Aplicació de la limitació en la deduïbilitat de les despeses financeres
Quan les despeses financeres netes d'un període impositiu d'un any de durada no superen 1 milió d'euros, estos seran deduïbles fiscalment sense subjecció al límit del 30 per cent del benefici operatiu de l'exercici. I quan el període impositiu tinga una durada inferior a un any, la quantia de despeses financeres nets del mateix deduïbles fiscalment sense este límit serà la resultant de multiplicar 1 milió d'euros per la proporció de la durada del període impositiu respecte de l'any.
Les despeses financeres netes no deduïts podran deduir-se durant els períodes impositius següents, conjuntament amb els del període impositiu corresponent, i amb el límit del 30 per cent referit. En cas que les despeses financeres netes del període impositiu no assolisquen este límit, la diferència entre este i les despeses financeres netes del període impositiu s'addicionarà al límit, respecte de la deducció de les despeses financeres nets durant els períodes impositius que concloguen en els 5 anys immediats i successius, fins que es deduïsca esta diferència.
No ocorre el mateix respecte de l'import d'1 milió d'euros, en la mesura en què si les despeses financeres netes d'un exercici no assolixen este import, la diferència entre 1 milió d'euros i la despesa financera neta deduït durant el període impositiu no es pot aplicar en períodes impositius futurs. Tanmateix, l'import d'1 milió d'euros pot assolir-se amb les despeses financeres netes del període impositiu i amb despeses financeres pendents de deduir de períodes impositius anteriors fins este import.
Quant a l'aplicació d'esta limitació a les entitats que tributen d'acord amb el que disposa l'article 43 de la LIS, l'article 16.3 de la LIS establix que les despeses financeres netes imputats als socis d'estes entitats, es tindran en compte per aquells a l'efecte de l'aplicació del límit del 30 per cent.
Finalment, en relació amb l'aplicació de la limitació d'en la deduïbilitat de les despeses financeres, l'article 16.5 de la LIS establix que les despeses financeres derivats de deutes destinades a l'adquisició de participacions en el capital o fons propis de qualsevol mena d'entitats es deduiran amb el límit addicional del 30 per cent del benefici operatiu de la pròpia entitat que va realitzar esta adquisició, sense incloure en este benefici operatiu el corresponent a qualsevol entitat que es fusione amb aquella en els 4 anys posteriors a esta adquisició, quan la fusió no aplique el règim fiscal especial previst en el Capítol VII del Títol VII de la LIS. Estes despeses financeres es tindran en compte, igualment, en el límit a què es referix l'apartat 1 d'este article.
Les despeses financeres no deduïbles que resulten de l'aplicació del que disposa este apartat seran deduïbles en períodes impositius següents amb el límit previst en este apartat i en l'apartat 1 d'este article.
El límit previst en este apartat no resultarà d'aplicació durant el període impositiu en què s'adquirisquen les participacions en el capital o fons propis d'entitats si l'adquisició es finança amb deute, com a màxim, en un 70 per cent del preu d'adquisició. Així mateix, este límit no s'aplicarà durant els períodes impositius següents sempre que l'import d'aquell deute es minore, des del moment de l'adquisició, com a mínim en la part proporcional que corresponga a cadascun dels 8 anys següents, fins que el deute abast el 30 per cent del preu d'adquisició.