4.2.3. Fase recaptatòria
L'Agència Tributària desenvolupa un ampli elenc d'actuacions conduents al cobrament dels deutes i sanciones tributàries derivades de l'aplicació del sistema tributari estatal i duaner, així com de les derivades dels altres recursos de naturalesa pública de la qual gestió assumix en virtut de Llei o Conveni.
En estes actuacions que es duen a terme, tant en període voluntari com en període executiu, resulta precisa la utilització de tots aquells mecanismes que l'ordenament jurídic habilita per al cobrament coactiu.
L'Agència Tributària ha seguit apostant el 2019 per intensificar les actuacions més qualificades per a la lluita contra el frau en la fase recaptatòria.
Evolució del deute pendent
La gestió recaptatòria dels deutes tributaris consistix en l'exercici de les funcions administratives conduents al seu cobrament. Inclou un conjunt d'actuacions com la investigació patrimonial, l'adopció de mesures cautelars, la realització d'acords de derivació de responsabilitat i totes aquelles previstes en el Reglament General de Recaptació amb subjecció als terminis establits en l'ordenament jurídic tributari.
Fins que els deutes tributaris s'extingisquen, per pagament, compensació o els altres mitjans prevists legalment, es consideren “pendents”. No obstant això, dins dels deutes pendents cal distingir entre aquelles en les que concorren supòsits de suspensió, ajornament o procediment concursal, que no resulten exigibles mentres romanguen en aquella situació, de la resta de deutes pendents, respecte de les que els òrgans de recaptació despleguen totes les facultats previstes en l'ordenament jurídic.
El deute pendent al final de cada any és el resultat de sumar al deute pendent a l'inici d'aquell any els deutes pendents originades l'any en curs, denominades “càrrec anual”, i de restar les cancel·lacions que es produïxen l'any, bé per ingressos obtinguts com a resultat de les actuacions recaptatòries o bé per unes altres causes legalment establides.
El deute pendent, a 31 de desembre de 2019, era de 42.770 milions d'euros, fet que suposa un incremente del 2,7 per cent pel que fa al 31 de desembre de 2018. El creixement del deute pendent s'explica, en bona part, per l'entrada de deutes d'uns altres ens, relacionades amb deutors condemnats per actes de terrorisme (indemnitzacions a víctimes abonades per l'Estat). El 2019 es va produir un càrrec extraordinari per este concepte de 1.300 milions (més de 15 vegades el càrrec equivalent de l'any anterior), que en bona mesura s'acabaran cancel·lant en el futur per impossibilitat manifesta de cobrament
El Quadre núm. 37 Nova finestra representa l'Evolució del deute pendent al final de cadascun dels anys compresos durant el període 2000-2019 (Annex).
En el Quadre núm. 38. Desglosse del deute pendent Nou finestra (Annex) es detallen les dades relatives a este concepte.
Deutes pendents en període executiu
Quant al deute en executiva, durant 2019, l'import total del deute a gestionar en període executiu ha ascendit a 33.136,7 milions d'euros. Este import inclou el deute en executiva pendent a principis de 2018 i el càrrec o deutes en executiva carregades durant l'exercici. L'import total dels deutes objecte de recàrrec de constrenyiment el 2019 va ascendir a 9.805,9 milions d'euros, un 10 per cent més que el 2018. D'este import, els deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària van ascendir a 5.695 milions i les d'uns altres ens a 4.111 milions d'euros. D'altra banda, es va cancel·lar deute per un import de 9.225,4 milions.
Les principals magnituds relatives a la fase recaptatòria es desenvolupen en els quadres que s'enumeren a continuació exposats en l'Annex:
Quadre núm. 39. Dades relatives a deutes en executiva durant 2019 Nova finestra
Gràfic núm. 40. Evolució del càrrec en període executiu (2006-2019) Nova finestra
Deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària
Del deute objecte del recàrrec de constrenyiment el 2019, el 58 per cent del total, 5.694,8 milions, prové de deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària. Este deute procedix tant de liquidacions practicades per l'Agència Tributària com d'autoliquidacions presentades pels contribuents sense ingrés o d'ajornaments incomplits. Per part seua, s'ha cancel·lat deute originat per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària per un import de 6.438,8 milions.
A més, per a previndre i combatre el buidatge patrimonial dels deutors es ve potenciant en els últims anys l'adopció tant de mesures cautelars (quan existixen indicis de què el cobrament del deute es puga veure frustrat o greument dificultat), com derivacions de responsabilitat (quan mecanisme per a traslladar l'obligació de pagament d'un obligat a un altre), quan es donen els pressuposats establits en la Llei.
En el Quadre núm. 41. Mesures cautelars i derivacions de responsabilitat Nova finestra (Annex) es mostren els resultats obtinguts el 2018 i 2019 i seu taxa de variació.
Gestió de deutes d'uns altres ens
El 2019 s'ha realitzat la recaptació en període executiu per a un conjunt de 173 ens externs, comprenent en ells 45 Organismes Autònoms, 16 comunitats autònomes, 50 Entitats Locals i 46 Ens Públics, a més dels diferents Departaments Ministerials que han incorporat els recursos de dret públic a la via de constrenyiment i uns altres deutes de dret públic ingressos dels quals han d'engrandir el Pressuposat de l'Estat. També s'ha gestionat el cobrament de deutes d'uns altres Estats membres de la Unió Europea en el marc de l'Assistència Mútua, així com d'uns altres països per acords internacionals subscrits (OCDE).
El 2019, l'import del deute objecte de recàrrec de constrenyiment va ascendir a 4.111,2 milions d'euros. Per part seua, s'ha cancel·lat deute per un import de 2.786,7 milions d'euros.
Per origen, els ens externs amb major import de deute a gestionar per l'Agència Tributària durant 2019 han sigut els Departaments Ministerials (34,6 per cent), les comunitats autònomes (12 per cent) i l'Organisme Autònom Direcció de Trànsit (8 per cent).
Pel que fa a les comunitats autònomes, amb major import de deute gestionat el 2019, destaquen Andalucía i Catalunya.
Altres actuacions relatives al control en fase de recaptació
En el marc de l'assistència mútua entre països membres de la Unió Europea, l'Agència Tributària ha enviat a uns altres països membres, durant 2019, 1.614 peticions, enfront de les 906 enviades el 2018.
Estos requeriments inclouen peticions de cobrament, informació, notificació i adopció de mesures cautelars.
Al seu torn, també s'han atés peticions rebudes de països membres de la Unió Europea, assolint el 2019 la xifra de 1.859 peticions, enfront de les 1.607 de 2018.