Els impostos meritats i els ingressos tributaris
Els impostos meritats van créixer un 8,7% el 2023 (Quadre 1.4 ) gràcies a l'augment de les bases en un 7,6% i a un incremente del tipus mitjà implícit de l'1,4%. En els quatre principals figures l'augment va anar del 9,2% (Gràfic 1.26 i Quadre 1.3 ). Sense les quotes diferencials estimades d'IRPF i Societats, els impostos meritats van créixer un 7%.
Els ingressos tributaris van créixer menys que els impostos meritats, un 6,4%. La principal raó d'esta discrepància es deu a que els impostos meritats inclouen les quotes meritades en l'exercici 2023, que s'estimen més positives que les associades a l'exercici anterior i que s'han ingressat en bona part en la caixa de 2023.
Com en anys anteriors, cal tindre en compte a l'hora d'analitzar l'evolució dels ingressos l'important paper que van jugar els canvis normatius i de gestió. El 2023 estos canvis van restar 3.342 milions als ingressos en termes de caixa. En el Quadre 1.5 es pot trobar el detall de les mesures tingudes en compte. L'impacte estimat suposa que, sense estes mesures, els ingressos hagueren crescut un 7,8%, taxa similar al creixement que van experimentar les bases.
Per figures, el major impacte es va produir en l'IRPF amb un cost de 3.841 milions. Gairebé tot es concentra en dos mesures. La primera és l'increment de la reducció per rendiments del treball que va suposar una pèrdua de 1.726 milions en les retencions de l'any. L'efecte es va veure, sobretot, en les pimes i en les pensions, col·lectius on tenen major presència les rendes baixes que són les beneficiàries de la mesura. No obstant això, la influència de la mesura també es va detectar a les Grans Empreses, una cosa que, en unes altres ocasions, amb canvis similars, no s'havia produït. La segona és el grup de diverses mesures que van aprovar les CCAA en la part de l'IRPF sobre la qual tenen competències i que estaven dirigides, en la seua majoria, a compensar els efectes de la inflació. El seu caràcter va anar molt diferent en els diferents territoris, encara que bàsicament van consistir en l'elevació dels mínims familiars, en la deflactación parcial de la tarifa i en l'aprovació de noves deduccions o l'ampliació de les ja existents. Cada any les CCAA exercixen aquelles competències, però mai amb un impacte tan acusat com el que es va donar el 2023. L'impacte negatiu sobre els ingressos nets es va valorar en 1.677 milions.
La resta de mesures té un origen molt diferent. Les que anaven incloses en els PGE -2023 (millora de la deducció per maternitat i mesures per a reduir l'impost als empresaris personals) van significar una pèrdua de 215 milions, mentre que les que procedien de normes anteriors (modificació dels límits en les aportacions a plans de pensions i la deducció en obres de rehabilitació per eficiència energètica) van reduir els ingressos en 30 milions. En la declaració anual també van tindre efecte els canvis, aprovats ja iniciada la campanya, per a reduir excepcionalment els rendiments pels quals tributen els agricultors en estimació objectiva. Finalment, la modificació de la regulació dels ajornaments a fi de facilitar-los va suposar un ajornament d'ingressos per un import de 33 milions i mesures d'uns altres anys amb conseqüències encara el 2023 una major recaptació per 6 milions.
