Canvi de residència a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu
La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal modifica la regulació de la imposició d'eixida, per tal de transposar la Directiva (UE ) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016, que afirma que esta imposició té com funció garantir que, quan un contribuent trasllade els seus actius o la seua residència fiscal fora de la jurisdicció fiscal de l'Estat, este Estat haurà de gravar el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori, encara que esta plusvàlua encara no s'haja realitzat en el moment de l'eixida.
En concret, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2021, a través de la modificació introduïda en l'article 19.1 de la LIS per la Llei 11/2021, de 9 de juliol, se substituïx en els casos de canvi de residència d'una entitat a un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu que haja celebrat un acord amb Espanya o amb la Unió Europea sobre assistència mútua en matèria de cobrament de crèdits tributaris, la possibilitat que el contribuent tenia d'ajornar el pagament del deute tributari resultant de l'aplicació del que disposa el primer paràgraf del citat article 19.1 de la LIS, fins que els elements patrimonials afectats no anaren transmesos a tercers, per la possibilitat de fraccionar este pagament, també a sol·licitud del contribuent, per quintes parts anuals iguals.
L'exercici de l'opció es realitzarà exclusivament en la pròpia declaració de l'impost sobre societats corresponent al període impositiu conclòs amb motiu del canvi de residència, tenint-se en compte que el pagament de la primera fracció haurà d'efectuar-se en el termini voluntari de declaració corresponent a este període impositiu. El venciment i exigibilitat de les quatre fracciones anuals restants, s'exigiran juntament amb els interessos de demora meritats per cadascuna d'elles, de forma successiva transcorregut un any des de la finalització del termini voluntari de declaració corresponent a l'últim període impositiu. A més, serà exigible la constitució de garanties quan es justifique l'existència d'indicis racionals de què el cobrament del deute es podria veure frustrat o greument dificultat.
Finalment, es recullen els supòsits en els que el fraccionament perdrà la seua vigència, així com les conseqüències d'esta pèrdua.
Pot consultar les particularitats d'este règim de fraccionament en el Capítol 6 d'este Manual Pràctic.