3.2.1. Evolució d'ingressos per Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos per IRPF van créixer el 2021 un 7,5 per cent. Cal recordar que este impost va créixer també el 2020 (1,2 per cent) gràcies, sobretot, als salaris públics, a les pensions, a les polítiques de sosteniment de rendes (prestacions per desocupació, transferències per ERTO, ajuts als autònoms) i a les mesures fiscals de suport a les pimes. És per este creixement el 2020, a què s'afegix el d'este any, que la xifra d'ingressos el 2021 és un 8,8% superior a la de 2019 i és el creixement d'este impost el que explica la major part de l'augment de la recaptació total pel que fa a aquell any.

El creixement el 2021 es va basar en quatre elements: l'augment de les retencions del treball (en particular de les pimes), la disminució de les devolucions (inclosa l'Assignació a l'Església Catòlica, de la qual liquidació de 2019 es va avançar a desembre de 2020), el creixement dels pagaments fraccionats de les empreses personals i l'excepcional incremente de les retencions sobre els guanys patrimonials en fons d'inversió.

El 2021 els ingressos per retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques van créixer un 6,1% (7,7% pel que fa a 2019). L'augment va anar parell en el sector privat i en el públic (7% i 6,8% respectivament), encara que cal tindre en compte que en les Administracions Públiques l'any passat va anar també de creixement i que partix de les retencions del sector privat el 2020 es van comptabilitzar a la resta d'ingressos a l'estar afectats pels ajornaments propiciats per les mesures fiscals per a pal·liar la situació de falta d'activitat de les empreses (si se sumen aquells imports el 2020 l'increment en el sector privat es reduiria un punt i mitjà).

Dins del sector privat el major creixement es va observar en les pimes ingressos dels quals per retencions van créixer un 14,7% enfront del 3,6% de les Grans Empreses. Estes últimes no van arribar a caure el 2020 per l'existència d'alguns ingressos extraordinaris i això va fer que el 2021 la taxa no anara molt elevada. En qualsevol cas, en comparació de 2019, les pimes també van recuperar la seua posició amb més intensitat que les Grans Empreses (+5,4% en les primeres, +4,4% en les segones). En esta comparació amb 2019 cal introduir el factor del canvi sectorial que s'ha produït en els dos últims anys, reduint-se la importància d'activitats amb salaris i tipus efectius més xicotets que la mitja. Este factor ha suposat un creixement del tipus de retenció i, en conseqüència, que les retencions superen el nivell de fa dos anys, malgrat que la massa salarial del sector privat no haja assolit encara les xifres de 2019.

En els ingressos per retencions de les Administracions Públiques, els procedents de salaris van créixer un 6,6% i els de pensions un 7,2 %; en el primer cas per davall de 2020 i, en el segon, al contrari. En els salaris l'any va començar amb un ritme de creixement alt, similar al que s'havia observat després de l'estiu de 2020 com a conseqüència de les contractacions en sanitat i educació. Este impacte (i un altre similar derivat de la regularització retributiva dels cossos de seguretat) es va anar difuminant segons transcorrien els mesos i, excepte algun incremente ocasional, la tendència va anar de moderació. A diferència de 2020, en què el creixement es va produir malgrat la caiguda del treball en les Corporacions Locals i en l'Administració Central, el 2021 el resultat final de l'any es va haver de, sobretot, precisament a l'augment del treball, que a més va fer que es moderaren les pujades salarials i el tipus efectiu. En les pensions, en canvi, la pauta va anar de relativa estabilitat al llarg de l'any, amb augments en l'entorn del 7,1% des de març, distribuïts de manera equilibrada entre l'increment de la massa de pensions i del tipus.

El segon element que va permetre l'avanç dels ingressos va anar la disminució de les devolucions realitzades. Com es tractarà en el següent apartat, les devolucions lligades a la declaració anual van disminuir un 4,6%. A açò se suma el fet que també va estar fora del patró normal la manera com es va realitzar la liquidació anual de l'Assignació a l'Església Catòlica. Aquella liquidació se sol fer el gener pels saldos pendents de la declaració de dos anys abans. Tanmateix, la corresponent a 2019, que s'hauria d'haver pagat el gener de 2021, es va avançar a desembre de 2020. La conseqüència va anar que el 2021 els imports per este concepte van anar menors que els de 2020 i, per tant, el seu impacte negatiu sobre els ingressos també.

En línia amb el comentat en uns altres llocs d'este informe, els elevats creixements en les pimes també es van reflectir en un notable incremente dels pagaments fraccionats de les empreses personals: un 17,4% pel que fa a 2020 i un 5,7% per damunt de 2019. Els pagaments van estar afectats per diverses mesurades normatives el 2020 i 2021 (vegeu el Quadre d'impactes), encara que la de major impacte (l'augment de la reducció general aprovada a finals de 2020) va tindre efecte en la declaració anual (de fet, el descens dels ingressos en esta va anar pràcticament del mateix import que l'impacte estimat d'esta mesura).