L'IVA va anar, en relació amb els ingressos, la figura més afectada pels canvis normatius. L'impacte es xifra en 3.097 milions, que signifiquen un 3,7% de la recaptació que va haver-hi el 2022. D'ells, 2.452 milions van anar producte de la rebaixa de tipus en energia, alimentació bàsica i productes d'higiene femenina i anticonceptius. El major cost (1.703 milions) es va produir amb la rebaixa de tipus, des de l'1 de gener, en l'alimentació (al 0% en els productes que tributaven al tipus superreduït del 4% i del 10% al 5% en olies i pastures). En l'energia (electricitat i gas) els 728 milions d'impacte es referixen a este efecte diferencial respecte a la situació de 2022. Açò succeïx en totes les mesures avaluades en el Quadre 1.5, encara que és important advertir-ho en este punt perquè les mesures ja estaven vigents en els anys anteriors. En l'electricitat s'està mesurant la pèrdua d'ingressos a l'haver estat vigent tot l'any 2023 el tipus del 5% en comparació de l'any 2022 en el que aquell tipus només va estar en vigor mig any, l'altre mig any el tipus va anar del 10%. En el cas del gas es compara l'any 2023 amb la reducció del tipus durant tot l'exercici enfront dels tres mesos de 2022 en els que va estar este la mesura. Açò també és aplicable a l'Impost sobre l'Electricitat i a l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica. En estos dos impostos les mesures de 2021 i 2022 es van prolongar en les mateixes condicions a 2023 i, per això, no figura cap cost en el Quadre 1.5. Altres mesures també van implicar una reducció significativa de la recaptació de l'IVA : el canvi en els ajornaments va suposar un desplaçament a 2024 d'ingressos per un import de 285 milions i algunes devolucions extraordinàries van fer que es perderen 421 milions.
En l'impost sobre societats el signe de l'impacte va anar positiu (2.645 milions). Prop de 1.000 milions van vindre del diferent import de les devolucions extraordinàries el 2022 i 2023; el 2022 es van fer devolucions de gairebé 2.300 (per sentencies i DTA) i el 2023 només es van tornar 1.300 milions (per DTA).
Quant a mesures normatives pròpiament dites, el 2023 va començar a operar en la declaració anual el tipus mínim del 15%, aprovat en els PGE -2022, per als grups i per a les empreses amb un import de volum de negoci igual o superior als 20 milions d'euros, i, amb efectes només el 2023, es va calcular la base imposable dels pagaments fraccionats dels grups sumant les bases positives i el 50% de les bases negatives de les empreses pertanyents a aquells grups. La primera va augmentar la recaptació en 596 milions, mentre que la segona la va elevar en 1.098 milions. Pel que fa a esta última cal assenyalar que el seu efecte sobre la base va anar molt superior al que es va reflectir en els pagaments. La mesura va suposar un ajustament positiu de més d'11.500 milions, encara que tan sols 6.000 es van traduir en una major base imposable i, d'ells, un poc més de 3.800 es van transformar en un major pagament. Estes diferències es produïxen per l'existència de tres tipus de grups: els que tenien base negativa fins i tot amb l'ajustament; aquells que van pagar segons seu base, però que sense l'ajustament haurien tingut base negativa; i els que, malgrat l'ajustament, van seguir ingressant el pagament mínim i en els que, en conseqüència, l'ajustament no va tindre cap impacte sobre el pagament.
De la resta de mesures cal destacar els dos impostos que es van introduir el 2023: l'Impost sobre Envases de Plàstics No Reutilitzables (591 milions) i l'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (623 milions). A més, el 2023 es va recuperar (81 milions) el Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica, que no va estar vigent el 2022 després d'una sentencia que anul·lava la seua configuració anterior. Les devolucions extraordinàries corresponents a l'Impost sobre la Renda dels No Residents (més de 450 milions) van tindre també un impacte significatiu, encara que es va compensar parcialment per l'existència d'uns altres moviments extraordinaris el 2022. Finalment, es computa un xicotet impacte positiu en l'Impost sobre Transaccions Financeres i en l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals derivat del fet que el desembre de 2022 es van regularitzar els ajustaments amb els territoris forals de dos anys, mentre que l'ajustament el 2023 va correspondre només a un exercici.
Passant a analitzar el comportament dels impostos meritats i ingressos per figures, l' IRPF meritat va créixer un 12% el 2023, resultat de l'augment de les rendes brutes de les llars en un 9% i del tipus en un 2,8% (Quadre 1.3 ). És el tercer any consecutiu amb increments al voltant del 12%, fruit de la positiva evolució de les bases i dels increments en els tipus mitjans derivats principalment de l'augment de les rendes i pensions mitges.
