Saltar al contingut principal

La gestió de l'Agència Tributària en els procediments amistosos sobre preus de transferència

A finals de 2022, l'OCDE va celebrar el "Dia de la Seguretat Jurídica", en què es van presentar les estadístiques de Procediments Amistosos de 2021 corresponents a 127 jurisdiccions de tot el món i es van atorgar els premis a diferents Estats per la seua gestió de controvèrsies fiscals internacionals.

Entre estos guardones destaca el concedit a Espanya, en la categoria 1.1, relativa al temps mitjà de resolució de procediments amistosos sobre preus de transferència.

Amb este premie es reconeix que Espanya és el país del món que ha usat menys temps mitjana a resoldre seus disputes de preus de transferència. Això, en relació amb tots els casos que el nostre país va concloure el 2021, que van assolir la xifra rècord de 142. I tenint en compte, a més, que el resultat de la majoria d'aquells casos va anar positiu; és a dir, que van concloure amb l'eliminació de la doble imposició.

Este termini mitjà va anar de 19,6 mesos, significativament per davall dels 24 mesos que establix com a objectiu l'estàndard mínim internacional en la matèria, així com dels 32 mesos que, de mitjana, s'han empleat en el total de casos que, a nivell global, es van resoldre l'any passat.

Darrera d'Espanya s'han situat en esta categoria el Regne Unit (20,9 mesos), Alemanya (23,1), el Canadà (25,4) i Dinamarca (26,8 mesos).

L'agilitat en la resolució dels procediments amistosos és un element de gran importància per a atorgar seguretat jurídica als grups afectats per la doble imposició econòmica internacional que habitualment generen els ajustaments de preus de transferència.

La gestió de l'Agència Tributària en este terreny ha sigut reconeguda en edicions anteriors d'estos guardones, tal com pot comprovar-se en l'abundant informació que sobre este particular oferix la pàgina web de l'OCDE.

Tales reconeixements, que es basen en dades estadístiques, s'expliquen, en gran manera, per un conjunt variat de factors susceptibles d'agrupar-se en dos categories: factors estratègics i operatius.

Els primers es referixen a les decisions que cada Administració tributària adopta al voltant dels elements generals que definixen l'activitat de gestió dels procediments amistosos. Entre ells cabria destacar l'organització, l'especialització i el tractament integrat dels preus de transferència.

L'Administració espanyola va optar, l'any 2016, per residenciar la competència dels procediments amistosos sobre preus de transferència a l'Agència Tributària. Tenint en compte la naturalesa d'estos casos, que es referixen a la situació particular de contribuents concrets, en què la informació i la interacció amb les funcions de comprovació i d'acord previ són factors fonamentals, esta forma d'organització presenta indubtables avantatges competitius.

Encara en l'àmbit organitzatiu, però enllaçant ja amb l'especialització, l'Agència Tributària va apostar el 2013 per la creació d'una Oficina central i especialitzada en fiscalitat internacional i preus de transferència: l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional. L'experiència i maduresa adquirida des d'aleshores per la ONFI, en el tractament dels preus de transferència, constituïx també un avantatge en l'intens debat que habitualment s'establix amb unes altres Administracions tributàries per a resoldre este tipus de disputes.

Finalment, i si bé el procediment amistós té les seues pròpies normes i objectius, no ha de contemplar-se aïlladament de la resta de procediments que incidixen en la política de preus de transferència d'un grup, ja siguen inspecciones,  APAS o la pròpia via interna de revisió; de manera que resulta necessari articular una estratègia que garantisca l'adequada interrelació entre tot això, i que a Espanya encarna la denominada estratègia 360º sobre preus de transferència.

Entre els factors operatius cabria assenyalar la planificació de les rondes negociadores, les ferramentes per al seguiment de casos, l'orientació a l'objectiu dels procediments i l'equip humà.

Les rondes negociadores es planifiquen amb més d'un any d'antelació, celebrant-se una, o fins i tot dos reunions anuals amb els nostres principals socis: els països europeus i els Estats Units. Des de finals de 2021 tornen a ser presencials. Arran de la pandèmia, s'han generalitzat les reunions per videoconferencia que permeten, en alguns casos, substituir a les pròpies presencials i, unes altres vegades, preparar-les o tancar "serrells".

La celebració d'estes rondes és clau per a tancar casos; ja que uns mesos abans els equips d'ambdues autoritats competents han d'intercanviar informes de posició i la informació necessària. La col·laboració de contribuents i assessores és molt important en esta fase per a agilitzar les discussions.

Després de cada ronda negociadora, és necessari fer un control i seguiment estretisc dels casos sobre els quals s'ha assolit un acord i sobre els quals no s'han tancat. Per fer-ho, així com per a recollir les dades estadístiques requerits anualment per la  UE i l'OCDE, ha sigut clau la implicació del Departament d'Informàtica de l'Agència Tributària; que ha elaborat l'aplicació informàtica de tramitació de procediments amistosos incorporada al nou Pla d'Inspecció.

Al costat del que és anterior, és necessari tindre sempre molt este l'objectiu dels procediments amistosos: eliminar la doble imposició, fet que suposa que les autoritats competents han de compatibilitzar la defensa d'arguments tècnics amb el necessari pragmatisme i flexibilitat, per tal de mantindre posicions que permeten assolir acords. Principalment tenint en compte que els convenis d'Espanya amb els seus principals socis preveuen clàusula d'arbitratge, garantint un acord si més no, siga entre autoritats competents o per una comissió arbitral.

Els procediments amistosos es tramiten i es negocien per persones, pel que l'element humà és essencial. La formació i especialització de l'equip de procediments amistosos d'Espanya i la bona entesa amb els equips d'unes altres Administracions permet assolir acords en terminis molt raonables que és, precisament, el que reconeix el guardó rebut el 2022 de l'OCDE.

Puntuacions obtingudes en la categoria 1 per Espanya, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà i Dinamarca