Recentment la Sala Quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat Sentencia, de data 22 de febrer de 2024, en l'assumpte C-674/22, en què resol una petició de decisió prejudicial plantejada sobre la interpretació del Dret de la Unió, d'acord amb l'article 267 TFUE, pel Rechtbank Gelderland (Tribunal de Primera Instància de Güeldres, els Països Baixos), en el procediment que se seguia entre l'Ajuntament de Dinkelland, (Països Baixos) i el Ontvanger van de Belastingdienst/Grote ondernemingen, kantoor Zwolle (Organisme de Recaptació Tributària/Grans Empreses, oficina de Zwolle, els Països Baixos), en relació amb la denegació, per esta última administració, de l'abonament d'interessos compensatoris a l'Ajuntament de Dinkelland sobre un import de l'IVA que li va anar retornat.

La Sentencia de referència aprofundix sobre la interpretació que li mereixen determinats preceptes de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l'IVA, a la llum de la Jurisprudència relativa al fet de si, en el context del cas plantejat, el Dret de la Unió obliga a abonar interessos a un subjecte passiu, des del dia del pagament d'un import d'IVA que ha sigut posteriorment retornat, com demanda l'Ajuntament, o si, com sosté l'Administració tributària que va realitzar la devolució sol·licitada en este cas, és correcte el càlcul dels interessos sobre l'import retornat, conforme a la seua normativa interna, per un període que s'iniciava a les huit setmanes de la recepció de la sol·licitud de devolució, i concloïa catorze dies després de la notificació de la resolució de devolució.

Les causes que van motivar la sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts en el supòsit analitzat, i sobre de la qual naturalesa es pronuncia el TJUE, són, d'una banda (i) errors comesos en la comptabilitat, i per un altre (ii) un canvi de les normes comptables aplicables a les corporacions municipals.

El tribunal que planteja la qüestió prejudicial alberga dubtes, essencialment, sobre si l'import retornat en present assumpte va anar percebut efectivament contravenint el Dret de la Unió, pressuposat necessari marcat per la jurisprudència per a considerar el càlcul dels interessos compensatoris des del dia del pagament.  L'òrgan jurisdiccional consultant, té clar que no pot fer-se responsable a l'Administració tributària dels errors comesos en la comptabilitat de l'Ajuntament de Dinkelland, tanmateix, de l'apartat 56 de la sentencia de 28 d'abril de 2022, Gräfendorfer Geflügel- und Tiefkühlfeinkost Produktions i d'altres (C‑415/20, C‑419/20 i C‑427/20, UE: C: 2022:306), es desprén que l'obligació d'abonar interessos es deriva de la impossibilitat de disposar durant cert temps de l'import indegudament pagat, independentment de l'eventual responsabilitat del subjecte passiu.

Amb referència a la modificació de la clau de repartiment de l'IVA suportat i pagat, l'òrgan jurisdiccional remitent també alberga dubtes sobre si, tenint en compte que la devolució de l'import d'IVA derivada d'aquella modificació és resultat essencialment del canvi de les normes comptables aplicables a les corporacions municipals, poguera també considerar-se que la impossibilitat de disposar d'este import es deriva d'una infracció del Dret de la Unió.

Doncs bé, el TJUE comença per recordar, en la Sentencia que analitzem, que la Jurisprudència, efectivament, i tal com planteja l'òrgan jurisdiccional que planteja la qüestió, part en este punt de la idea de què quan un Estat membre ha recaptat impostos infringint les normes del Dret de la Unió, els justiciables tenen dret a la restitució no només de l'impost indegudament recaptat, sinó també de les quantitats pagades a este Estat o retingudes per este en relació directa amb este impost (sentencies de 12 de desembre de 2006, Test Claimants in the FII Group Litigation, C‑446/04, UE: C: 2006:774, apartat 205, i de 23 d'abril de 2020, Sole-Mizo i Dalmandi Mezőgazdasági, C‑13/18 i C‑126/18, UE: C: 2020:292, apartat 35). Per això, cal determinar, per a les dues qüestiones de fons plantejades en este cas concret anteriorment esmentades, si ha de considerar-se que aquell import retornat va anar «recaptat contravenint el Dret de la Unió», en el sentit que marca la citada jurisprudència comunitària.

1. Per una part, el TJUE resol que si un subjecte passiu factura un IVA per error, este últim es recapta no infringint la normativa de la Unió, sinó en virtut de l'article 203 de la Directiva sobre l'IVA, que disposa que serà deutora de l'IVA qualsevol persona que esmente este impost en una factura (per totes, sentencia de 13 d'octubre de 2022, HUMDA, C‑397/21, UE: C: 2022:790,). De la mateixa manera, segons l'article 250, apartat 1, de la Directiva sobre l'IVA, els subjectes passius hauran de presentar una declaració d'IVA en la que figuren totes les dades necessàries per a determinar la quota de l'impost exigible i les deduccions a practicar. Per tant, l'Administració tributària no contravé el Dret de la Unió quan recapta un import d'IVA conforme a aquella declaració, encara que el subjecte passiu, per raons només a ell imputables, no haja consignat en esta declaració les dades necessàries per a determinar l'abast del seu dret a la deducció establit en l'article 168 de la citada Directiva, de sort que no haja exercit este dret. Així doncs, no cal considerar que un import d'IVA s'ha recaptat "contravenint el Dret de la Unió" perquè el subjecte passiu no haja exercit, per error, el seu dret a la deducció.
2. D'altra banda, un import d'IVA que s'ha retornat amb motiu d'haver-se modificat, amb efectes retroactius, les normes de càlcul de l'IVA deduïble corresponent a les despeses generals d'un subjecte passiu, només pot considerar-se com un impost que va anar recaptat «contravenint el Dret de la Unió», en el sentit de la jurisprudència esmentada, si les normes inicials d'este càlcul, d'acord amb les quals es va recaptar el referit import, són incompatibles amb el Dret de la Unió, degut a la normativa nacional aplicable, o a algun requisit exigit per l'Administració tributària.

El TJUE conclou, en definitiva, que el Dret de la Unió ha d'interpretar-se en el sentit que no obliga a abonar interessos a un subjecte passiu a comptar des del pagament d'un import d'IVA que posteriorment és retornat per l'Administració tributària, quan esta devolució és resultat, en part, de la constatació de què el subjecte passiu, degut a errors comesos en la seua comptabilitat, no va exercir plenament el seu dret a la deducció de l'IVA suportat i pagat durant els períodes impositius en qüestió i, en part, d'una modificació amb efectes retroactius de les normes de càlcul de l'IVA deduïble corresponent a les despeses generals del referit subjecte passiu si estes normes s'establixen baix l'assabenta responsabilitat d'este últim.

Pots consultar el text íntegre de la sentencia en l'enllaç següent: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/? uri=CELEX%3A62022CJ0674&qid=1710154161588