L'avanç de les retencions del treball i activitats econòmiques meritades va assolir el 10,2%, pel bon comportament dels rendiments (7,1 %) i el major tipus mitjà (2,8%, Quadre 2.3 ). El component de major pes, els salaris meritats, es van incrementar un 9,3%, empesos per la positiva evolució de la massa salarial (7,6 %), a què es va sumar un moderat creixement del tipus mitjà (1,6 %), afectat per la rebaixa del tipus a les rendes més baixes. Les retencions associades als salaris privats van créixer per damunt de les associades al sector públic, si bé les primeres van mostrar un perfil en desacceleració, al contrari de les segones, en línia amb l'evolució de les bases i donat l'avanç similar del tipus en ambdós sectors. La rebaixa de tipus va tindre una major incidència en les pimes, pel que la desacceleració va anar més intensa en este col·lectiu. Les retencions derivades de les pensions públiques van créixer un 17,6% (prop del 19% si no es té en compte gener, condicionat per la comparació amb gener de 2022 amb l'última paga per la desviació de preus) gràcies a l'increment de la massa de pensions i del tipus, que va augmentar un 7,5%.
Les retencions sobre activitats econòmiques van créixer un 2,9% el 2023, perdent uns set punts pel que fa al 10% de l'any anterior, per la negativa evolució de les vendes d'empresaris agraris, i el menor avanç dels ingressos bruts de professionals (Quadre 2.3). Quant als pagaments fraccionats, seu incremente s'estima en un 8,1% gairebé dos punts per davall de les rendes de l'empresa, per la incidència dels canvis normatius que incloïen augments de les despeses de difícil justificació en la modalitat d'estimació directa i de la reducció del rendiment net en l'estimació objectiva.
El creixement de les retencions sobre les rendes del capital va anar elevat, un 18,1%, encara que lleugerament inferior a l'assolit el 2022 (18,8%, Quadre 2.1 ). La principal causa d'estes elevades taxes ha sigut l'intens augment de les retencions sobre les rendes de capital mobiliari subjectes a retenció, que després de dos anys de forts creixements (29,7% el 2023 i 28,4% el 2022), es van situar en uns nivells que no s'assolien des de 2013. Cal destacar la forta pujada de les retencions associades a interessos de comptes bancaris i el bon comportament dels dividends. Per part seua, les retencions per arrendaments, principalment de locals, van pujar un 6,3%, uns quatre punts per davall de la taxa registrada l'any anterior, mentre que les retencions derivades dels guanys patrimonials procedents de fons d'inversió van caure un 39,1%, marcant així el nivell mínim de la sèrie (231 milions) des que es va implantar esta figura.
Els ingressos en l'IRPF van augmentar un 9,9% gairebé sis punts menys que el 2022 (15,8 %) i més de dos punts per davall de la taxa assolida per l'impost meritat. La principal raó d'esta divergència és que estos últims inclouen l'estimació de la quota diferencial meritada corresponent a l'exercici 2023, mentre que els ingressos en caixa inclouen els ingressos i devolucions corresponents al resultat de la declaració anual associada a l'exercici 2022. Així, si bé la quota positiva va augmentar un 7%, pel creixement el 2022 de les rendes no subjectes per complet a retenció o pagament a compte (rendes immobiliàries, d'activitats empresarials i guanys patrimonials), les devolucions realitzades van augmentar un 14,6%, superant en gairebé 1.700 milions l'import retornat l'any anterior i portant el resultat net a un nivell inferior en uns 500 milions al de l'any anterior. La causa principal d'esta evolució es troba en les correccions a la baixa de les tarifes autonòmiques i l'increment dels mínims familiars i de les deduccions també en el tram autonòmic de l'impost, canvis que van suposar una pèrdua d'ingressos de 1.677 milions (Quadre 1.5 ). Cal recordar que les retencions es calculen amb una tarifa general i que qualsevol canvi en les variables de competència autonòmica signifiquen una disminució de les quotes diferencials positives o un augment de les negatives.
Les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 11% el 2023, amb un avanç més gran en les procedents dels AP (12,6 %) que en les associades al sector privat (10,3 %; Quadre 2.3). La causa del major creixement de les primeres es troba en l'intens incremente de les retencions lligades a les pensions que van créixer des de març prop del 19% (el febrer es comparaven amb un mes de 2022 que va tindre l'última paga d'actualització), incremente que es va produir fins i tot malgrat l'efecte de la rebaixa de tipus en les pensions més baixes. L'impacte de la rebaixa de tipus també es va notar en les pimes ingressos dels quals per retencions van créixer un 7,7% (que haguera sigut del 10,2% sense la rebaixa). A les Grans Empreses l'efecte de la rebaixa va anar menor, però va bastar per a reduir en un punt l'avanç dels ingressos (creixen un 11,7 %). Finalment, en les retencions derivades dels salaris públics l'increment va anar un poc superior al 8%.
