Concepte i tributació
Regulació: Articles 37 i 38 TRLIRNR i Resolució de 6 de febrer de 2020, de la Direcció General de Tributs, sobre la consideració com entitats en règim d'atribució de rendes a determinades entitats constituïdes a l'estranger (BOE de 13 de febrer).
La Llei de l'Impost sobre la Renda de No Residents considera com entitats en règim d'atribució de rendes a les constituïdes a l'estranger la naturalesa jurídica del qual siga idèntica a la de les entitats en atribució de rendes constituïdes d'acord amb les lleis espanyoles.
Les característiques bàsiques que ha de reunir una entitat constituïda a l'estranger per a ser considerada a Espanya com una entitat en atribució de rendes són les següents:
Que l'entitat no siga contribuent d'un impost personal sobre la renda en l'Estat de constitució.
Que les rendes generades per l'entitat s'atribuïsquen fiscalment als seus socis o partícips, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, sent els socis o partícips els que tributen per les mateixes en el seu impost personal.Esta atribució s'haurà de produir pel mer fet de l'obtenció de la renda per part de l'entitat, sense que siga rellevant a estos efectes si les rendes han sigut o no objecte de distribució efectivament als socis o partícips.
Que la renda obtinguda per l'entitat en atribució de rendes i atribuïda als socis o partícips conserve, d'acord amb la legislació del seu Estat de constitució, la naturalesa de l'activitat o font de la que procedisquen per a cada soci o partícip.
Quan una entitat en règim d'atribució de rendes constituïda a l'estranger en realitze una activitat econòmica en territori espanyol, i tot o part de la mateixa es desenvolupe, de forma continuada o habitual, mitjançant instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, o actue en ell a través d'un agent autoritzat per a contractar, en nom i per compte de l'entitat (denominada «entitat amb presència en territori espanyol» per l'article 38 del TRLIRNR), serà contribuent de l'esmentat impost, i ha de presentar una autoliquidació anual, mitjançant el model 200, referida a la part de renda obtinguda a Espanya atribuïble als seus membres no residents. Els terminis de presentació de l'esmentada autoliquidació seran iguals als que s'indiquen en este capítol per a la presentació de la declaració pels establiments permanents, si bé considerant a eixos efectes el cessament de l'activitat com a únic fet determinant de la conclusió anticipada del període impositiu, en lloc dels sis suposats als que fa referència l'article 20.2 del TRLlRNR respecte dels establiments permanents.A estos efectes, estes entitats en el cas que cessen en la seua activitat, hauran de presentar la declaració en els vint primers dies naturals dels mesos d'abril, juliol, octubre o gener, atenent al trimestre en què es produïsca el cessament, tret que el termini de declaració s'haguera iniciat anteriorment a l'entrada en vigor de l'Ordre HFP/379/2022, de 28 d'abril, per la qual s'aprova el model de declaració per als períodes impositius iniciats entre 1 de gener i 31 de desembre de 2021.
Estes entitats estan obligades a nomenar un representant, persona física o jurídica amb residència a Espanya, que els represente davant de l'Administració tributària.La comunicació a l'Administració tributària es portarà a cap en el termini de dos mesos des del seu nomenament, i es realitzarà a la Delegació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària on haja de presentar la declaració per este impost, acompanyant a l'esmentada comunicació l'expressa acceptació del representant.No obstant això, no estaran obligades a nomenar representant, les entitats constituïdes en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, sempre que en este últim cas, hi haja normativa sobre assistència mútua en matèria d'intercanvi d'informació tributària i de recaptació.