3.2.1. Evolució d'ingressos per Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos per IRPF van créixer el 2020 un 1,2 per cent. Tenint en compte l'entorn tan desfavorable, la dada seguiria sent positiu fins i tot si es resta l'impacte positiu dels canvis normatius i de gestió (sense ells, els ingressos serien aproximadament els mateixos que el 2019). La raó principal d'este bon comportament de l'impost va anar l'efecte que va tindre sobre els ingressos l'elevat creixement de les rendes d'origen públic (salaris i pensions) al que se suma la comparació amb l'any 2019 en el que es va realitzar la major part de les devolucions que es van derivar de la sentencia que va declarar exemptes les prestacions de maternitat.

Els ingressos per retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques van créixer un 1,5 per cent. Com s'ha este, l'evolució va anar molt diferent en el sector públic i en el sector privat, afectat este de ple per la situació econòmica.

Els ingressos per retencions en el sector privat van disminuir un 0,8 per cent. En esta xifra s'inclouen els imports procedents d'ajornaments concedits durant els primers mesos de la pandèmia i que es van anar recuperant al llarg de l'any. La caiguda no és gran en comparació de la que es va observar en l'activitat, el que s'explica per dos motius. El primer van anar l'ERTO que van suavitzar l'impacte sobre el treball. Gràcies a l'ERTO els treballadors es van mantindre en les empreses, encara que part dels seus salaris els passara a pagar el Servei Públic d'Ocupació (SEPE). En termes de retencions, açò va suposar una reducció d'ingressos (el tipus de retenció aplicat sobre la part de salari sufragada pel SEPE va anar pràcticament zero), però menor que la que haguera significat la desaparició d'aquells llocs de treball. El segon motiu ha de veure amb la reestructuració del treball que va comportar la recessió econòmica provocada per la pandèmia, amb major incidència en sectors, com l'hostaleria i la restauració, amb nivells salarials i tipus de retenció baixos. La conseqüència va anar que el tipus efectiu de retenció en el sector privat va augmentar. Precisament este diferent impacte de la crisi en els diferents sectors productius ajuda a explicar la disparitat entre el lleuger incremente dels ingressos per retencions que es va registrar a les Grans Empreses (0,8 per cent) i el retrocés del 4,1 per cent que es va observar en les pimes (inclòs la resta d'ingressos que recull els ajornaments concedits i finalment ingressats).

Als AA. PP. els ingressos per retencions van augmentar un 7 per cent. El comportament va anar similar al que venien tenint estos ingressos el 2019 (el creixement aleshores va anar del 6,5 per cent) i açò es pot dir tant per als salaris com per a les pensions. En el primer cas es va produir un repunt en l'última part de l'any per l'increment de les contractacions en sanitat i educació, i pel pagament del tercer tram de la regularització retributiva en els cossos de seguretat. El creixement final de 2020 de les retencions per salaris va anar superior al 7 per cent, amb un augment per damunt del 5 per cent en la massa salarial i la resta degut a la pujada del tipus mitjà. En les pensions les retencions van créixer prop del 6,5 per cent, pujada similar a la de 2019, encara que amb una distribució diferent: la pensió mitja va pujar menys (el 2020 no va haver-hi els increments que es van produir el 2018 i 2019) i el tipus efectiu molt més (3,5 per cent enfront d'un 2019 en el que afligixes va créixer perquè les pensions més baixes es van beneficiar de majors pujades), compensant fins i tot el menor creixement en el nombre de pensionistes (0,5 per cent, 1,2 per cent el 2019).

La declaració anual, no afectada per la COVID al tractar-se de la liquidació de l'exercici 2019, també va aportar al creixement de l'impost. En concret, els resultats nets de la declaració anual van augmentar en 1.366 milions, encara que més de 1.100 es van deure a les majors devolucions extraordinàries per la prestació de maternitat fetes el 2019. En qualsevol cas, la campanya va anar positiva, amb un augment dels ingressos bruts del 5,1 per cent malgrat que les rendes que normalment estan darrere d'estos ingressos (empresarials i guanys patrimonials no subjectes a retencions ni pagaments fraccionats) no van augmentar substancialment el 2019 (com es recordarà, el 2018 havien assolit un nivell molt elevat, sobretot els guanys). En relació amb les devolucions de campanya, el creixement va anar del 2,8 per cent i es va mantindre un ritme de realització similar a les campanyes dels últims anys.

