Normes comunes a les deduccions per a incentivar determinades activitats
Regulació: Article 39 LIS.
S'establixen les següents disposicions comunes per a les deduccions previstes al Capítol IV del Títol VI del LIS:
Estes deduccions es practicaran una vegada realitzades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI del LIS.
A tindre en compte:
En aplicar les deduccions per inversions de l'exercici establides en la Llei de l'Impost sobre Societats, i els saldos pendents de deduccions regulades tant en anteriors lleis de l'Impost sobre Societats, com en les diferents Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat o en lleis que establixen règims específics, cal tindre en compte l'ordre disposat en l'apartat 1 de la disposició transitòria vint-i-cinquena del LIS o a l'article 39.1 de la mateixa.
Les deduccions per inversions es practicaran una vegada aplicades les deduccions i bonificacions dels Capítols II i III del Títol VI del LIS, així com les deduccions per a evitar la doble imposició pendents d'aplicació, que podrien estar regulades en lleis reguladores de l'Impost sobre Societats anteriors al LIS.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que acaben en els 15 anys immediats i successius.
No obstant això, les quantitats corresponents a la deducció per activitats d'investigació i desenvolupament i innovació tecnològica prevista a l'article 35 del LIS, podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que acaben en els 18 anys immediats i successius.
A tindre en compte:
El disposat en este punt també s'aplicarà a les deduccions acollides al règim de l'article 27.3 Primero de la Llei 49/2002, generades el 2021 i que no hagen sigut deduïdes en la present declaració.
El còmput dels terminis per a l'aplicació de les deduccions podrà diferir-se fins al primer exercici en què, dins del període de prescripció, es produïsquen resultats positius, en els següents casos.
En les entitats de nova creació.
En les entitats que sanegen pèrdues d'exercicis anteriors mitjançant l'aportació efectiva de nous recursos, sense que es considere com a tal l'aplicació o capitalització de reserves.
L'import de les deduccions previstes al Capítol IV del Títol VI del LIS, aplicades en el període impositiu, no podran excedir conjuntament del 25 per cent de la quota íntegra minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició i les bonificacions.No obstant això, el límit s'elevarà al 50 per cent quan l'import de la deducció prevista a l'article 35 i 36 del LIS, que corresponga a despeses i inversions efectuades en el mateix període impositiu, excedisca del 10 per cent de la quota íntegra, minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.
A tindre en compte:
Este límit conjunt s'aplicarà a totes les deduccions que es recullen en el quadre «Deduccions per a incentivar determinades activitats (Cap. IV.Tít. VAIG VEURE, DT 24a.3 LIS i art. 27.3 primer Llei 49/2002)» de les pàgines 17 i 18 del model 200.
Una mateixa inversió no podrà donar lloc a l'aplicació de més d'una deducció en la mateixa entitat tret de disposició expressa, ni podrà donar lloc a l'aplicació d'una deducció en més d'una entitat.
Els elements patrimonials afectes a les deduccions previstes en este capítol a què es referix este apartat, hauran de romandre en funcionament durant 5 anys, o 3 anys, si es tracta de béns mobles, o durant la seua vida útil si fora inferior.
En el cas de produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, este requisit s'entendrà complit en la mesura que la productora mantinga el mateix percentatge de titularitat de l'obra durant el termini de 3 anys, sense perjudici de la seua facultat per a comercialitzar total o parcialment els drets d'explotació derivats de la mateixa a un o més tercers.
Conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en què es manifeste l'incompliment d'este requisit, s'ingressarà la quantitat deduïda, a més dels interessos de demora.
El dret de l'Administració per a iniciar el procediment de comprovació de les deduccions previstes en este Capítol aplicades o pendents d'aplicar prescriurà als 10 anys a comptar des de l'endemà aquell en què finalitze el termini establit per a presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seua aplicació.
Transcorregut l'esmentat termini, el contribuent haurà d'acreditar les deduccions l'aplicació de les quals pretenga, mitjançant l'exhibició de la liquidació o autoliquidació i la comptabilitat, amb acreditació del seu depòsit durant l'esmentat termini al Registre Mercantil.