2024
En els últims anys hem assistit a nombroses situacions d'excepcionalitat. Entre les més destacables, pels seus efectes més globals i generalitzats, trobem la pandèmia ocasionada pel virus COVID-19 l'any 2020 i la Guerra d'Ucraïna, després de la seua invasió per part de Rússia, el 24 de febrer de 2022.
El Reial decret 117/2024, de 30 de gener (BOE 31 de gener de 2024), en el punt tres de la seua disposició final segona, ha modificat l'article 9 del Reglament General de Recaptació possibilitant que tant les entitats de pagament com les entitats de diners electrònic puguen accedir a la condició de col·laboradores en la gestió recaptatòria estatal e, fins i tot, a una eventual prestació del servici de caixa en les Delegacions de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i en les duanes, que fins ara estava reservada a les entitats de crèdit (Bancs, Caixes d'Estalvis i Cooperatives de Crèdit).
El 23 de març de 2021 el Tribunal Suprem va dictar dos sentencies (recursos de casació números 3688/2019 i 5270/2019), en les que va concloure que la comprovació dels requisits per a l'aplicació de règims tributaris especials havia de realitzar-se, necessàriament, pels òrgans competents, a través del procediment inspector.
Dijous 25 d'abril es va publicar l'Informe Anual de Recaptació Tributària de 2023.
L'Agència Tributària té establits com objectius estratègics fonamentals i permanents des de la seua creació tant la prevenció com la lluita contra el frau fiscal.
Amb anterioritat al sistema de pensions de la Seguretat Social vigent hui dia, la previsió social al nostre país estava organitzada a través de diverses mutualitats amb diferent naturalesa. En síntesi, mutualitats laborals (entitats gestores de la Seguretat Social), mutualitats substitutòries de les entitats gestores de la Seguretat Social i mutualitats complementàries a la Seguretat Social.
El marc normatiu delimitador de la competència territorial en la Inspecció Tributària ve delimitat per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d'ara endavant LGT ), pel Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (d'ara endavant RGAT) i per les normes d'organització de l'Administració Tributària.
Recentment la Sala Quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat Sentencia, de data 22 de febrer de 2024, en l'assumpte C-674/22, en què resol una petició de decisió prejudicial plantejada sobre la interpretació del Dret de la Unió, d'acord amb l'article 267 TFUE, pel Rechtbank Gelderland (Tribunal de Primera Instància de Güeldres, els Països Baixos), en el procediment que se seguia entre l'Ajuntament de Dinkelland, (Països Baixos) i el Ontvanger van de Belastingdienst/Grote ondernemingen, kantoor Zwolle (Organisme de Recaptació Tributària/Grans Empreses, oficina de Zwolle, els Països Baixos), en relació amb la denegació, per esta última administració, de l'abonament d'interessos compensatoris a l'Ajuntament de Dinkelland sobre un import de l'IVA que li va anar retornat.
La Llei 34/2015, de 21 de setembre, de modificació parcial de la Llei general tributària 58/2003, de 17 de desembre, va incorporar l'article 95 bis, que habilita a l'Administració a difondre un llistat d'incomplidors per deutes o sanciones a la Hisenda Pública espanyola, i que es configura com una excepció al principi general de confidencialitat de les dades tributàries.
La Sentencia del Tribunal Suprem número 130/2023, de 2 de febrer, recurs de casació núm. 5225/2020, ha desestimat el recurs interposat per l'Advocacia de l'Estat contra la Sentencia de 9 de juny de 2020, dictada per la Secció Setena de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional en el recurs d'apel·lació núm. 69/2019.
Com és sabut, el passat dia 6 de desembre de 2023 es va publicar al BOE el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació; tot això en desenvolupament directe de la nova lletra j) introduïda en l'article 29.2.j) de la LGT, mitjançant la llei 11/2021, de 9 de juliol, de prevenció i lluita contra el frau fiscal.
Les estadístiques tributàries publicades recentment permeten començar a tindre una visió completa del que va anar l'any 2023. Durant l'últim mes s'han conegut les dades de desembre de vendes, treball i salaris de les Grans Empreses i del comerç exterior, i les dades del quart trimestre de vendes, treball i salaris de les Grans Empreses i de les pimes societàries. Estes últimes tanquen també l'exercici per a l'Observatori de marges empresarials. Així mateix, s'ha completat la informació anual en l'Estadística de l'Impost de Matriculació de Vehicles Automòbils . Falta per conéixer la informació sobre la recaptació de desembre que, com és habitual, es publicarà a finals de març.
En els últims anys s'ha posat de manifest la necessitat de disposar d'informació relativa a la transformació que està experimentant l'economia deguda principalment a la digitalització. Les Administracions Tributàries, conscients de la importància de la informació nacional i internacional, van intentant consensuar models d'obtenció d'informació que faciliten l'intercanvi entre Administracions Tributàries.
En qualsevol àmbit en el que s'utilitze un llenguatge tècnic existix sempre un debat entre la necessària comprensió que hem de facilitar en el receptor i la imprescindible necessitat de precisió que exigix la bona praxi de l'emissor. Dit això, i en la mesura en què la societat ens està exigint un esforç de simplificació que millore la comunicació amb els ciutadans, l'Agència Tributària el va recollir ja com un dels seus objectius en la planificació estratègica de 2020-2023.
La missió fonamental de l'Agència Tributària és promoure i assegurar la correcta aplicació del sistema tributari. Per a complir amb este comés, l'Agència ha de dur a terme una sèrie d'accions que garantixen i faciliten el pagament de deutes tributaris, així com l'execució de procediments de cobrament, tant per als deutes de naturalesa tributària com per a uns altres deutes de la qual gestió ha sigut encomanada a l'Agència Tributària.
Tota la informació individual sobre salaris de la que disposa l'Agència Tributària procedix de la declaració anual informativa de les retencions sobre rendiments del treball i d'activitats econòmiques (model 190), d'obligada presentació per als ocupadors, siga quin siga el nombre d'empleats, els seus salaris, les seues retencions o el període de l'any en el que estos han estat contractats.
No és un secrete que en els últims temps l'Agència Tributària ha emprés un conjunt de mesures dirigides a facilitar no només el compliment pels ciutadans de les seues obligacions tributàries sinó també l'exercici dels seus drets.
L'objectiu estratègic principal de l'Agència Tributària és millorar el compliment voluntari de les obligacions tributàries. Per a aconseguir este objectiu, implementa una varietat de mesures, que inclouen educació cívica-tributària, assistència i informació als contribuents, prevenció del frau tributari i duaner, les actuacions de control a posteriori, l'impuls de modificacions normatives antifrau, col·laboracions amb uns altres organismes, les relacions cooperatives, etc.
L'objectiu principal que guia les actuacions de l'Agència Tributària és la millora del compliment en període voluntari, augmentant l'efecte induït de les seues actuacions de control i disminuint el pes dels resultats quantitatius obtinguts en estes activitats.