La segona major aportació al creixement de l'impost la van constituir les retencions per rendes del capital mobiliari, que van augmentar un 26,7% gràcies a la bona marxa dels dividends i a la recuperació dels ingressos per retencions sobre els interessos de comptes bancaris a l'abric de l'escalada dels tipus d'interés.
També va anar positiva l'aportació dels pagaments fraccionats de les empreses personals, que van créixer un 7,6% el 2023. L'augment haguera sigut major, fins el 10% (en línia amb l'increment estimat per a les rendes d'estes empreses), si es descompta l'impacte dels canvis normatius (Quadre 1.5 ).
Els ingressos per retencions sobre arrendaments, van créixer un 6,7%, mostrant un perfil de gradual desacceleració al llarg de l'any. Per part seua, els ingressos associats a les retencions sobre fons d'inversió van caure un 44,7%, reduint-se el seu import a un nivell similar a l'observat durant el període comprés entre 2016 i 2020, després dels bons resultats observats el 2021 (el màxim de la sèrie) i 2022.
Finalment, cal assenyalar que les devolucions associades a l'Assignació a l'Església Catòlica van anar uns 230 milions inferiors a les realitzades un any abans, afectant positivament als ingressos. La raó d'esta diferència es troba en què el 2022 es va trencar novament el que solia ser el patró habitual de la liquidació anual d'esta Assignació. Esta liquidació se solia fer el gener pels saldos pendents de la declaració de dos anys abans. Tanmateix, la corresponent a 2021 que hauria d'haver-se pagat el gener de 2023, es va avançar a desembre de 2022.
L'impost sobre societats meritat va augmentar un 22,5% el 2023, un 13,7% sense la quota diferencial (Quadre 3.1 ). L'evolució dels pagaments fraccionats, principal component de l'impost, explica este resultat. Els pagaments van créixer un 15,2% (14,6% els grups consolidats 17,8% les Grans Empreses que no pertanyen a grups i 12,3% les pimes ). Els pagaments fraccionats enllacen ja tres anys de forts augments, impulsats en part el 2023 pel canvi normatiu que va afectar al càlcul de les bases imposables dels grups.
Els ingressos per l'impost sobre societats van augmentar un 9% (Quadre 3.1 ), sent els pagaments fraccionats i els ingressos de la declaració anual els dos conceptes que van impulsar l'avanç. Els primers van créixer un 15,2%, d’acord amb els beneficis associats als pagaments fraccionats de Grans Empreses i grups.
Per part seua, els ingressos de la declaració anual van augmentar un 12,1%. Els ingressos procedents de la liquidació de l'exercici 2022 van pujar un 11,3%, el que s'explica pel creixement dels beneficis el 2022 de les societats, sense incloure les institucions d'inversió col·lectiva, amb una evolució peculiar per la seua activitat i amb poc pes en els ingressos al tributar a l'1 %(Quadre 3.1 ). A açò cal afegir l'efecte del nou tipus mínim del 15% aplicable als grups i a la resta d'empreses amb volum de negoci superior a 20 milions, mesura que, a l'aprovar-se en els Pressuposats de 2022, va tindre el seu primer efecte en l'exercici 2022 de la qual declaració es va presentar el 2023.
Finalment, assenyalar la importància que van tindre les devolucions del resultat de la declaració anual (incloent les liquidacions) el 2023, que van superar a les ja elevades de 2022 en un 21% (Quadre 3.3 ). Les raons són dos: l'existència d'un gran volum de sol·licituds de devolució procedents de l'exercici 2021, de la qual major part es van pagar el 2023, i l'avenç en el calendari de realització de les devolucions de la campanya de 2022.
