3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, diferent d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional.
Els ingressos tributaris el 2021 van anar un 15,1% superiors als de 2020, assolint un import de 223.385 milions d'euros. La diferència entre el creixement dels ingressos nets i els bruts analitzats en l'apartat anterior té la seua explicació en l'evolució de les devolucions realitzades que, l'any 2021, van caure un 3,1%, el que va suposar la realització de 1.680 milions menys.
Així mateix, en el Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total i en el Gràfic núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributària (Annex), es desenvolupa esta informació.
Al comparar-se amb un any tan negatiu com va anar el 2020, l'elevada taxa de creixement no dóna una bona idea del que va anar el comportament de la recaptació de 2021. La comparació amb l'any 2019 ajuda a fer una millor valoració. En este sentit, els ingressos de 2021 van anar un 5% superiors als de fa dos anys, amb resultats positius en les grans figures (IRPF, impost sobre societats, IVA) amb l'única excepció dels Impostos Especials. La causa fonamental de l'augment dels ingressos va anar la recuperació de les bases imposables creixement del qual s'estima provisionalment en l'entorn del 13%, superant en al voltant d'un 4% les observades el 2019. Al contrari, les nombroses mesures de diferent signe que van tindre impacte en la recaptació no van suposar, en termes nets, una xifra significativa.
El Quadre núm. 15. Ajustaments per impacte de canvis normatius (Annex) presenta, de manera detallada, les mesures que van tindre efecte durant l'any i el seu impacte sobre els diferents impostos. En ell es pot apreciar que els canvis normatius i de gestió que van afectar als ingressos el 2021 van anar nombrosos, però, com s'ha comentat, el seu impacte conjunt en termes nets no va anar molt rellevant i s'estima en-501 milions.
Les mesures es poden agrupar en quatre blocs diferents: el grup relacionat amb les mesures que van anar posades en marxa al llarg de 2020 per a combatre, de diferents formes, els efectes de la COVID (en el quadre comprendrien els quatre primers apartats); un segon bloc que contindria els canvis normatius inclosos en els PGE-2021; un tercer conjunt de mesures serien les aprovades a fi de pal·liar l'impacte de la pujada dels preus de l'electricitat; i l'últim grup que recolliria ingressos i devolucions de caràcter extraordinari. Cal aclarir que la perspectiva del quadre és sempre la d'intentar corregir tots aquells elements que poden distorsionar la taxa de variació dels ingressos i, per això, s'inclouen mesures de 2021, sinó també aquelles que, sent de 2020, alteren la comparació amb 2021. Esta forma de procedir afecta en particular al primer i al quart grup assenyalats anteriorment.
Com es pot veure en el quadre, les mesures que major impacte van tindre el 2021 van anar les relacionades amb el preu de l'electricitat. En total la reducció d'ingressos que van comportar estes mesures va anar de 1.605 milions. Les primeres mesures es van aprovar a finals de juny i van suposar la rebaixa del tipus de l'IVA (del 21 al 10 %), aplicable al consum d'electricitat en els contractes de la qual potencia contractada anara inferior a 10 kW (bàsicament el consum domèstic), i la supressió del tercer trimestre de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica. Ambdues mesures van suposar una pèrdua d'ingressos valorada en 1.269 milions (509 milions procedents de l'IVA pel període juny-octubre, i 760 pel tercer trimestre de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica). Posteriorment, a mitjan setembre, es van ampliar les mesures afegint la rebaixa del tipus (del 5,11% al 0,5 %) en l'Impost Especial sobre l'Electricitat i estenent la supressió de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica al quart trimestre (esta última mesura ja sense efecte el 2021 ja que aquell trimestre s'haguera ingressat el febrer de 2022). L'impacte de la rebaixa del tipus en l'Impost Especial sobre l'Electricitat es xifra en 336 milions pels consums entre el 15 de setembre i l'últim dia de novembre, que és el període comptabilitzat en els ingressos de 2021.
El segon bloc d'impactes per importància quantitativa és el de les mesures aprovades en els PGE-2021 que van significar un augment de la recaptació de 1.462 milions. Cabria distingir tres grups. El primer és el que ha de veure amb pujades de tipus i inclou tres mesures: l'increment del tipus en la base general de l'IRPF dirigit a les majors rendes (amb un impacte de 131 milions en retencions que es completaran el juny d'este any quan s'este la declaració anual); el pas a tipus general a l'IVA de les begudes ensucrades (314 milions pels deu primers mesos de vigència); i la pujada de dos punts (del 6 al 8 %) en el tipus de l'Impost sobre Primes d'Assegurança (476 milions pel període gener-novembre).
