En els últims anys hem assistit a nombroses situacions d'excepcionalitat. Entre les més destacables, pels seus efectes més globals i generalitzats, trobem la pandèmia ocasionada pel virus COVID-19 l'any 2020 i la Guerra d'Ucraïna, després de la seua invasió per part de Rússia, el 24 de febrer de 2022.

La primera va donar lloc a una crisi generalitzada no focalitzada en el sistema financer (a diferència de la gran crisi subprime de l'any 2008), en què els sectors i empreses més afectades van anar aquells més sensibles a les mesures de restricció de la mobilitat (hostaleria, turisme, restauració, agències de viatge o el sector transportes). La segona va donar lloc no només a un reposicionament geopolític global i regional, sinó, a més, particularment a Europa, a un incremente de preus generalitzat, a l'afectació d'aquells sectors més vinculats i dependents de l'energia (electricitat, gas, petroli, carbó) i a un encariment i escassetat de primeres matèries.

En el pla intern, es van adoptar nombroses mesures de contenció per tal de pal·liar les conseqüències econòmiques i financeres de tals esdeveniments.

En el que ací interessa, hem de subratllar la creació inicial de dos línies d'avales públiques titularitat del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital (actualment, Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa), gestionats per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). La primera línia d'avales va anar aprovada pel Reial decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, i la segona pel Reial decret-llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i el treball.

Estes línies, conegudes respetivamente com ICO-Liquiditat (dotada amb 100.000 milions d'euros) així com ICO-Inversió (dotada amb 40.000 milions d'euros), tenien com a finalitat el manteniment del treball i pal·liar l'impacte econòmic de la pandèmia. Això s'aconseguia facilitant l'accés al crèdit, cobrint mitjançant aval concedit a favor d'aquelles empreses i autònoms que el sol·licitaren, els nous préstecs i altres modalitats de finançament, juntament amb les noves inversions a realitzar.

Dins d'aquelles operacions s'incloïen les renovacions concedides per les entitats financeres per a atendre necessitats de finançament com el pagament de salaris, factures de proveïdors pendents de liquidar, lloguers de locals, oficines i instal·lacions, despeses de subministraments, les necessitats de circulant i altres necessitats de liquiditat, incloent les derivades de venciments d'obligacions financeres o tributàries. Per part seua, les noves inversions havien d'estar destinades a fomentar el creixement i la sostenibilitat dels operadors econòmics, fent especial recalcament en la transformació digital de les empreses.

Per suposat, esta garantia pública no assolia a les unificacions i reestructuracions de préstecs, com tampoc a la cancel·lació o amortització anticipada de deutes preexistents. La seua finalitat no podia ser abaratir el deute anterior, sinó garantir l'accés al crèdit requerit davant la nova situació. Es tractava, en suma, de garantir mitjançant aval de l'ICO l'accés al crèdit d'empreses i autònoms per a les seues noves necessitats financeres, no de millorar les condicions del seu deute preexistent.

Posteriorment, davant la nova situació d'excepcionalitat gràcies a la Guerra d'Ucraïna, es va crear una nova línia d'avales mitjançant el Reial decret-llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

L'objectiu d'esta línia, en concret, va anar cobrir la part corresponent del principal de les noves operacions de finançament concedides per entitats financeres supervisades a empreses i autònoms, pertanyents a tots els sectors productius a excepció del sector financer i d'assegurances, que es trobaren afectades pels efectes econòmics de la guerra a Ucraïna, així com per l'increment dels preus de l'energia i les primeres matèries conseqüència d'aquella. Esta línia d'avales com pla de resposta es trobava dotada amb 10.000 milions d'euros.

En tots estos casos, l'entitat financera decidia sobre la concessió del corresponent finançament al clienta d'acord amb els seus procediments interns i polítiques de concessió i riscos, concessió que l'aval públic facilita enormement.

Qüestió que no pot eludir-se és si estes línies d'Avales constituïen Ajuts d'Estat, prohibides pel TFUE. De facto l'eren, sense si bé la Comissió Europea davant la situació d'excepcionalitat va autoritzar el denominat “Marco Temporal” des del 13 de març de 2020, que va anar objecte de 6 pròrrogues fins el 30 de juny de 2022, el que va determinar una excepció al règim d'Ajuts d'Estat, sent conformes amb el Dret de la Unió tals línies d'avales constituïren o no Ajudes d'Estat.

Passem ara a abordar el cobrament del finançament concedida. En cas de devolució del finançament pel beneficiari no hi ha cap problema de cobrança, doncs l'abonament es realitza de forma voluntària. La qüestió aflora en el moment en el que hi ha un incompliment o quan el beneficiari de l'ajuda entra en situació de concurs de creditors i no paga, no perquè no vol, sinó perquè no pot, alguna cosa no poc freqüent després de la finalització de la moratòria concursal post-pandèmia.

El Règim de cobrança es regula en l'Art 16 del Reial decret-llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, que s'ha vist completat pels Acords del Consell de Ministres d'11 de maig de 2021, de 21 de juny de 2022 i de 5 de desembre de 2023 (este últim modificat per Acord del Consell de Ministres de 27 de desembre de 2023), així com per la DA 8a Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del TRLC. En l'àmbit de l'AEAT hem d'estar a la recientísima Instrucció 1/2024, de 3 d'abril, de la Directora del Departament de Recaptació de l'AEAT, sobre actuacions a realitzar pels òrgans de recaptació en aplicació del règim de cobrança de determinats avales atorgats per l'ICO.

I ací és on arribem a la intervenció de l'AEAT en relació amb estes línies d'avales.  Sent un règim certament complex, amb l'objectiu de donar una pinzellada general, hem d'indicar que ens trobem amb avales en rang “pari passu”, en què es compartix risc amb les entitats financeres en igualtat de condicions i sense les prerrogatives pròpies del crèdit públic. És un crèdit públic “sui generis” molt desnaturalitzat. És l'entitat financera l'encarregada de la reclamació del crèdit, si bé l'AEAT intervé en la tramitació dels expedientes de deutors que siguen titulars de crèdits avalats per l'ICO a través de línies d'avales subjectes a un règim de cobrança especial en tres supòsits:

1. Quan se sol·licite una autorització singular d'ajornament, fraccionament (extensions de termini) o treu.

2. Quan el deutor estiga sotmès en una situació concursal i es pretenga aprovar un pla de reestructuració.

3. Quan el deutor estiga sotmès en concurs de creditors o en un procediment especial per a microempreses, i es pretenga aprovar una proposta de conveni o pla de continuació.

En els dos primers casos és imprescindible l'autorització prèvia de l'AEAT a l'entitat financera perquè l'entitat financera puga concedir o votar a favor, doncs en cas de no obtindre-ho es produiria el perjuí de l'aval i no quedaria coberta el deute per la garantia pública. En el tercer cas, és la pròpia AEAT la que en el procediment concursal vota directament a favor o en contra.

Tot això amb la finalitat de salvaguardar l'adequació dels criteris de tramitació i cobrament d'estos avales, i maximitzar el cobrament d'unes garanties que han demostrat ser una xàrcia de seguretat durant la pandèmia, i que al cap i a la fi, no deixen de ser sufragades des de l'erari públic, el que sempre exigix gestionar-les amb el màxim rigor.