La segona oportunitat o exoneració del passiu insatisfet és una possibilitat contemplada en la normativa concursal perquè les persones naturals, siguen o no empresaris, puguen beneficiar-se d'una reducció de l'import dels seus deutes, sempre que complisquen els requisits establits i en les condicions que s'estipulen.

Este mecanisme d'exoneració ha sigut objecte d'una profunda transformació a través de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, tant en les condicions i formes d'accés al mateix, com en els crèdits que poden veure's afectats, entre altres modificacions rellevants.

També en la part que es referix a l'afectació de l'exoneració als crèdits públics que es troben pendents de pagament s'ha produït una alteració significativa de la regulació. Des de l'entrada en vigor de les modificacions contemplades en la citada Llei, és viable una exoneració parcial dels crèdits de la qual gestió recaptatòria correspon a l'Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Perquè això es produïsca, serà necessari que el deutor tinga accés al mecanisme d'exoneració, el que està vetat en cas que es tracti de, entre d'altres, les següents persones:

• Les condemnades per sentència ferma a penes privatives de llibertat per determinats delictes durant els deu  anys anteriors a la sol·licitud d'exoneració, fora que s'haja extingit la seua responsabilitat criminal i hagen abonat les pertinents responsabilitats pecuniàries.

• Que en aquell termini de deu anys anteriors a la sol·licitud d'exoneració hagueren sigut sancionades per resolució administrativa en ferm per infraccions tributàries molt greus, de seguretat social o de l'orde social (o greus amb sanció de més de 5.000 euros), o quan en el mateix termini s'haguera dictat acord firme de derivació de responsabilitat, fora que hagueren satisfet íntegrament la seua responsabilitat.

• Que el seu concurs haja sigut declarat de forma firme culpable o, durant els deu anys anteriors a la sol·licitud de l'exoneració, haja sigut declarat persona afectada en la sentència ferma de qualificació del concurs d'un tercer qualificat de culpable, fora que en la data de presentació de la sol·licitud d'exoneració haguera satisfet íntegrament la seua responsabilitat.

• Que hagen incomplit els deures de col·laboració i d'informació respecte del jutge del concurs i de l'administració concursal.

• Que hagen proporcionat informació falsa o enganyosa o s'hagen comportat de forma temerària o negligent al temps de contreure endeutament o d'evacuar les seues obligacions.

Una vegada delimitat l'àmbit subjectiu d'accés a l'exoneració, és necessari determinar quin tipus de deutes poden veure's afectades per este mecanisme, establint-se en la norma diverses excepcions, entre les que es poden citar els següents deutes a les que no s'estén l'exoneració :

1. Els deutes per responsabilitat civil extracontractual, per defunció o danys personals, així com per indemnitzacions derivades d'accident de treball i malaltia professional.

2. Els deutes per responsabilitat civil derivada de delicte.

3. Els deutes per aliments.

4. Els deutes per salaris corresponents als últims seixanta dies de treball efectiu realitzat abans de la declaració de concurs en quantia que no supere el triple del salari mínim interprofessional, així com els que s'hagueren meritat durant el procediment, sempre que el seu pagament no haguera sigut assumit pel Fons de Garantia Salarial.

5. Els deutes per crèdits de Dret públic. No obstant això, els deutes per a de la qual gestió recaptatòria resulte competent l'Agència Tributària podran exonerar-se fins l'import màxim de deu mil euros per deutor (per als primers cinc mil euros de deute l'exoneració serà integra, i a partir d'esta xifra l'exoneració assolirà el 50% del deute fins el màxim indicat). El citat límit és conjunt amb les Hisendes Forals. Per als deutes per crèdits en seguretat social s'aplica l'exoneració de la mateixa manera que a aquelles gestionades per l'Agència Tributària.

   L'import exonerat, fins el citat límit, s'aplicarà en ordre invers al de prelació legalment establit en esta llei i, dins de cada classe, en funció de la seua antiguitat.

6. Els deutes per multes a què haguera sigut condemnat el deutor en processos penals i per sanciones administratives molt greus.

7. Els deutes per costes i despeses judicials derivats de la tramitació de la sol·licitud d'exoneració.

8. Els deutes amb garantia real, siguen per principal, interessos o qualsevol altre concepte degut, dins del límit del privilegi especial.

En els casos en què el subjecte complisca els requisits establits, haurà de triar una de les modalitats que la llei configura per a l'exoneració :

1. Amb subjecció a un pla de pagaments sense prèvia liquidació de la massa activa, sent una novetat de la Llei 16/2022 el fet que l'exoneració no implique la prèvia liquidació de la massa activa del deutor.

   La durada del pla de pagaments serà, amb caràcter general, de tres anys (cinc anys quan no es realitze l'habitatge habitual del deutor i la seua família, o quan l'import dels pagaments depenga exclusiva o fonamentalment de l'evolució de la renda i recursos disponibles del deutor), encara que els creditors podran demanar la modificació del pla si hi ha alteració significativa de la situació econòmica del deutor o sol·licitar la revocació de l'exoneració si incomplix el pla.

   S'exonera la part del passiu que tinga la consideració de exonerable que quede insatisfeta conforme al pla.

2. Amb liquidació de la massa activa.

Qualsevol creditor afectat podria sol·licitar la revocació de l'exoneració concedida si s'acredita que el deutor ha ocultat l'existència de béns, drets o ingressos, si millora substancialment la situació econòmica del deutor per causa d'herència, llegat o donació, o per joc de sort, envit o atzar, durant els tres anys següents a l'exoneració, o si en el moment de la sol·licitud estiguera en tramitació un procediment penal o administratiu i dins dels tres anys següents a l'exoneració recaiguera sentencia condemnatòria firme o resolució administrativa en ferm (en relació amb els delictes, infraccions o derivacions de responsabilitat abans citats).

El deutor podria presentar noves sol·licituds d'exoneració, una vegada transcorregut el termini de dos anys des de l'exoneració definitiva amb pla de pagaments, o de cinc anys des de la resolució que la va concedir en cas de liquidació. Estes sol·licituds no afectaran en cap cas al crèdit públic, que només es pot exonerar una vegada.