Doble imposició internacional jurídica: Impost suportat pel contribuent
L'article 31 de la LIS regula esta deducció per doble imposició internacional que s'aplica sobre les rendes positives obtingudes i gravades a l'estranger per entitats residents en territori espanyol.
En el supòsit en què estes rendes tributen al país on s'han obtingut i posteriorment, a l'integrar-se en la base imposable del contribuent, tributen per l'impost de societats en territori espanyol, es produïx una doble imposició, que es tracta d'evitar amb l'aplicació d'esta deducció.
A estos efectes, l'article 31 de la LIS establix que quan en la base imposable del contribuent s'integren rendes positives (a partir d'1 de gener de 2017, només positives) obtingudes i gravades a l'estranger, es deduirà de la quota íntegra la menor de les dues quantitats següents:
-
L'import efectiu del satisfet a l'estranger per raó del gravamen de naturalesa idèntica o anàloga a este Impost.
No es deduiran els impostos no pagats en virtut d'exempció, bonificació o qualsevol altre benefici fiscal.
Sent aplicable un conveni per a evitar la doble imposició, la deducció no podrà excedir l'impost que corresponga segons aquell.
-
L'import de la quota íntegra que a Espanya correspondria pagar per les esmentades rendes si s'hagueren obtingut en territori espanyol.
A tindre en compte:
En la determinació d'este import s'haurà de tindre en compte, si escau, la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles regulada en l'article 23 de la LIS.
En conseqüència, s'integrarà en la base imposable la totalitat de l'impost satisfet a l'estranger, encara que part del mateix no siga deduïble en la quota íntegra.
Tindrà la consideració de despesa deduïble aquella part de l'import de l'impost satisfet a l'estranger que no siga objecte de deducció en la quota íntegra per aplicació de l'assenyalat en l'apartat anterior, sempre que es corresponga amb la realització d'activitats econòmiques a l'estranger.
En cas que el contribuent haja obtingut durant el període impositiu diverses rendes de l'estranger, la deducció es realitzarà agrupant les procedents d'un mateix país excepte les rendes d'establiments permanents, que es computaran aïlladament per cadascun d'estos.
La determinació de les rendes obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent es realitzarà d'acord amb el que estableix l'article 22.5 de la LIS.
A continuació, per a una millor comprensió de l'aplicació de la deducció per doble imposició internacional jurídica, vegeu el supòsit següent pràctic.
Exemple:
L'entitat declarant, resident a Espanya, que tributa al tipus general de l'impost, ha realitzat durant 2020 operacions en un país estranger «X», sense mediació d'establiment permanent, per les quals ha obtingut unes rendes positives per un import equivalent a 12.000 euros. L'impost equivalent a l'impost sobre societats, pagat a l'estranger per estes rendes, va ascendir al contravalor de 5.000 euros.
La declarant calcula la deducció per doble imposició internacional de la següent manera:
Rendes positives: 12.000
Més:
Impost pagat a l'estranger: 5.000
Base de càlcul: 17.000
Quota equivalent (25% s/ 17.000): 4.250
Deducció aplicable: 4.250 (la menor entre 4.250 i 5.000)
Reflectint les dades anteriors en l'esquema de determinació de la deducció per doble imposició internacional:
| País/Establiment permanent | Rendes positives (R) | Impost estranger (E) | B = R + E Base càlcul | C = B x tipus Quota equivalent | Deducció aplicable (la menor entre E i C) |
|---|---|---|---|---|---|
| País «X» | 12.000 | 5.000 | 17.000 | 4.250 | 4.250 |
Nota: Segons el que disposa l'article 31.2 de la LIS, tindrà la consideració de despesa deduïble aquella part de l'import de l'impost satisfet a l'estranger que no siga objecte de deducció en la quota íntegra per aplicació de l'assenyalat en l'apartat 1 d'este article, sempre que es corresponga amb la realització d'activitats econòmiques a l'estranger. Per tant, en este exemple:
Despesa deduïble: 5.000 - 4.250 = 750