El mes de desembre passat, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública penjava en la seua pàgina web l'avaluació intermedia dels efectes de la llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que havia entrat en vigor, amb caràcter general, el passat 11 de juliol de 2021. Esta avaluació respon al compliment de la fita 377 de la primera reforma del component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). El compromís internacional d'Espanya, pel que fa al component 27, lluita contra el frau fiscal, no només consistia en aprovar una llei contra el frau fiscal, la llei 11/2021, sinó també a realitzar dos avaluacions, una intermedia durant l'últim trimestre de 2022, i una definitiva, compromesa per a la finalització del 2023.

Per a la realització de l'informe d'avaluació es va comptar amb les aportacions del Fòrum de Grans Empreses, del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya i de l'Associació Espanyola d'Assessores Fiscals (AEDAF). D'altra banda, la Fundació Impostos i Competitivitat (FIyC) i la Fundació  FIDE van crear sengles grups de treball, dels quals informes van anar tinguts en compte i citats en l'avaluació intermedia. Estos grups han continuat els seus treballs per a col·laborar en l'avaluació definitiva de la llei 11/2021. La Secretaria d'Estat d'Hisenda i l'Agència Tributària agraïxen la col·laboració de totes estes entitats i el treball dels professionals en l'exercici de l'avaluació.

En l'informe d'avaluació intermedia es va realitzar la valoració de les 22 principals mesures de reforma incorporades a la llei 11/2021. Per una part, es van avaluar les cinc mesures que van anar objecte de menció expressa en la CID (Council Implementing Decision, o Decisió d'Execució del Consell). Estes mesures són les següents:

1. Limitació de pagaments en efectiu per a determinades operacions econòmiques, facilitant la traçabilitat de les operacions i dificultant comportaments defraudatoris.
2. L'ampliació de l'àmbit subjectiu i objectiu del règim de la llesta de deutors a la Hisenda Pública.
3. La prohibició del programa de doble ús.
4. L'ampliació del concepte de paradís fiscal en funció del criteri de transparència, de nul·la tributació i de règims fiscals preferencials perjudicials; és a dir, el nou concepte de jurisdicció no cooperativa.
5. La incorporació del valor de referència com nova base imposable dels impostos patrimonials.

Donat l'escàs temps transcorregut, no sempre es pot comptar amb dades i experiència suficient per a valorar els efectes de les corresponents mesures. D'altra banda, no tots els desplegaments reglamentaris de la llei 11/2021 s'havien pogut realitzar. Ací cal destacar que amb l'aprovació de l'Ordre HFP/115/2023 es va detallar la llesta de jurisdiccions no cooperatives, en fet que suposa la primera actualització expressa de la llesta espanyola de paradisos fiscals des del seu establiment el 1991.

Resulta molt rellevant, pel que fa a valorar no només la mesura de limitació de pagaments en efectiu, sinó també la millora en la lluita contra el frau, acudir a les dades estadístiques del Banc d'Espanya. Estes dades reflectixen el continuat augment dels pagaments mitjançant targeta de crèdit, mentres, al mateix temps, disminuïxen les retirades d'efectiu en els caixers.

En relació amb les cinc mesures recollides en el CID , i en general, no només amb les altres, sinó també amb el treball de l'Administració Tributària, i la millora de la consciencia fiscal dels ciutadans, és interessant avaluar la reducció del frau fiscal mitjançant la comparació de magnituds tributàries amb determinades variables macroeconòmiques. Este és el plantejament que es recull, també, en el Pla Estratègic 2020-2023 de l'Agència Tributària. La conclusió més rellevant és que la base imposable agregada dels principals impostos ha crescut més que la demanda interna nominal. L'impuls més important va tindre lloc el 2021, any d'aprovació de la llei contra el frau, i en l'informe d'avaluació corresponent a aquell any, la diferència se situava ja en 4,7 punts.

A més de les cinc mesures citades, en l'avaluació intermedia s'analitzen d'altres 17 mesures, alguns referents a impostos concrets, com l'impost d'eixida (o exit tax) que s'aplica en IRPF, o la nova regulació de la  SICAV que s'aplica en l'Impost Sobre Societats.

També hi ha mesures que es referixen a l'aplicació de qualsevol tribut del sistema tributari, com el nou règim de recàrrecs per pagaments voluntaris extemporanis, o els supòsits d'inaplicació de recàrrecs, substituint-se per interessos de demora. Estes mesures, que fomenten i faciliten el compliment voluntari, encara que siga tardà, del contribuent, han sigut valorades molt positivament pels informes i les aportacions externes a l'Administració tributària.

Hi ha, igualment, mesures que donen potestats a l'Administració tributària, com els nous supòsits de responsabilitat o la possibilitat d'adoptar mesures cautelars en el procediment de suspensió. Ací es reconeix expressament que estes mesures es consideren necessàries per a evitar casos patològics, però que és convenient reforçar la motivació i la proporcionalitat en l'adopció de les mateixes, així com agilitzar la resolució de les reclamacions contra les mateixes, destinant mitjans a este efecte, el que ja s'està fent.

Als interessats, se'ls recomana la lectura íntegra d'esta avaluació intermedia  i, per suposat, dins d'uns mesos, de l'avaluació definitiva, en què, a més, figuraran les propostes de reforma per a la millora de la prevenció i lluita contra el frau, i per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents.