fiscal de les Canarias

Atenció : a l'efecte de l'aplicació de la deducció per inversions en actius fixos nous a les Canarias, la normativa que ha d'aplicar-se, a la llum del que preveu la disposició transitòria quarta de la Llei 19/1994, és el sistema de deducció per inversions a les Canarias contemplat en l'article 26 de la Llei 61/1978, de 27 de desembre, de l'impost de societats, i en el seu Reglament, aprovat pel Reial decret 2631/1982, de 15 d'octubre, normativa vigent en el moment de la seua supressió, a l'entendre que no existix un règim substitutori equivalent en la LIS actual. Criteri interpretatiu fixat pel Tribunal Suprem en el fonament jurídic tercer de la Sentencia núm. 605/2024, de 10 d'abril, recaiguda en el recurs de casació contenciós-administratiu núm. 1299/2022 (ROJ: STS 2022/2024).

Conforme a l'anterior, no cal considerar la disposició addicional dotzena de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'impost sobre societats, com a règim substitutori equivalent de la deducció per actius fixos nous.

a. Actius fixos nous

Els contribuents poden deduir de la quota íntegra el  25 per 100 de les inversions que efectivament realitzen en actius fixos nous.

D'acord amb l'article 94.1.a) Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del Règim Econòmic Fiscal de les Canarias (BOE de 8 de juny) els tipus aplicables sobre les inversions realitzades seran superiors en un 80 per 100 als del règim general, amb un diferencial mínim de 20 punts percentuals. Tenint en compte l'anterior, i després de la citada Sentencia del Tribunal Suprem 2022/2024, per la qual considera aplicable a la deducció per inversió en actius fixos nous l'article 26 de l'al·ludida Llei 61/1978 en la seua última redacció, donada per l'article 74 de la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1995, el tipus de deducció aplicable serà del 5 per 100. Per tant, el percentatge de deducció serà del 25 per 100.

Vegeu els articles 214, 215 i 216 del Reial decret 2631/1982, de 15 d'octubre, per a la consideració d'un element com actiu fix nou a l'efecte de la citada deducció.

En cap cas es consideraran actius fixos nous els terrenys.

Els contribuents que es dediquen, a través d'una explotació econòmica, a l'arrendament o cessió a tercers per al seu ús d'actius fixos podran disfrutar de la deducció per inversions pels actius fixos nous, sempre que complisquen els restants requisits prevists i no existisca vinculació, directa o indirecta, amb els arrendataris o cessionaris d'estos béns ni es tracti d'operacions d'arrendament financer.

Inversió en béns mobles en règim d'arrendament financer:

Seran acogibles a la deducció els béns mobles adquirits en règim d'arrendament financer que tinguen assenyalat en les taules d'amortització aprovades per l'Ordre de 12 de maig de 1993  un coeficient d'amortització igual o superior al 10 per 100. En este cas, el percentatge de deducció aplicable, que en cap cas serà superior a l'establit amb caràcter general, es calcularà conforme al que estableix l'article 26. Quinta de la Llei 61/1978.

b. Actius fixos usats

Així mateix, els contribuents poden deduir de la quota íntegra el 25 per 100 de l'import de les inversions per a l'adquisició de l'element d'actiu fix usat que no haguera gaudit anteriorment d'esta deducció per inversions en elements de l'immobilitzat material.

Els actius fixos usats que donen dret a deducció han de pertànyer a alguna de les següents categories (Reial decret 241/1992):

  • Maquinària, instal·lacions i utillatge.

  • Equips per a processos d'informació.

  • Elements de transporte interior i exterior, exclosos els vehicles susceptibles d'ús propi per persones vinculades directament o indirectament a l'empresa.

Per a tindre dret a esta deducció, l'adquisició de l'element d'actiu fix usat ha de  suposar una evident millora tecnològica per a l'empresa, havent de's acreditar esta circumstància, en cas de comprovació o investigació de la situació tributària del contribuent, mitjançant la justificació que l'element objecte de la deducció produirà o ha produït algun dels següents efectes:

  • Disminució del cost de producció unitari del bé o servici.

  • Millora de la qualitat del bé o servici.

c. Moment de còmput de la deducció

Les inversions en actius fixos materials que donen dret a la deducció per inversions s'entendran realitzades durant el període impositiu en què entren en funcionament.

Vegeu l'apartat 3 de l'article 218 del Reial decret 2631/1982 sobre la possibilitat d'optar per un criteri de còmput en els exercicis en què es realitzen els pagaments en casos en què el termini de pagament de la inversió siga superior a 2 anys o si el termini transcorregut entre l'encàrrec en ferm dels béns i la recepció dels mateixos és superior a 2 anys.

d. Base de la deducció

La base de la deducció comprendrà la totalitat de la contraprestació convinguda, a exclusió dels interessos, impostos estatals indirectes i els seus recàrrecs, que no es computaran en ella, independentment de la seua consideració a l'efecte de la valoració dels actius. 

A més, la mateixa no pot resultar superior al preu que hauria sigut recordat en condicions normals de mercat entre subjectes independents en les operacions realitzades entre als  supòsits contemplats en l'article 26.Nou.Segona de la Llei 61/1978.

e. Manteniment de la inversió

Serà requisit per al gaudi de la deducció per inversions que els elements romanguen en funcionament en l'empresa del mateix contribuent durant cinc anys com a mínim o durant la seua vida útil, si anara inferior, sense ser objecte de transmissió, arrendament o cessió a tercers per al seu ús.

f. Justificació

El contribuent haurà de conservar a disposició de l'Administració Tributària certificació expedida pel transmitent en la que es faça constar que l'element objecte de la transmissió no ha disfrutat anteriorment de la deducció per inversions ni del règim del Fons de Previsió per a Inversions.

g. Deduccions no aplicades per insuficiència de quota

Com a conseqüència de que les Canarias continue aplicant la deducció per inversions en elements de l'immobilitzat material  ha de tindre's en compte que, igual que a la resta de les modalitats de deduccions per inversió,  les quantitats no deduïdes per este concepte (inclosos els saldos de les deduccions pendents d'aplicació a 1 de gener de 2015) es podran aplicar, respectant els límits que els resulten d'aplicació, en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen els 15 anys immediats i successius.

El còmput del termini per a l'aplicació de la citada deducció podrà diferir-se fins el primer exercici en què, dins del període de prescripció, es produïsquen resultats positius en els casos prevists en l'article 26.Sisena de la Llei 61/1978.

h. Límit

El contribuent podrà deduir-se l'import de la deducció per inversions en actius fixos nous a les Canarias que procedisca tant de períodes impositius anteriors que estiguen pendents d'aplicació com del propi període impositiu, amb un  únic límit del 70 per 100.

Este límit es determina per aplicació del que disposa el l'apartat Set.Primer de l'article 26 de la Llei 61/1978, que fixa un límit conjunt del 35 per 100, més el diferencial mínim de 35 punts percentuals que establix l'article 94 de la Llei 20/1991.

El límit de la deducció per inversions a les Canarias en actius fixos nous s'aplica, d'acord amb la Resolució del TEAC de 9 d'abril de 2015, Reclamació número 00/05445/2014, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri, sobreu la totalitat de la quota íntegra i no únicament sobre la part de la mateixa que corresponga a rendiments de les activitats econòmiques exercides a les Canarias.

Atenció: en el cas de les illes de La Palma, La Gomera i El Hierro, el percentatge del 70 per 100 s'eleva al 80 per 100.