L'IVA meritat durant el període va créixer un 2,4%, creixement inferior al de la despesa final subjecta (7,1 %), per la reducció del tipus derivat de les rebaixes en alimentació, electricitat i gas. L'IVA meritat va experimentar un augment similar.
L'IVA meritat brut va acabar l'any amb un creixement nul (Quadre 4.2 ), després de començar-ho seguint el camí de gradual desacceleració iniciada el 2022, i malgrat la moderada recuperació observada durant el quart trimestre de 2023. A les Grans Empreses l'IVA brut es va reduir en un 3,3%, mentre que en les pimes es va observar un augment del 7,3%. La divergència ha de veure amb la manera com es concreten les rebaixes de tipus (estes afecten en primera instància a les Grans Empreses, però posteriorment l'impacte es reduïx al disminuir l'IVA suportat per les pimes ) i amb el perfil dels dos tipus d'empreses (les primeres amb major pes dels sectors energètics).
Des d'una altra òptica, cal assenyalar que l'IVA meritat brut amb clau d'ingrés es va reduir un 1,4%, al mateix temps que la meritació associat a ajornaments, reconeixement de deute amb sol·licitud de compensació o impossibilitat de pagament, es va incrementar en alguna cosa més de 1.700 milions, pels canvis introduïts en la regulació dels ajornaments.
També en les sol·licituds de devolució es va observar un comportament diferent entre les mensuals, (lligades principalment a les Grans Empreses i les exportacions) que van caure un 9,3%, i les anuals (pimes ) que van augmentar un 10,1%. En conjunt l'import total sol·licitat es va reduir en un 5,7%.
En termes de caixa, els ingressos bruts també van romandre estables el 2023, si bé la desacceleració de la recaptació procedent de les autoliquidacions va anar major que en la meritació, especialment en les pimes, fet que té la seua explicació en la pròpia mecànica de l'impost. Al contrari, la recaptació associada als ajornaments es va incrementar en un 11,9%, impulsada per l'esmentat augment dels ajornaments sol·licitats que es van ingressar dins del mateix exercici. S'estima que els ingressos diferits per este canvi i de la qual recaptació es traslladarà a 2024 ascendixen a 285 milions (Quadre 1.5 ).
Per part seua, les devolucions realitzades d'IVA es van reduir un 3,8%, que contrasta amb la disminució de gairebé el 6% que van experimentar les sol·licituds de devolució. Part de la discrepància es deu a que les rebaixes de tipus tenen un impacte immediat en els ingressos bruts, però retardat en les devolucions realitzades.
Els Impostos Especials meritats van augmentar un 3% el 2023 fins els 20.896 milions d'euros (Quadre 5.1 ). L'Impost sobre Hidrocarburs va augmentar un 0,1%, malgrat la caiguda dels consums agregats (-1,2 %), per l'increment del tipus efectiu derivat d'un major ús de productes gravats a tipus superiors. Pel que fa al cas, el consum de gasolines i bioetanol va augmentar un 5,9%, impulsat per la caiguda dels preus, mentre que el de la resta de productes es va reduir, en especial el consum de gasoil bonificat (-10 %) que inclou el de calefacció de la qual evolució està determinada per les temperatures. L'Impost sobre Labors del Tabac meritat va augmentar un 0,7% (Quadre 5.6 ), sent major l'increment en les altres labors (4,1 %), que en els cigarrets (0,3 %). Este augment de l'impost meritat es produïx impulsat per l'augment del preu mitjà abans d'impostos i malgrat la caiguda del consum de totes les labors. L'Impost sobre l'Electricitat es va reduir un 20,1% (Quadre 5.7 ), per la tendència decreixent del consum d'electricitat (-3,3 %) i la significativa caiguda de preus (-18,4% abans d'impostos), en un context en el que es va prorrogar durant tot l'exercici 2023 la reducció del tipus. L'Impost sobre l'Alcohol i Begudes Derivades es va reduir un 5,1% el 2023 (Quadre 5.2 ), en línia amb la caiguda dels consums, que van poder veure's afectats per l'augment del preu abans d'impostos (7 %). Un poc similar ocorre en l'Impost sobre la Cervesa, que es va mantindre en nivells pràcticament idèntics als de 2022 (Quadre 5.3 ). L'Impost sobre el Carbó va reprendre la seua tendència decreixent, amb una caiguda del 36,6% fins els 33 milions, mantenint un paper residual dins del sistema. L'Impost Especial sobre Envases de Plàstic No Reutilitzables, que va entrar en vigor el 2023, va aportar 663 milions.
