Normes comunes a les deduccions per a incentivar determinades activitats

Regulació: Article 39.1 LIS

S' establixen les següents disposicions comunes per a les deduccions previstes en el Capítol IV del Títol VI de la LIS:

Estes deduccions es practicaran una vegada realitzades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS.

A tindre en compte:

A l'aplicar les deduccions per inversions de l'exercici establides en la Llei de l'impost sobre Societats, i els saldos pendents de deduccions regulades tant en anteriors lleis de l'impost sobre societats, com en les diferents Lleis de pressupostos generals de l'Estat o en lleis que establixen règims específics, cal tindre en compte l'orde disposat en l'apartat 1 de la disposició transitòria vigesimocuarta primera de la LIS o en l'article 39.1 de la mateixa.

Les deduccions per inversions es practicaran una vegada aplicades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS, així com les deduccions per a evitar la doble imposició pendents d'aplicació, que podrien estar regulades en lleis reguladores de l'impost sobre societats anteriors a la LIS.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen els 15 anys immediats i successius.

No obstant això, les quantitats corresponents a la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica prevista en l'article 35 de la LIS, podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen els 18 anys immediats i successius.

A tindre en compte:

El que disposa este punt també s'aplicarà a les deduccions acollides al règim de l'article 27.3 Primer de la Llei 49/2002, generades el 2020 i que no hagen sigut deduïdes en aquesta declaració.
El còmput dels terminis per a l'aplicació de les deduccions podrà diferir-se fins el primer exercici en què, dins del període de prescripció, es produïsquen resultats positius, en els següents casos:
- En les entitats de nova creació.
- En les entitats que sanegen pèrdues d'exercicis anteriors mitjançant l'aportació efectiva de nous recursos, sense que es considere com a tal l'aplicació o capitalització de reserves.
L'import de les deduccions previstes en este Capítol IV a les que es referix este apartat, aplicades durant el període impositiu, no podran excedir conjuntament del 25 per cent de la quota íntegra minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. No obstant això, el límit s'elevarà al 50 per cent quan l'import de la deducció prevista en l'article 35 d'esta Llei, que corresponga a despeses i inversions efectuats en el propi període impositiu, excedisca el 10 per cent de la quota íntegra, minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

A tindre en compte:

Este límit conjunt s'aplicarà a totes les deduccions que es recullen en el quadre «Deduccions per a incentivar determinades activitats (Cap. IV Tít. VI, DT 24a.3 LIS i art. 27.3 primera Llei 49/2002)» de les pàgines 17 i 18 del model 200.
Una mateixa inversió no podrà donar lloc a l'aplicació de més d'una deducció en la mateixa entitat excepte disposició expressa, ni podrà donar lloc a l'aplicació d'una deducció en més d'una entitat.
Els elements patrimonials afectes a les deduccions previstes en este capítol a les que es referix este apartat, hauran de romandre en funcionament durant 5 anys, o 3 anys, si es tracta de béns mobles, o durant la seua vida útil si anara inferior.

Conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en el que es manifeste l'incompliment d'este requisit, s'ingressarà la quantitat deduïda, a més dels interessos de demora.
El dret de l'Administració per a iniciar el procediment de comprovació de les deduccions previstes en este Capítol aplicades o pendents d'aplicar prescriurà als 10 anys a comptar des de l'endemà a aquell en què finalitze el termini establit per a presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seua aplicació.

Transcorregut este termini, el contribuent haurà d'acreditar les deduccions de la qual aplicació pretenga, mitjançant l'exhibició de la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, amb acreditació del seu depòsit durant el citat termini en el Registre Mercantil.