L'últim element a destacar el 2021 va anar l'excepcional creixement de les retencions derivades dels guanys patrimonials en fons d'inversió. El 2020 no havien tingut dolents resultats (van anar les úniques retencions sobre rendes del capital que no van caure, fins i tot van pujar prop d'un 12 %), però el 2021 seu incremente va anar extraordinari: un 86,2%. Mai abans s'havia assolit un nivell com el de 2021 (1.052 milions). Fins no conéixer el detall de les operacions realitzades (només es disposa de la dada agregat declarat per cada entitat) no es pot saber quins van anar les raons d'este peculiar comportament. En les altres retencions sobre el capital, la situació no va anar tan favorable. En les retencions sobre rendes del capital mobiliari es va registrar un creixement del 7,4%, insuficient per a compensar la forta caiguda de 2020 (-20 %), de manera que els ingressos seguixen més d'un 14% per davall dels obtinguts el 2019. I una cosa semblant es pot dir de les retencions per arrendaments; el 2021 es van situar pràcticament al nivell de 2020 i, per tant, els seus ingressos es mantenen allunyats dels de 2019 (-7,6 %).

Evolució d'ingressos per impost sobre societats

Els ingressos de l'impost sobre societats van augmentar l'any 2021 un 67,9%. Este és un dels casos en els que la taxa de 2021 pot no donar una idea correcta del que va anar l'any, al comparar-se amb un 2020 en el que la caiguda va anar molt feta embalum i no tota ella per raons econòmiques (cal recordar que, del 33,2% de descens, al voltant de 10 punts s'explicaven per la gestió de les devolucions). Per això, és millor fer les comparacions amb 2019. En eixe cas es conclou que la recaptació de 2021 va anar un 12,2% més alta que la d'aquell any. Cal tindre en compte també que el 2021 es van produir un parell d'operacions societàries que van aportar uns 2000 milions d'ingressos addicionals no lligats a l'evolució normal dels beneficis. En qualsevol cas, fins i tot sense comptar estos atípics, la recaptació continuaria sent superior a la de dos anys abans (+3,8%).

La major part del creixement de l'impost el 2021 s'explica per l'evolució dels pagaments fraccionats. Els pagaments van augmentar el 2021 un 53,4% (-26,9% el 2020). La xifra final de pagaments és un 12,1% major que el 2019 (+3,1% si es tenen en compte els atípics comentats). El perfil l'any és el reflex del que va succeir el 2020, en què les setmanes inicials de confinament van tindre un fort impacte en el primer pagament i el segon va recollir la major part de la interrupció de l'activitat. D'ahí els forts creixements del primer i segon pagament el 2021 i el més moderat del tercer. El creixement de la base imposable, que és el que està darrere del comportament dels pagaments, va anar una mica menor a les Grans Empreses i grups, un 36,9%. La diferència amb l'increment dels pagaments es deu al major pes dins dels ingressos del pagament mínim (que es calcula sobre el resultat comptable i no sobre la base) com a conseqüència del fort augment dels beneficis (73,9%, 54,9% si es resten les dues operacions esmentades).

Per tipus de contribuent, els majors increments es van observar en els grups (fins i tot sense extraordinaris) que gairebé van duplicar els ingressos de 2020, encara que també van anar els que major caiguda van registrar aleshores. En comparació de 2019 i depurats, els pagaments serien un 3,4% majors que els d'aquell any. Els seus beneficis van augmentar més del doble (110,1 %), encara que sense les operacions extraordinàries haurien crescut un 74,4% i estarien a l'alçada dels de 2019. A les Grans Empreses els pagaments van créixer un 22,3% (+4,7% més que el 2019), aproximadament el mateix que seu base imposable i uns 10 punts menys que els beneficis, que van anar a més un poc superiors als de 2019. En les pimes el creixement va anar del 9,2%. Cal recordar que partix d'aquells pagaments no estan vinculats als beneficis, sinó que es calculen amb la quota de l'any anterior, en este cas del 2020 i, per això, afligixes van créixer (en este grup van pujar en el primer pagament, però van disminuir a partir del segon quan es van començar a calcular amb la declaració de 2020 presentada el juliol). A la resta de les pimes, les que paguen d'acord amb el benefici del període, els pagaments van augmentar prop del 40%.

Una altra part del creixement de l'impost va anar conseqüència de les menors devolucions realitzades com es posarà de manifest en l'apartat de devolucions. Este efecte positiu de la disminució de les devolucions es va veure compensat lleugerament pels ingressos bruts de la declaració anual que, al tractar-se de l'exercici 2020, van mostrar un descens del 6,7%.