Dins de les mesures dels PGE-2021, el segon grup estaria constituït pels dos nous impostos: l'Impost sobre Transaccions Financeres i l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals. Ambdues figures van entrar en vigor ja començat l'any, però amb l'obligació d'ingressar els imports meritats des de l'1 de gener. L'impacte sobre la recaptació de 2021 va anar de 462 milions (296 del període gener-novembre en el primer cas i 166 dels tres primers trimestres en el segon).
En tercer lloc, una mesura que també estava inclosa en els PGE-2021 és la limitació al 95 per cent de l'exempció de les rendes procedents de participacions en beneficis o de la transmissió de les mateixes en l'impost sobre societats per a empreses de la qual volum de negoci supere els 40 milions d'euros. El 2021 la mesura es va aplicar sobre els pagaments fraccionats i s'estima que va suposar un augment d'ingressos de 79 milions. L'impacte va anar xicotet perquè la majoria de les empreses afectades van tributar el 2021 a través del pagament mínim que depén dels beneficis i no de la base imposable que és la modificada per la norma. De fet, es calcula que la base aflorada per la mesura va anar de més de 1.650 milions i menys d'un 15 per cent dels mateixos corresponia a empreses que van tributar d'acord amb la base. L'efecte de la mesura es va completar al liquidar l'any en la declaració anual que en la majoria dels casos es va presentar el juliol de 2022. D'acord amb la informació d'aquelles declaracions, l'impacte complet va anar de 412 milions i, per tant, el seu impacte es va repartir entre 2021 (79 milions dels pagaments) i 2022 (333 en la quota diferencial). L'augment de la base per esta mesura va anar de 3.269 milions i, d'ells, 2.153 es van traduir en un major imposat i 1.117 van correspondre a empreses amb base imposable zero.
Els impactes derivats d'ingressos i devolucions extraordinàries van restar 824 milions. Este és un grup molt heterogeni que inclou tant devolucions realment realitzades el 2021 (473 milions per actes úniques forals a l'IVA i 94 milions per sentencies en l'Impost sobre Renda de No Residents), com l'impacte diferencial provocat per algunes mesures que s'arrosseguen del passat (prestacions per maternitat, interessos conseqüència de la sentencia d'inconstitucionalitat del Reial decret-llei 2/2016 de pagaments fraccionats) o pels ingressos d'actes en l'impost sobre societats que va haver-hi el 2020.
En l'últim lloc estarien totes les mesures lligades a la COVID posades en marxa el 2020 i que van afectar de diferents formes a la comparació dels ingressos entre 2021 i 2020. En total estes mesures van suposar 466 milions. Les més rellevants són les relacionades amb la liquiditat de les empreses que van estar vigents el 2020 (també durant el primer trimestre de 2021, però amb un impacte molt menor). Es tractava de facilitar el pagament de les obligacions fiscals, mitjançant l'ajornament del mateix. Això va reduir la recaptació el 2020 (pels imports no ingressats abans de finalitzar l'any) i per això el 2021 van tindre un impacte positiu. En segon lloc, estan les mesures de suport a les pimes, mesures que van prendre diverses formes (en particular: canvis en la modalitat, eliminació dels dies en estat d'alarma en el còmput dels mòduls i augment de la reducció general del 5 per cent al 20/35 per cent en l'estimació objectiva de la renda). Els canvis van tindre un efecte negatiu a l'IVA del règim simplificat i en els pagaments fraccionats de l'IRPF de 2020 i en el primer pagament de 2021, encara que el major impacte es va observar a l'aplicar-se la nova reducció general en la declaració anual de l'IRPF (-195 milions, inclòs l'impacte restant de l'eliminació dels dies en estat d'alarma). I un tercer element a destacar dins d'este grup de mesures van anar les rebaixes de tipus en els productes relacionats amb la COVID (màscares, vacunes, PCR, …). En este cas l'impacte és menor del que podria pensar-se al calcular-se en termes diferencials respecte a l'any anterior en el que ja estaven vigents algunes de les mesures.