El marc normatiu delimitador de la competència territorial en la Inspecció Tributària ve delimitat per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d'ara endavant LGT ), pel Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (d'ara endavant RGAT) i per les normes d'organització de l'Administració Tributària.

L'article 84 de la LGT, en matèria de competència en l'aplicació dels tributs, ens remet al que determine l'Administració tributària en desenvolupament de les seues facultats d'organització mitjançant la corresponent disposició, que haurà de ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. En defecte de disposició expressa, la competència s'atribuirà a l'òrgan funcional inferior en àmbit territorial del qual radique el domicili fiscal de l'obligat tributari.

Per part seua, l'art.59 del RGAT, que desenvolupa l'article 84 de la LGT, establix criteris d'atribució de la competència en l'àmbit de les Administracions tributàries. El criteri general d'atribució de competència territorial dels òrgans d'inspecció ve determinat pel domicili fiscal de l'obligat tributari a l'inici de les actuacions inspectores, sense que qualsevol canvi d'este domicili una vegada iniciades les actuacions altere la competència de l'òrgan inspector actuant.

No obstant això, en qüestiones competencials cal tindre en compte les especialitats previstes en els articles 106 i 107 del RGAT per als supòsits de concurrència d'obligats tributaris i successors.

Així, en el cas de concurrència d'obligats tributaris en el pressuposat de fet d'una obligació, les actuacions i procediments podran realitzar-se amb qualsevol d'ells, d'acord amb el que disposa l'article 106 del RGAT.

En el cas d'actuacions o procediments relatius a persones físiques mortes, o a persones jurídiques o altres entitats dissoltes o extingides, hauran d'actuar davant l'Administració les persones a les que, d'acord amb el que disposen els articles 39 i 40 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, es transmeten els corresponents drets, obligacions i, si escau, sanciones tributàries, podent desenvolupar-se les actuacions amb qualsevol dels successors, tal com establix l'article 107 del RGAT.

En ambdós supòsits, una vegada iniciat un procediment de comprovació o investigació, s'haurà de comunicar esta circumstància als altres obligats tributaris coneguts que podran comparéixer en les actuacions. El procediment serà únic i continuarà amb els qui hagen comparegut. Les successives actuacions es desenvoluparan amb qui procedisca en cada cas.

La normativa tributària preveu també la possibilitat d'alterar, baix determinades circumstàncies i baix criteris específics, esta regla d'atribució de competència. Per això, tant l'article 84 de la LGT, com l'article 59 del RGAT, remeten en esta matèria a les normes d'organització específica, que seran la que fixen l'atribució de la competència i la possibilitat que, en supòsits concrets, es puguen realitzar actuacions fora de l'àmbit competencial habitual de l'òrgan.

Estes normes d'organització són l'Ordre PRE/3581/2007, de 10 de desembre, per la qual s'establixen els departaments de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i se'ls atribuïxen funcions i competències, i la Resolució de 24 de març de 1992 sobre organització i atribució de funcions a la Inspecció dels Tributs en l'àmbit de la competència del Departament d'Inspecció Financera i Tributària.

El concret, l'apartat Quatre 3.3.4 de la Resolució de competències establix el següent: “Quan resulte adequat per al desenvolupament del pla de control tributari, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària podrà acordar l'extensió de les competències de la Dependència Regional d'Inspecció d'una Delegació Especial, o de les unitats integrades en la mateixa, a l'àmbit territorial d'unes altres Delegacions Especials o de la Delegació Central de Grans Contribuents, sentits els Delegats afectats, conforme al que disposa l'article 5.2.e) de l'Ordre PRE/3581/2007, de 10 de desembre, per la qual s'establixen els Departaments de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i se li atribuïxen funcions i competències.”

Estos acords del Director als que es referix l'apartat Quatre 3.3.4. de la Resolució de competències no responen a una actuació arbitrària, sinó que es realitzen per al compliment dels fins del pla de control tributari.

L'objectiu de la vigent normativa competencial és aconseguir, a través de les extensions de competència, una major adaptació a les realitats i relacions econòmiques globals que es modifiquen de forma ràpida i contínua, sense que els límits regionals suposen barrera alguna. I tot això per a un millor control tributari i  lluita contra el frau i l'elusió fiscal, perseguint, d'una banda, assegurar el tractament més homogeni d'aquells riscos fiscals que el meresquen, sigui quin sigui lloc en què es detecten, permetent una major eficiència de la Inspecció de l'Agència Tributària, i, d'altra banda, millorar el control d'activitats econòmiques.

Finalment, i per a concloure, resulta essencial destacar que l'alteració de la competència territorial dels òrgans inspectors a través de les extensions de competència ha de resultar justificada i motivada, facilitant en qualsevol cas una adequada atenció als obligats tributaris inspeccionats realitzant, quan siguen precisos, els desplaçaments oportuns, o utilitzant les tecnologies que l'article 99.9 LGT i el 151.1.e) posen a disposició del procediment inspector.