A la resta d'ingressos de l'impost només van millorar pel que fa a l'any anterior les retencions per guanys en fons d'inversió. L'any va començar amb forts creixements que es van truncar durant els primers mesos de l'estat d'alarma; després de l'estiu, es va reprendre la tendència prèvia fins acabar l'any amb increments superiors al 50 per cent. En el conjunt de l'any l'augment dels ingressos va anar de l'11,6 per cent. En uns altres conceptes la situació va anar la contrària. Les retencions per rendes de capital mobiliari van disminuir un 20 per cent, amb taxes negatives des de març. La contracció en els dividends es va començar a notar prompte i en particular en les majors empreses (una cosa que es va traslladar també a l'Impost sobre la Renda de No Residents). Les caigudes observades en les retencions per arrendaments (-7,4 per cent) i en els pagaments fraccionats (-10 per cent) van respondre a la debilitat de l'activitat, encara que en l'últim cas també a la reducció d'ingressos induïda per les mesures aprovades a favor de les xicotetes empreses.

Evolució d'ingressos per impost sobre societats

Els ingressos de l'impost sobre societats van disminuir l'any 2020 un 33,2 per cent. Esta caiguda dels ingressos no dóna una bona mesura de l'evolució dels beneficis. Bona partix de la mateixa es deu a la realització de devolucions de l'exercici 2018. No obstant això, l'impacte d'aquell desplaçament es va veure esmorteït per l'existència d'ingressos extraordinaris per sentencies i per la comparació amb l'any 2019 en el que va haver-hi devolucions també per este motiu i pels abonaments dels DTA a algunes empreses. Si es corregixen tots estos elements, els ingressos haurien caigut 10 punts menys, al voltant del 23 per cent. Esta taxa està d’acord amb el comportament dels pagaments fraccionats, que són el component més important de l'impost, el més lligat als resultats de les empreses l'any i que el 2020 van disminuir un 27,1 per cent.

Els pagaments fraccionats van reflectir la interrupció de l'activitat des del primer moment (la caiguda del primer pagament es deu a la segona quinzena de març, els primers dies amb confinament estricte). Les pèrdues van anar més intenses a les Grans Empreses i grups, i dins d'este col·lectiu, en els grups consolidats, els més importants dels quals van tributar el 2019 en la modalitat de pagament mínim. La informació disponible sobre els resultats a les Grans Empreses i grups indica que els beneficis van caure el 2020 un 34,5 per cent (-44 per cent en els grups) i la base imposable un 22,5 per cent (-31,5 per cent en els grups). Pel que fa a les pimes, que en la seua majoria declaren, no pels beneficis de període, sinó per l'última quota anual presentada, els seus pagaments van disminuir un 7,6 per cent. Malgrat que estos pagaments, per seu forma de càlcul, solen respondre amb endarrerisc a la situació econòmica de les empreses, el 2020 la intensitat de la caiguda de l'activitat va fer que els resultats anaren més negatius de l'esperat, en particular en el segon pagament degut al fort descens en els pagaments de pimes que es calculen segons el benefici (al voltant d'un intervinc del total). A açò cal sumar l'impacte de les mesures adoptades en benefici de les pimes, també concentrat especialment en aquell segon pagament, i la reducció en el nombre de contribuents.

A la resta dels ingressos de l'impost només es va registrar creixement, com s'ha vist en l'IRPF, en les retencions procedents de guanys en fons d'inversió. En les altres retencions (capital mobiliari i arrendaments) el comportament va anar similar al comentat en l'IRPF, i en la declaració anual (corresponent a 2019) els ingressos van disminuir lleugerament (-1,2 per cent).