3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, diferent d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.
Els ingressos tributaris el 2020 van anar un 8,8 per cent inferiors als de 2019, assolint un import de 194.051 milions d'euros. La diferència entre el creixement dels ingressos nets i els bruts analitzats en l'apartat anterior té la seua explicació en l'evolució de les devolucions realitzades que, l'any 2020, van superar en 234 milions a les de l'any anterior assolint un creixement interanual del 0,4 per cent.
Així mateix, en el Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total Nova finestra i en el Gràfic núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributaria Nova finestra (Annex), es desenvolupa esta informació.
La pandèmia, així com les conseqüents mesures de restricció preses per a limitar els seus efectes, van deteriorar l'activitat econòmica i, amb ella, els ingressos tributaris. Estos, a més, es van veure afectats, de forma positiva, per l'impacte dels canvis normatius i de gestió i, de forma negativa, pel pagament de les elevades sol·licituds de devolució que s'havien presentat el 2019. Els ingressos en termes homogenis, que corregixen la major part de l'efecte d'estos dos factors, van caure un 7,9 per cent, xifra similar a la que s'estima per a les bases imposables dels principals impostos.
El Quadre núm. 15. Ajustaments per impacte de canvis normatius Nova finestra (Annex) presenta, de manera detallada, les mesures que van tindre efecte durant l'any i el seu impacte sobre els diferents impostos. L'impacte net dels canvis normatius i de gestió que han tingut alguna repercussió rellevant sobre els ingressos el 2020 s'estima en 2.940 milions.
Un aspecte a destacar a l'analitzar les mesures normatives i de gestió és la separació en dos blocs clarament diferenciats. D'una banda, estan les mesures alienes a la COVID que en la seua majoria eren, a més, prèvies a l'aparició d'este. L'impacte d'este grup de mesures és positiu per valor de gairebé 4.000 milions. Per un altre, estan les mesures de diferent tipus que es van anar prenent des de mitjan març, la major part d'elles per tal de limitar els efectes de la pandèmia sobre les obligacions dels contribuents. En conjunt estes mesures es valoren en alguna cosa més de 1.000 milions per al total de l'any, encara que una de les característiques d'estes mesures va anar la seua desigual distribució al llarg dels mesos, arribant a suposar durant els primers mesos de seu entrada en vigor una reducció de la recaptació de més de 4.300 milions, esmorteint-se durant els mesos posteriors.
Pel que fa a les mesures sense relació amb la COVID, bona part no són impactes propis de 2020, sinó de 2019, però que s'inclouen a l'afectar a la taxa de variació entre ambdós anys. En esta situació estan les devolucions per la prestació de maternitat en l'IRPF, les derivades de sentencies en l'impost sobre societats i en l'Impost sobre Successions i Donacions, i els abonaments pels DTA també en Societats. Totes elles van anar realitzades de manera extraordinària el 2019, alterant negativament la comparació amb l'any anterior i al contrari el 2020. Altres impactes, encara que es produïren el 2020, eren també conseqüència de decisions anteriors. És el cas de l'efecte el 2019 sobre la quota anual de l'IRPF de la liquidació de l'impost associat a les prestacions per maternitat pagades el 2018 (abans de la sentencia) i de l'ampliació de les deduccions familiars (iniciada el 2018, però completada en la declaració de 2019 presentada el 2020); de l'augment dels ingressos per la recuperació de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica; de l'increment en la recaptació de l'Impost sobre Hidrocarburs pel desplaçament a 2020 de part dels ingressos derivats del canvi en la tarifa autonòmica que va tindre lloc el 2019; i de les pèrdues pel Gravamen sobre Loteries a l'elevar-se el llindar d'exempció. A més, es van registrar ingressos i devolucions extraordinàries en l'impost sobre societats per sentencies dictades el 2020; en els primers l'import va anar de 1.081 milions i en les segones de 406 milions (els interessos generats per la declaració d'inconstitucionalitat del RDL 2/2016 que va modificar la forma de càlcul dels pagaments fraccionats).
Per part seua, les mesures aprovades per a combatre les conseqüències de la COVID es poden agrupar en tres tipus:
-
Mesures destinades a facilitar el compliment de les obligacions fiscals.
