Tipus de gravamen dels establiments permanents i imposició complementària

Conseqüències del Brexit en la imposició complementària

L'IRNR contempla disposicions específiques aplicables a residents d'uns altres Estats membres de la Unió Europea, disposicions que deixaran de ser aplicables als contribuents residents al Regne Unit una vegada finalitzat el període transitori, a partir d'1 de gener de 2021. Entre elles, en els supòsits de rendes obtingudes mitjançant establiment permanent, cal ressenyar la relativa a la imposició complementària (article 19 TRLIRNR).

La imposició complementària és exigible als establiments permanents d'entitats no residents quan transferisquen rendes a l'estranger.

La imposició complementària no serà aplicable quan es tracti de rendes obtingudes en territori espanyol a través d'establiments permanents per entitats que tinguen la seua residència fiscal en un altre Estat membre de la Unió Europea, fora que es tracti d'un país o territori considerat com jurisdicció no cooperativa, o en un Estat que haja subscrit amb Espanya un conveni per a evitar la doble imposició, en què no s'establisca expressament una altra cosa, sempre que existisca un tractament recíproc.

Amb el Regne Unit existix un conveni per a evitar la doble imposició, que no està afectat pel Brexit i continua sent aplicable. Aquell conveni no contempla este tipus d'imposició complementària, pel que la imposició complementària seguiria sense ser aplicable a entitats residents al Regne Unit via conveni.