La recaptació per Impostos Especials va assolir els 20.757 milions, sent un 2,6% superior a les xifres de 2022. El seu creixement va anar inferior al de l'impost meritat, entre altres elements, perquè la caixa de 2023 només reflectix 11 mesos de la meritació de l'Impost Especial sobre Envases de Plàstic No Reutilitzables, que va entrar en vigor el 2023. Si no es tinguera en compte este impost, tant la recaptació com l'impost meritat registrarien una caiguda del 0,3%.
La recaptació d'unes altres figures diferents de les principals va assolir els 11.929 milions el 2023, superant en un 8,6% el nivell de 2022. Dels 946 milions de majors ingressos, 623 corresponen al nou Impost Temporal de Solidaritat sobre les Grans Fortunes (Quadre 1.5 ). Descomptat el seu import, l'increment dels ingressos associats a este grup d'impostos seria tan sols del 2,9%.
Els ingressos en l'Impost sobre la Renda dels No Residents (Quadre 6.1 ) van augmentar un 8,9%, superant per primera vegada els 3.000 milions d'euros, gràcies al major dinamisme de les rendes de capital que expliquen el bon comportament de la recaptació per retencions i ingressos a compte. En termes bruts, estos ingressos van créixer un 19,9%, però l'existència de devolucions extraordinàries va reduir els ingressos nets fins l'11,8%. L'efecte de les majors devolucions també es va notar en la recaptació procedent de la declaració anual, que es va reduir en alguna cosa més del 40% malgrat que els ingressos bruts van superar en un 10,4% els de l'any anterior.
Un altre grup d'impostos que van contribuir de forma positiva a l'augment de la recaptació va anar el dels impostos mediambientals (Quadre 6.2 ), si bé el seu import és marginal en comparació del nivell que tenien abans de la suspensió de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica des de mitjan 2021, en el marc de les mesures destinades a moderar el preu de l'electricitat. El creixement es va concentrar en l'Impost sobre la Producció de Combustible Nuclear Gastat, encara que per comparació amb un any 2022 amb devolucionesextraordinarias. Per la mateixa raó, però de signe contrari, ingressos extraordinaris el 2022, es va reduir la recaptació dels altres impostos del Capítol I (bàsicament l'Impost sobre Transmissions Patrimonials per obligació real i a Ceuta i Melilla i l'Impost sobre Successions i Donacions).
En el Capítol II es van incrementar els ingressos de l'Impost sobre Primes d'Assegurances (un 4,6%, Quadre 1.6 i Quadre 6.4 ). Al contrari, van caure un 5,6% els dels Impostos sobre Trànsit Exterior (Quadre 6.3 ) després del notable augment de l'any anterior (un 42,9 %), impulsat per les pujades de preus. La recaptació per l'Impost sobre Transaccions Financeres es va mantindre pràcticament estable, mentre que la derivada de l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals va aportar 25 milions més que l'any anterior. El Quadre 1.5 de canvis normatius i de gestió recull un xicotet impacte positiu en estes figures pel fet que el 2022 es van regularitzar els ajustaments amb els territoris forals de dos anys enfront de l'ajustament de només un exercici el 2023.
Els ingressos del Capítol III van disminuir un 0,2% (Quadre 1.6 i Quadre 6.6 ) amb evoluciones dispares entre els seus principals agregats. Així, la recaptació per taxes va augmentar un 13,9%, per la recuperació del Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica, que no va estar vigent el 2022 després d'una sentencia que anul·lava la seua configuració anterior. La recaptació per la resta de taxes va augmentar un 2,4%, gràcies, principalment a la positiva evolució de les taxes consulars. Al contrari, la taxa radioelèctrica va tindre una aportació negativa. Quant a la resta del Capítol III, els seus ingressos van descendir gairebé un 9%, amb un comportament negatiu dels seus principals components (recàrrecs, interessos i sanciones).