10. Habitatge habitual del contribuent

Normativa: Art. 4.Quatre Llei Impost Patrimoni

Està exempta l'habitatge habitual del contribuent, amb un import màxim de 300.000 euros.

L'exempció s'aplicarà pel subjecte passiu que ostente sobre l'habitatge habitual el dret de propietat, ple o compartit, o un dret real d'ús o gaudi sobre la mateixa (usdefruit, ús o habitació).

Els contribuents que siguen titulars de drets que no donen lloc a l'ús i gaudi de l'habitatge habitual (com, per exemple, la nua propietat, que únicament conferix al seu titular el poder de disposició de l'habitatge, però no el seu ús i gaudi), no podran aplicar l'exempció de l'habitatge habitual.

A l'efecte de l'aplicació de l'exempció, té la consideració d'habitatge habitual aquella en la que el declarant residisca durant un termini continuat de tres anys. No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tindre aquell caràcter quan, malgrat no haver transcorregut este termini, es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi d'habitatge, com ara separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primer treball o de treball més avantatjós o d'altres anàlogues.