Normes comunes a les deduccions per a incentivar determinades activitats

Regulació: Article 39 LIS.

S'establixen les següents disposicions comunes per a les deduccions previstes en el Capítol IV del Títol VI de la LIS:

• Estes deduccions es practicaran una vegada realitzades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS.

  A tindre en compte:

  A l'aplicar les deduccions per inversions de l'exercici establides en la Llei de l'impost sobre Societats, i els saldos pendents de deduccions regulades tant en anteriors lleis de l'impost sobre societats, com en les diferents Lleis de pressupostos generals de l'Estat o en lleis que establixen règims específics, cal tindre en compte l'orde disposat en l'apartat 1 de la disposició transitòria vigesimocuarta primera de la LIS o en l'article 39.1 de la mateixa.

  Les deduccions per inversions es practicaran una vegada aplicades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI de la LIS, així com les deduccions per a evitar la doble imposició pendents d'aplicació, que podrien estar regulades en lleis reguladores de l'impost sobre societats anteriors a la LIS.

• Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen els 15 anys immediats i successius.

  No obstant això, les quantitats corresponents a la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica prevista en l'article 35 de la LIS, podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen els 18 anys immediats i successius.

  A tindre en compte:

  El que disposa este punt també s'aplicarà a les deduccions acollides al règim de l'article 27.3 Primer de la Llei 49/2002, generades el 2021 i que no hagen sigut deduïdes en aquesta declaració.

• El còmput dels terminis per a l'aplicació de les deduccions podrà diferir-se fins el primer exercici en què, dins del període de prescripció, es produïsquen resultats positius, en els següents casos.

  • En les entitats de nova creació.

  • En les entitats que sanegen pèrdues d'exercicis anteriors mitjançant l'aportació efectiva de nous recursos, sense que es considere com a tal l'aplicació o capitalització de reserves.

• L'import de les deduccions previstes en el Capítol IV del Títol VI de la LIS, aplicades durant el període impositiu, no podran excedir conjuntament del 25 per cent de la quota íntegra minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició i les bonificacions. No obstant això, el límit s'elevarà al 50 per cent quan l'import de la deducció prevista en l'article 35 i 36 de la LIS, que corresponga a despeses i inversions efectuats en el propi període impositiu, excedisca el 10 per cent de la quota íntegra, minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

  A tindre en compte:

  Este límit conjunt s'aplicarà a totes les deduccions que es recullen en el quadre «Deduccions per a incentivar determinades activitats (Cap. IV. Tít. VI, DT 24a.3 LIS i art. 27.3 primera Llei 49/2002)» de les pàgines 17 i 18 del model 200.

• Una mateixa inversió no podrà donar lloc a l'aplicació de més d'una deducció en la mateixa entitat excepte disposició expressa, ni podrà donar lloc a l'aplicació d'una deducció en més d'una entitat.

• Els elements patrimonials afectes a les deduccions previstes en este capítol a les que es referix este apartat, hauran de romandre en funcionament durant 5 anys, o 3 anys, si es tracta de béns mobles, o durant la seua vida útil si anara inferior.

  En el cas de produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, este requisit s'entendrà complit en la mesura que la productora mantinga el mateix percentatge de titularitat de l'obra durant el termini de 3 anys, sense perjudici de la seua facultat per a comercialitzar totalment o parcialment els drets d'explotació derivats de la mateixa a un o més tercers.

  Conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en el que es manifeste l'incompliment d'este requisit, s'ingressarà la quantitat deduïda, a més dels interessos de demora.

• El dret de l'Administració per a iniciar el procediment de comprovació de les deduccions previstes en este Capítol aplicades o pendents d'aplicar prescriurà als 10 anys a comptar des de l'endemà a aquell en què finalitze el termini establit per a presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seua aplicació.

  Transcorregut este termini, el contribuent haurà d'acreditar les deduccions de la qual aplicació pretenga, mitjançant l'exhibició de la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, amb acreditació del seu depòsit durant el citat termini en el Registre Mercantil.