La intensificació de la globalització econòmica, combinada amb el desenvolupament accelerat de solucions tecnològiques i digitals aplicades al sector financer, ha generat un entorn propici per a l'aparició de nous agents o intermediaris financers i modalitats de pagament. En el marc de la Unió Europea, les iniciatives normatives orientades a l'harmonització dels servicis financers han facilitat que entitats de pagament i entitats de diners electrònic puguen operar a Espanya, fins i tot des d'uns altres Estats membres o tercers països, en règim de lliure prestació de servicis i sense necessitat de comptar amb una estructura física en territori nacional. A Espanya esta evolució ha anat acompanyada de la consolidació d'intruments de pagament alternatius, com ara els comptes de pagament, les targetes en les seues diferents modalitats i els sistemes basats en telèfons mòbils, que han demostrat una eficiència notable en termes de rapidesa, disponibilitat i simplificació operativa dels moviments financers.

En l'àmbit de prevenció d'emblanquine de capitals, la rellevància adquirida per estos nous agents i sistema de pagaments va justificar la seua incorporació a l'àmbit subjectiu de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. A partir d'esta inclusió, les entitats de pagament i les entitats de diners electrònic han de complir amb les obligacions de diligencia deguda, identificació formal i comunicació d'informació establides en la llei i en la seua normativa de desenvolupament. Estes exigències afecten tant a entitats residents com a aquelles no residents que actuen mitjançant sucursals o presten servicis sense establiment permanent a Espanya. Entre les obligacions més significatives es troba l'aportació periòdica d'informació al Fitxer de Titularitats Financeres, el qual va ampliar el seu àmbit material per a comprendre, a més dels comptes bancaris tradicionals, els comptes de pagament i altres intruments similars. Este fitxer exigix la comunicació mensual dels titulars reals i una altra informació essencial per a la traçabilitat financera.

En este context, s'evidenciava la necessitat d'actualitzar part de les obligacions informatives financeres nacionals per a permetre que la base de dades de l'AEAT disposara de les dades financeres amb la freqüència apropiada per a la seua explotació i gestió.  A este efecte, el Reial decret 253/2025, d'1 d'abril (BOE 2 d'abril) aborda una reforma del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, específicament dels seus articles 37, 38 i 38 bis, amb el propòsit d'ajustar el marc tributari a la realitat operativa dels nous mitjans de pagament i els nous agents financers no inclosos en l'àmbit subjectiu actual d'estes obligacions. Esta actualització perseguix reforçar la lluita contra el frau fiscal, incrementar l'eficàcia dels procediments recaptatoris i millorar els servicis d'assistència oferits als contribuents. La implementació d'estos canvis en l'àmbit de models de declaració es va articular a través de l'Ordre HAC/747/2025, de 27 de juny (BOE 15 de juliol).

Un dels canvis més rellevants consistix en l'ampliació de l'àmbit subjectiu dels obligats a informar. A partir de la reforma, s'integren expressament les entitats de pagament i les entitats de diners electrònic com obligats a subministrar informació, juntament amb les entitats financeres tradicionals. Esta obligació s'estén a totes les entitats definides en els articles esmentats que desenvolupen servicis a Espanya, incloses les entitats estrangeres que operen sense establiment permanent, sempre que estos servicis estiguen dirigits a persones físiques o jurídiques residents o establiment permanents de no residents en territori espanyol. Esta ampliació garantix un tractament igualitari tant des d'una perspectiva tributària com competencial.  

Quant a l'àmbit objectiu, l'obligació prevista en l'article 37 del RGAT, corresponent al model 196, passa a comprendre un conjunt més ampli de productes financers, comprenent tota mena de comptes, tant els comptes bancaris tradicionals com les no bancàries, comptes corrents, d'estalvi, imposicions a termini, comptes de crèdit, comptes de pagament i qualssevol altres comptes independentment de la modalitat o denominació que adopten, encara que no existisca retribució, retenció o ingrés a compte.

L'article 38 bis, corresponent al model 170, es redefinix per a cobrir qualsevol mena de targeta, amb suport físic o virtual, que oferisca funcions d'efectiu, dèbit, dèbit diferit, crèdit i diners electrònic, així com els sistemes que operen mitjançant números de telèfon mòbil, utilitzats en la gestió de cobraments per part d'empresaris i professionals. Amb esta actualització de la informativa es reflectix l'evolució del comerç electrònic i especialment dels cobraments electrònics o digitals.  Ha d'emfatitzar-se que esta informació només se subministrarà respecte dels cobraments obtinguts per empresaris i professionals. Per tant, per al sistema de cobraments mitjançant números de telèfon mòbil, a Espanya actualment i de forma principal a través de bizum, les entitats declarants només informaran d'aquelles operacions en les que el destinatari tinga un contracte de no particular (queden excloses les operacions de bizum entre particulars (C2C).

Unit a això, es modifica la periodicitat del subministrament d'informació: tant la informació sobre comptes com la relativa als sistemes de cobrament mitjançant targetes o telèfons mòbils passa de ser anual a mensual, fet que permet a l'Administració disposar de dades més actuals i útils per al desenvolupament de les seues funcions.  Se suprimix a més el llindar de 3.000 euros que delimitava l'obligació informativa relativa als cobraments amb targeta, a fi d'evitar la pèrdua d'informació rellevant. No obstant això, en el cas dels comptes, es manté l'obligació de comunicar les dades econòmiques només durant l'últim període mensual de l'exercici.

En este conjunt de modificacions, també s'actualitza l'àmbit subjectiu de les declaracions informatives del model 171, «Declaració informativa anual d'imposicions, disposicions de fons i dels cobraments de qualsevol document», i del model 181 «Declaració informativa de préstecs i crèdits, i operacions financeres relacionades amb béns immobles». El format d'este últim model també s'actualitza passant a ser en XML.

Finalment, s'incorpora un nou article 38 ter que introduïx una obligació informativa anual específica sobre operacions realitzades amb qualsevol classe de targeta. Esta obligació comprén el total anual d'abonaments, càrrecs, recarregues, retirades d'efectiu i despeses efectuades en establiments. Només queden excloses les targetes volum anual del qual d'operacions, sumant càrrecs i abonaments, no supere els 25.000 euros, fet que permet centrar l'esforç informatiu en aquelles targetes que poden tindre un major impacte en el control tributari.

En conjunt, la reforma perseguix adaptar la normativa tributària a un ecosistema financer en ràpida evolució, garantint que l'Administració compte amb informació suficientment detallada, periòdica i àmplia per a afrontar eficaçment els nous desafiaments en matèria de frau fiscal, eficàcia recaptatòria i assistència al contribuent. A partir de febrer de 2026 es començarà a rebre la informació corresponent als nous models mensuals 196 i 170, i serà quan puga començar a treballar-se amb esta nova base de dades.

Amb l'objectiu de difondre el coneixement d'estes actualitzacions s'han desenvolupat actuacions informatives consistents en l'enviament de comunicacions informatives, s'ha impartit un seminari web informatiu i s'ha publicat la informació corresponent al mateix. També s'han elaborat preguntes freqüents, partint especialment dels dubtes rebudes en el seminari, que es publicaran en el web. Des del punt de vista tècnic, tant la documentació tècnica com els servicis de proves externes estan disponibles des de fa mesos.