La publicació a finals de juny de l'Estadística dels declarants de l'IRPF és el punt de partida d'una successió de publicacions relacionades amb esta declaració (en esta entrada de la newsletter es pot veure tota la constel·lació d'estadístiques derivades d'este model).

Des del punt de vista de la informació lligada al territori, l'estadística dels declarants mostra les dades només a escala nacional i autonòmic; de fet, caldria pensar en ella com 16 estadístiques (la nacional i les 15 estadístiques de les comunitats autònomes del Règim Fiscal Comú). Però uns mesos després de la seua publicació també es disposa de la informació amb desglosse municipal (Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis ) i inframunicipal (Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis dels majors municipis per codi postal ).

La profusió de dades que oferixen estes estadístiques permet múltiples anàlisi, tant transversals com al llarg del temps (la sèrie comença el 2013), però, si cal sintetitzar en dos elements els resultats principals, serien els següents: la persistència de les ciutats amb major i menor renda, i el diferent patró que tenen les rendes segons el tamany del municipi. L'edició de les estadístiques municipals de 2023 confirma estos dos trets.

Pel que fa al primer, ja l'any passat (veure ací ) es mostrava l'evolució de les sis ciutats amb major i menor renda des de 2013, constatant que diversos d'aquells sis municipis s'havien mantingut arriba o avall del rànquing durant aquells anys. El 2023 la situació és similar, com es pot veure en el següent quadre.

En el quadre es pot calcular també la distancia entre uns i altres. La renda mitja dels sis primers està al voltant dels 70.000 euros, mentre que en els sis últims no arriba als 14.500. Aquella distancia es reduïx si es considera la renda mitjana (la renda que deixa a la mitat de la població del municipi per damunt i a l'altra mitat per davall). La ràtio mitja/mitjana és una mesura de la desigualtat de la distribució de la renda dins de cada municipi, també, lògicament, més gran com més gran és la renda. El següent gràfic (ací  es pot consultar el detall) mostra els municipis on es troben les majors desigualtats entre codis postals dins de la mateixa localitat.

El fenomen de la persistència en la classificació es pot veure també analitzant la distancia entre el municipi amb major i menor renda i la renda mig total al llarg del temps. És el que es fa en els dos gràfics que figuren a continuació.

El primer dels gràfics correspon a Pozuelo que només el 2018 va cedir la seua primera posició de la classificació. Des de 2016 la seua renda mitja és al voltant de 2,8 vegades la renda mig total. El segon gràfic reflectix la situació al llarg del temps de Benamargosa que el 2023 va anar el municipi situat en última posició. També es pot observar certa estabilitat al voltant del 0,5, açò és, que en els últims 11 anys la renda mitja a Benamargosa ha sigut aproximadament la mitat que la del conjunt de municipis.

El segon element que resumix els resultats d'estes estadístiques és la diferent composició de les seues rendes. En el gràfic següent es mostra la distribució de la renda bruta segons les diferents fonts de renda (treball, capital i empresa) pel tamany del municipi.

Destaca especialment l'acumulació de rendes del capital (mobiliari, immobiliari i guanys patrimonials) en les sis ciutats amb més de 500.000 habitants, una cosa que ja s'assenyalava l'any passat  al comentar els resultats de les sis ciutats amb més renda, subratllant com aquella acumulació de rendes del capital s'havia anat incrementant amb el pas dels anys. Este diferent patró entre municipis no és més que una altra forma de veure un fenomen que s'observa quan s'analitza la distribució per decilas dels declarants de l'IRPF. Esta distribució es pot analitzar amb les dades contingudes en el fitxer DistribucionesIRPF que s'oferix amb l'Informe Anual de Recaptació Tributària. Els resultats de l'exercici 2023 figuren en este últim gràfic.