Canvi de residència a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu
La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal modifica la regulació de la imposició de sortida, per tal de traslladar la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016, que afirma que l'esmentada imposició té com a funció garantir que, quan un contribuent trasllade els seus actius o la seua residència fiscal fora de la jurisdicció fiscal de l'Estat, l'esmentat Estat haurà de gravar el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada al seu territori, encara que l'esmentada plusvàlua encara no s'haja realitzat en el moment de l'eixida.
En concret, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2021, a través de la modificació introduïda a l'article 19.1 de la LIS per la Llei 11/2021, de 9 de juliol, se substituïx en els casos de canvi de residència d'una entitat a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu que haja celebrat un acord amb Espanya o amb la Unió Europea sobre assistència mútua en matèria de cobrament de crèdits tributaris, la possibilitat que el contribuent tenia d'ajornar el pagament del deute tributari resultant de l'aplicació del disposat en el primer paràgraf de l'esmentat article 19.1 del LIS, fins que els elements patrimonials afectats no foren transmesos a tercers, per la possibilitat de fraccionar l'esmentat pagament, també a sol·licitud del contribuent, per cinquenes parts anuals iguals.
El exercici de l'opció es realitzarà exclusivament en la mateixa declaració de l'Impost sobre Societats corresponent al període impositiu conclòs en ocasió del canvi de residència, tenint-se en compte que el pagament de la primera fracció s'haurà d'efectuar en el termini voluntari de declaració corresponent a l'esmentat període impositiu.El venciment i exigibilitat de les quatre fraccions anuals restants, s'exigiran juntament amb els interessos de demora meritats per cada una d'elles, de forma successiva transcorregut un any des de l'acabament del termini voluntari de declaració corresponent a l'últim període impositiu.A més, serà exigible la constitució de garanties quan es justifique l'existència d'indicis racionals que el cobrament del deute es podria veure frustrat o greument dificultat.
Finalment, es recullen els supòsits en els quals el fraccionament perdrà la seua vigència, així com les conseqüències de l'esmentada pèrdua.
Pot consultar les particularitats d'este règim de fraccionament en el Capítol 6 d'este Manual Pràctic.