En els últims anys s'ha posat de manifest la necessitat de disposar d'informació relativa a la transformació que està experimentant l'economia deguda principalment a la digitalització. Les Administracions Tributàries, conscients de la importància de la informació nacional i internacional, van intentant consensuar models d'obtenció d'informació que faciliten l'intercanvi entre Administracions Tributàries.

Este panorama econòmic-tributari ha portat a l'Administració Tributària espanyola a crear i actualitzar certes obligacions d'informació que suposen un tracte equitatiu dels contribuents independentment del tipus d'activitat desenvolupada i de l'àmbit, nacional o internacional, amb què treballen.

Conseqüència d'estes circumstàncies i objectius podem resumir les següents novetats en matèria d'obligacions informatives que permetran disposar i intercanviar informació tributària essencial per a l'assistència i control de les obligacions tributàries materials:

• Obligacions informatives per als operadors de plataforma derivades de la “DAC 7 ”:

  La Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifiquen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 (DAC7), i el seu desplegament reglamentari aprovat amb en el Reial decret 117/2024, de 30 de gener, habiliten l'aprovació de la “Declaració informativa per a la comunicació d'informació per part d'operadors de plataformes” (model 238). Esta nova declaració informativa permetrà obtindre informació sobre els ingressos que obtenen els venedors que utilitzen plataformes digitals per a realitzar les seues vendes. Esta informació serà subministrada pels operadors de plataformes amb caràcter anual i serà intercanviable entre els Estats membres i les jurisdiccions sòcies (àmbit OCDE). Els venedors respecte dels que hauran de subministrar informació, sense perjudici de determinats casos exclosos, seran aquells per als quals una plataforma facilite en un any: o més de 30 activitats pertinents (activitats subjectes a comunicació) o activitats pertinents import del qual total de la contraprestació pagada o abonada siga igual o superior a 2000 euros.

• Obligació informativa sobre pagaments transfronterers (CESOP):

  Amb efectes 1 de gener de 2024, resulten aplicables l'article 166 quater de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit (introduït amb la Llei 11/2023, de 8 de maig per la qual es transposa la Directiva (UE) 2020/284 del Consell, de 18 de febrer de 2020) i l'article 81 bis del Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, en què s'establix l'obligació a càrrec dels proveïdors de servicis de pagament del qual Estat membre d'origen o acollida siga el Regne d'Espanya de presentar una declaració relativa als registres que estan obligats a mantindre sobre pagaments transfronterers.

  Esta nova obligació informativa té el seu reflex en la “Declaració informativa sobre pagaments transfronterers”, model 379. Esta declaració té periodicitat trimestral i també té un caràcter intercanviable amb la resta d'Estats membres. El contingut d'esta declaració informativa es referirà, en cada trimestre natural, amb caràcter general, als beneficiaris de més de 25 pagaments transfronterers. Amb esta declaració informativa podrà tindre's un control més gran sobre les operacions transfrontereres de venda a consumidors finals (operacions B2C).

• Declaracions informatives sobre monedes virtuals.

  També el gener de 2024 l'Agència Tributària ha rebut per primera vegada informació sobre monedes virtuals pel que fa a l'exercici 2023. Estes obligacions informatives, que són tres, tenen el seu origen en la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i en el seu desplegament reglamentari a través del Reial decret 249/2023, de 4 d'abril. Les tres noves obligacions informatives sobre “monedes virtuals” són:

  • “Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals”, model 172.

  • “Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals”, model 173.

    Estes dos noves declaracions informatives regulades en els articles 39 bis i ter del RGAT respectivament, han de presentar-se per les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger, que proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes virtuals (model 172 pels saldos) i per les mateixes entitats que proporcionen servicis de canvi entre monedes virtuals i moneda fiduciària o entre diferents monedes virtuals, intermedien de qualsevol forma en la realització d'estes operacions o proporcionen servicis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantindre, emmagatzemar i transferir monedes virtuals (model 173 per les operacions).

  • “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger ”, model 721. L'article 42 quater del RGAT desenvolupa esta declaració informativa que haurà de presentar el titular (titular real) de monedes virtuals situades a l'estranger. Amb determinades excepcions a esta obligació de declarar, podem destacar que no existix obligació de declarar si els saldos de monedes virtuals a l'estranger a 31 de desembre de l'any de referència (en este cas 31/12/2023) no superen els 50.000 euros.

  Si bé totes estes declaracions informatives tenen un marcat caràcter “digital i internacional”, també podem destacar la importància que seguixen tenint les operacions d'àmbit nacional i material. Un exemple, que podem destacar per la seua recent notorietat pública, és la ja existent Declaració informativa sobre despeses en guarderies o centres d'educació infantil autoritzats (model 233).

  Esta declaració informativa va tindre el seu origen en la necessitat de verificar les despeses en guarderies o centres d'educació infantil autoritzats que podien generar, d'acord amb el que preveu l'article 81.2 de la LIRPF, un incremente de la deducció per maternitat.  La citada notorietat d'esta informativa té el seu origen en la recent adoctrina fixada per la Sentencia del Tribunal Suprem de 8 de gener de 2024, en què es determina que l'expressió"guarderies o centres d'educació infantil autoritzats" continguda en l'article 81.2, paràgraf 1r, de la Llei de l'IRPF que condiciona l'aplicabilitat de l'increment de l'import de la deducció per maternitat ha d'entendre's en el sentit que l'autorització exigida pel citat precepte a les guarderies o centres d'educació infantil no és l'atorgada per l'Administració educativa corresponent, que tan sols serà exigible als centres d'educació infantil, sinó la que resulte precisa per a l'obertura i funcionament de l'activitat de custòdia de menors en guarderies, segons les disposicions normatives aplicables a este tipus de centres".

  Esta interpretació pot suposar que l'increment en la deducció per maternitat tinga més beneficiaris. La declaració informativa, model 233, fins ara es presentava només per aquells centres que tingueren autorització per l'Administració educativa, i permetia oferir dades fiscals als beneficiaris, de manera que se'ls facilitava el seu emplenament en la declaració d'IRPF. Per això, este primer any de canvi interpretatiu, es convida a què aquelles guarderies que hagen quedat incloses per comptar amb una autorització d'obertura i funcionament per a l'activitat de custòdia de menors, puguen presentar esta declaració informativa abans que s'inicie de la campanya de la Renda perquè els seus clientes puguen comptar amb les dades fiscals correctes.

  Este breu resum oferix un nou escenari d'informació tributària, amb l'objectiu d'adaptar-se a una realitat econòmica en contínua evolució.