Anàlisi
Veure històricEn l'estadística conjuntural obtinguda a partir de la informació fiscal més enganxada a l'actualitat, l'informe Flaix de Vendes Interiors Diaris, es va observar, des de les primeres dades del mes de març, un canvi de tendència.
En estos moments està en marxa, com és costum en estes dates, la Campanya de Renda. Convé recordar que totes les persones que residixen al país i reben rendes, sense importar el lloc d'on provinguen, són contribuents de l'impost. Ara bé, no totes tenen l'obligació de presentar la declaració anual que liquida l'impost.
En els últims anys, els criptoactivos han passat de ser un nínxol reservat per als més entusiastes de la tecnologia a convertir-se en un fenomen financer amb dimensió global. Espanya no és aliena a esta tendència, i són cada vegada més persones i empreses les que estan mostrant interés en l'ús de criptomonedas i d'altres criptoactivos. Especialment a partir de 2024 amb l'entrada d'inversors institucionals, el sector dels criptoactivos ha experimentat una notable expansió, arribant a un valor de capitalització de 3,8 bilions de dòlars el 2025. A este creixement ha contribuït l'efectiva aplicació, a partir del 30 de juny de 2024, de part del Reglament (UE) 2023/1114 relatiu al mercat dels criptoactivos (més conegut com 'Mica' per les seues sigles en anglés 'Market in Crypto-Assets'), que marcó un hito importante en la regulación de estos activos en la Unión Europea, con implicaciones significativas para el mercado español.
S'ha publicat recentment l'Estadística de PIMES societàries i no societàries amb les dades provisionals corresponents a 2024. Esta publicació és l'anàlisi més detallat que es pot tindre d'este tipus d'empreses, les més nombroses en el panorama empresarial.
La sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas Latorre Atance contra Espanya, decisió de 18 de desembre de 2025 de la secció 5a, aplicació núm. 33818/22 suposa el primer contacte del Tribunal d'Estrasburg amb la responsabilitat de l'article 42.2 a) LGT, peça central en la lluita contra el frau i la simulació en perjuí del crèdit públic.
La recaptació associada als premis de loteries presenta particularitats que no s'observen en uns altres tributs. El seu comportament depén no només de la normativa, sinó també dels propis hàbits de cobrament i de l'estacionalitat característica d'estos sortejos.
L'últim Baròmetre Fiscal de l'Institut d'Estudis Fiscals publicat a juny de 2025 va posar de manifest que, malgrat que en la nostra societat estiga consolidada la idea de què la Hisenda Pública desenvolupa un paper fonamental per al sosteniment de la mateixa, amb un suport estable en el temps no inferior al 80%, un 22% de la població considera que es viuria millor sense impostos. Esta dada resulta preocupant, més encara que el tram de població més jove, de 18 a 24 anys, és el que mostra una major desafecció pel que és públic, sent gairebé un intervinc d'este grup el que està d'acord amb aquella afirmació.
El nou model de gestió informàtica dels Tribunals Economicoadministratius (TEIES) i de la Direcció General de Tributs (DGT) es descriu en la Resolució de 13 de gener de 2021, de la Secretaria d'Estat d'Hisenda (SEH).
Des de la implantació del sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) de l'IVA a mitjan 2017, les dades diaris de vendes que este proporciona es van convertir en peça clau del seguiment de la conjuntura dins del conjunt d'informació econòmica que oferix a aquell respecte l'Agència Tributària. Van anar un element fonamental en els moments més foscos del confinament, quan les estadístiques clàssiques no podien oferir respostes, però també en el seguiment diari de l'activitat setmana a setmana o en l'anàlisi d'episodis concrets que requerien l'existència de dades immediats per a entendre els que estava succeint. Així va ocórrer, per exemple, amb la sobra de transportistes, la DANA, o l'apagada.
La intensificació de la globalització econòmica, combinada amb el desenvolupament accelerat de solucions tecnològiques i digitals aplicades al sector financer, ha generat un entorn propici per a l'aparició de nous agents o intermediaris financers i modalitats de pagament. En el marc de la Unió Europea, les iniciatives normatives orientades a l'harmonització dels servicis financers han facilitat que entitats de pagament i entitats de diners electrònic puguen operar a Espanya, fins i tot des d'uns altres Estats membres o tercers països, en règim de lliure prestació de servicis i sense necessitat de comptar amb una estructura física en territori nacional. A Espanya esta evolució ha anat acompanyada de la consolidació d'intruments de pagament alternatius, com ara els comptes de pagament, les targetes en les seues diferents modalitats i els sistemes basats en telèfons mòbils, que han demostrat una eficiència notable en termes de rapidesa, disponibilitat i simplificació operativa dels moviments financers.