Durant les últimes setmanes s'han publicat algunes de les estadístiques que més curiositat desperten en els mitjans de comunicació i, en general, entreu els usuaris de les estadístiques de l'Agència Tributària. Es tracta de l'Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis i de l'Estadística declarants de l'IRPF majors municipis per codi postal. Ambdues formen part de l'univers de productes estadístics obtinguts a partir de la informació que proporcionen les declaracions de l'Impost sobre la Resta de les Persones Físiques (d'ara endavant IRPF).

La importància que té este grup d'estadístiques es correspon amb el paper central que juga l'impost sobre la renda personal en el nostre sistema fiscal. Per això, des dels primers anys després de la creació de l'IRPF a finals dels 70, es van començar a publicar els resultats en una forma molt pareguda al que hui es coneix com l'Estadística dels declarants de l'IRPF. Inicialment l'estadística tenia una difusió de molt curt abast, gairebé es podria dir que tenia un caràcter intern dins del Ministeri d'Hisenda. La difusió externa va arribar el 2005 amb la publicació en el web de l'Agència Tributària de les dades de l'exercici 2003 (encara que des de fa un parell d'anys també es poden baixar les estadístiques del període 1992-2002).

La riquesa informativa de la declaració de l'IRPF, juntament amb la millora dels dels mitjans tècnics en la gestió de la mateixa (esborrany, Renda Web, …), han permés desenvolupar altres productes vinculats a esta informació, unes vegades partint de detalls de la mateixa declaració i en unes altres ocasions enriquint aquella informació amb unes altres fonts. Les dues estadístiques que se citaven al principi són dos bons exemples, a què caldria afegir l'Estadística sobre la discapacitat en les declaracions de l'IRPF i l'Estadística de Rendiments d'activitats econòmiques. D'altra banda, al disposar ja d'un horitzó temporal ampli és possible comptar amb aplicacions com la Distribució de les declaracions d'IRPF, fitxer que acompanya a l'Informe Anual de Recaptació Tributària i que conté una selecció de dades amb els que es poden analitzar aspectes com l'evolució dels tipus mitjans per nivell de renda.

Des de mitjan els huitanta també es va anar explorant una altra via d'aprofitament de les dades com són les mostres de declarants. En col·laboració amb l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) es van posar a disposició d'investigadors mostres i panells de renda (el més antic disponible és un panell amb declaracions de 1982) e fins i tot es va desenvolupar un model de simulació de l'IRPF (el model MOSIR).

Ara bé, tota esta informació derivada de la declaració de l'IRPF té, per definició, una perspectiva personal (la renda declarada, en bona part, és la renda personal) i un àmbit incomplet (només té en compte als declarants). Encara que en alguns dels productes s'ha intentat construir una renda de la llar (identificant als cònjuges, afegint la informació del model de retencions del treball per als no declarants), per la pròpia concepció de l'impost esta aproximació, amb les dades de la declaració, és limitada.