Transmissió de l'habitatge habitual per persones majors de 65 anys

Normativa: Arts. 33.4 b) i disposició addicional quinzena de la Llei de l'IRPF i 41 bis del Reglament

Estan exemptes els guanys patrimonials derivats de la transmissió per persones majors de 65 anys de  l'habitatge habitual . L'exempció també s'aplica si es transmet la nua propietat i es reserva l'usdefruit vitalici sobre l'habitatge.

Per a  l'aplicació d'esta exempció, s'entén que el contribuent està transmetent el seu habitatge habitual quan esta edificació constituïsca el seu habitatge habitual en aquell moment o haguera tingut tal consideració fins qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.

Quan el ple domini d'un habitatge es troba desmembrat entre nu propietari i usufructuari, a cap d'ells li resultarà d'aplicació esta exempció.

Concepte d'habitatge habitual

Normativa: Disposició addicional vint-i-tresena Llei IRPF i 41 bis Reglament. Vegeu també l'article 55.5 del Reglament de l'IRPF, en la redacció en vigor a 31 de desembre de 2012

A efectes fiscals, es considera habitatge habitual del contribuent l'edificació en la que  residisca durant un termini continuat de, com a mínim, tres anys.

No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tindre el caràcter d'habitual, quan, malgrat no haver transcorregut este termini, es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen altres circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció del primer treball o canvi de faena o unes altres anàlogues justificades.

A més, l'habitatge ha de ser  habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres.

S'entendrà que l'habitatge no perd el caràcter d'habitual quan concórrega alguna de les següents circumstàncies:

• Quan es produïsca la defunció del contribuent.

• Quan concórreguen altres circumstàncies que necessàriament impedisquen l'ocupació de l'habitatge.

• Quan el contribuent disfrute de l'habitatge habitual per raó de càrrec o treball i l'adquirida no siga objecte d'utilització. El termini dels dotze mesos començarà a comptar-se a partir de la data de la cessació.

Quan l'habitatge haguera sigut habitada de manera efectiva i permanent pel contribuent en el termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres, el termini de tres anys per a considerar-la com a habitatge habitual del contribuent es computarà des d'esta última data.