Estes mesures inclourien:
-
El retard en la presentació d'autoliquidacions des del 15 d'abril al 20 de maig per a empreses amb volum d'operacions inferior a 600 mil euros (RDL 14/2020).
-
La concessió d'ajornaments a empreses amb un volum d'operacions no superior als 6 milions d'euros i deute tributari inferior a 30 mil euros (RDL 7/2020), a aquelles amb deutes derivades de declaracions duaneres (exceptuat l'IVA; RDL 11/2020) i als contribuents a l'espera de la concessió del finançament recollida en el RDL 8/2020 (RDL 15/2020).
-
La suspensió de terminis dels deutes tributaris (RDL 8/2020 i RDL 15/2020), derivades, entre d'altres, dels venciments dels acords d'ajornament i fraccionament concedits amb anterioritat a l'estat d'alarma (terminis que, en els moments de confinament estricte, amb el tancament d'oficines, podien ser difícils de complir).
En els tres casos es tracta d'un ajornament dels pagaments per part dels contribuents. Per això, l'impacte inicial que van tindre estes mesures es va anar diluint amb el pas dels mesos. La primera mesura (endarrerisc en la presentació de les autoliquidacions) és, en este sentit, un cas extreme: l'impacte negatiu es va produir el mes d'abril i es va recuperar per complet el maig. En els altres dos (ajornaments i suspensió) l'impacte inicial (2.668 milions i 1.629, respectivament) es va anar reduint conforme s'anaven ingressant les quantitats ajornades, especialment durant els mesos d'octubre i novembre, coincidint amb el final del termini de sis mesos concedit. No totes les quantitats van anar recuperades l'any (com es pot veure en el Quadre), de manera que el procés es prolongarà encara durant els primers mesos de 2021.
Cal aclarir, d'altra banda, que la xifra d'ajornaments comentada anteriorment (2.668 milions) no es correspon estrictament amb els sol·licitats a l'empara del RDL 7, 11 i 15 (per valor de 2.511 milions) a l'incloure's també uns altres ajornaments que, sense ajustar-se a les condicions d'aquell RDL, es van qualificar de de caràcter extraordinari respecte a l'evolució normal de la sèrie. A efectes pràctics la diferència entre considerar una o una altra xifra és poc important, sobretot tenint en compte que el ritme de recuperació dels dos tipus d'ajornaments va anar similar (fins final d'any es va recuperar aproximadament el 92 per cent dels imports implicats en els ajornaments concedits).
-
-
Mesures amb l'objectiu de reduir els pagaments fraccionats de les xicotetes empreses.
Per dos vies:
-
El canvi en la forma de liquidació dels pagaments fraccionats aprovat en el RDL 15/2020 que va possibilitar, d'una banda, aplicar en l'IRPF l'estimació directa el 2020 sense impedir l'opció de tornar a l'estimació objectiva el 2021, i, per un altre, en l'impost sobre societats passar a tributar segons els beneficis realment obtinguts en lloc de fer-ho per l'última quota anual presentada. En este últim cas, en el primer pagament es van poder acollir els contribuents amb volum d'operacions inferior a 600 mil euros i des del segon pagament també aquells amb volum d'operacions menor de 6 milions.
-
L'eliminació en l'estimació objectiva del còmput com dies d'exercici de l'activitat els dies naturals en els que haguera estat declarat l'estat d'alarma (RDL15/2020).
-
-
Mesures relacionades amb l'IVA.
En tres vessants:
-
Possibilitat de canvi en la forma de liquidació i eliminació dels dies en estat d'alarma per als subjectes passius acollits al Règim Simplificat (RDL 15/2020), a semblança dels contribuents en estimació objectiva de l'IRPF.
-
Aplicació del tipus zero en les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per a combatre els efectes de la COVID destinataris dels quals siguen entitats públiques, clíniques i centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social (RDL 15/2020); en principi des del 22 d'abril fins el 31 de juliol, encara que posteriorment va anar prolongat.
-
Rebaixa del tipus al 4 per cent als llibres, periòdics i revistes digitals (RDL 15/2020).
El 2020 es van aprovar d'altres rebaixes de tipus a l'IVA (al 4 per cent per a les màscares quan el destinatari és diferent dels que es beneficien del 0 per cent), però per seu data d'aprovació (RDL 34/2020, de 17 de novembre) els seus efectes només es començaran a notar en els ingressos de 2021.
-